Districtes i barris de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa representant les demarcacions dels districtes de Barcelona.

Els Districtes de Barcelona és l'organització municipal de Barcelona. La ciutat està dividida en deu districtes que foren aprovats l'any 1984 i respon a qüestions històriques de la ciutat. Els districtes municipals tenen autonomia i capacitat de decisió, gestió econòmica i es regeixen per un Consell Municipal de Districte que coordina els serveis i béns del districte.

Cada Consell Municipal de Districte representa un districte i està integrat per 15 consellers o conselleres nomenats per l'alcalde de Barcelona, on es representa cada partit polític segons els resultats electorals. La Comissió de Govern de cada districte està presidida pel regidor o regidora i té la funció d'òrgan executiu.[1]

Cada districte està dividit en barris, a continuació es detallen els barris oficials de Barcelona, que en alguns casos, són l'agrupació de diversos barris històrics més petits.

Dades principals[modifica | modifica el codi]

Districtes i barris de Barcelona
Núm.
Districte
Extensió (ha)
Habitants
Densitat (hab/km²)
Barris
Regidor[2]
1 Ciutat Vella 436,9 109.847 25.150 La Barceloneta; el Gòtic; el Raval; i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Mercè Homs i Molist (CIU)
2 Eixample 747,7 269.185 36.000 L'Antiga Esquerra de l'Eixample; la Nova Esquerra de l'Eixample; Dreta de l'Eixample; Fort Pienc; Sagrada Família; i Sant Antoni Gerard Ardanuy i Mata (CIU)
3 Sants-Montjuïc 2.294,0 184.543 8.040 La Bordeta; la Font de la Guatlla; Hostafrancs; la Marina de Port; la Marina del Prat Vermell; el Poble-sec; Sants; Sants-Badal; Montjuïc*; i Zona Franca - Port* Jordi Martí i Galbis (CIU)
4 Les Corts 601,8 83.268 13.840 Les Corts; la Maternitat i Sant Ramon; i Pedralbes. Antoni Vives i Tomàs (CIU)
5 Sarrià - Sant Gervasi 2.009,4 145.489 7.240 El Putget i Farró; Sarrià; Sant Gervasi - la Bonanova; Sant Gervasi - Galvany; les Tres Torres; i Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes Joan Puigdollers i Fargas (CIU)
6 Gràcia 418,6 123.957 29.620 Vila de Gràcia; Camp d'en Grassot i Gràcia Nova; la Salut; el Coll; i Vallcarca i els Penitents. Maite Fandos i Payà (CIU)
7 Horta-Guinardó 1.194,7 171.961 14.390 El Baix Guinardó; el Guinardó; Can Baró; el Carmel; la Font d'en Fargues; Horta; la Clota; Montbau; Sant Genís dels Agudells; la Teixonera; i la Vall d'Hebron. Francina Vila i Valls (CIU)
8 Nou Barris 804,1 169.961 21.140 Can Peguera; Canyelles; Ciutat Meridiana; la Guineueta; Porta; Prosperitat; les Roquetes; Torre Baró; la Trinitat Nova; el Turó de la Peira; Vallbona; Verdum; i Vilapicina i la Torre Llobeta Irma Rognoni i Viader (CIU)
9 Sant Andreu 656,5 147.538 22.470 Baró de Viver; Bon Pastor; el Congrés i els Indians; Navas; Sant Andreu de Palomar; La Sagrera; i Trinitat Vella Raimond Blasi i Navarro (CIU)
10 Sant Martí 1.052,4 231.855 22.030 El Besòs i el Maresme; el Clot; el Camp de l'Arpa del Clot; Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou; el Parc i la Llacuna del Poblenou; el Poblenou; Provençals del Poblenou; Sant Martí de Provençals; la Verneda i la Pau; i la Vila Olímpica del Poblenou. Eduard Freixedes i Plans (CIU)
Nota *: Montjuïc i la Zona Franca no són barris, però formen part de la divisió en barris de l'Ajuntament.

Districte 11[modifica | modifica el codi]

A partir d'una iniciativa de l'alcalde Pasqual Maragall, l'any 1992 es va crear el Districte 11-Sarajevo per canalitzar l'ajuda humanitària dirigida a Sarajevo, com si la capital de Bòsnia fos un districte més de la ciutat. Com a tal, tenia el seu propi gerent, càrrec que va ocupar Manel Vila. Aquell compromís es va traduir en un projecte de cooperació sense equivalent al món, tant per la feina feta com per la gent implicada. La creació posterior de l'Agència de la Democràcia Local a Sarajevo, liderada per Barcelona, va ser la punta de llança per al treball de les ONG, en un moment en què no hi havia delegacions diplomàtiques perquè Bòsnia no estava encara reconegut com a estat, les més de mil tones d'ajut humanitari enviades durant el setge de la ciutat, la reconstrucció de la Vila Olímpica de Mojmilo a Sarajevo o les cinc mil persones que van participar als projectes donen una idea de les dimensions d'aquesta iniciativa. El Districte 11-Sarajevo, es va dissoldre com a tal a finals dels anys 1990, integrant-se en la direcció de Solidaritat Internacional.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Organització municipal». BCN.CAT. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 21 de juliol de 2011].
  2. «Nomenaments càrrecs Ajuntament de Barcelona». Gaseta Municipal. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 21 de juliol de 2011].
  3. Esquinas, Felícia. «Solidaritat des de Barcelona». La Municipal. Ajuntament de Barcelona, 2000. [Consulta: 12 abril 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Districtes i barris de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata