Diverticle de Zenker

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diverticle de Zenker
Classificació i recursos externs

Sèrie radiogràfica amb contrast d'esòfag, que mostra un diverticle de Zenker
CIM-10 K22.5
CIM-9 530.6
DiseasesDB 31174
eMedicine med/2777
MeSH D016672

El diverticle de Zenker , també anomenat diverticle faringoesofàgic , és un tipus de diverticle de la mucosa de la faringe, que s'ubica a la part superior del múscul cricofaringi, és a dir, per sobre l'esfínter esofàgic superior. És un fals diverticle en el sentit que no compromet totes les capes de la paret faríngia. El nom d'aquesta anomalia porta el cognom del patòleg alemany Friedrich Albert von Zenker.[1][2]

Fisiopatologia[modifica | modifica el codi]

Els mecanismes de formació són per pulsió i tracció. Els causats per pulsió apareixen generalment en zones en què la musculatura és més feble, i es propicia la herniació d'un petit sac de mucosa a través d'una finestra de la capa muscular, que sol coincidir amb una zona més feble en l'entramat de fibres musculars.

Cada vegada que la pressió intraesofágica augmenta, com succeeix al deglutir, el diverticle és sotmès a distensió i pot anar creixent. Generalment ocorre a la zona muscular feble entre l'inici de l'esòfag i la faringe, immediatament proximal al cricofaringi. Gradualment, el sac va creixent i pot arribar a tenir grans proporcions. Els grans diverticles completament desenvolupats, tenen un orifici d'entrada i un coll estret, al omplir-se de saliva o material deglutit pengen del coll comprimint l'esòfag des de fora. Per això, s'inclouen entre les causes d'estenosi esofàgica extrínseca.

Símptomes[modifica | modifica el codi]

Els diverticles de Zenker poden causar halitosi, regurgitació d'aliment no digerit, disfàgia orofaríngia i fins i tot una obstrucció completa per compressió. Com a complicacions pot provocar broncoaspiració, formació de fístules entre el diverticle i la tràquea, hemorràgia intradiventricular i més rar, un carcinoma epidermoide dins del diverticle.

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

Un sèrie esofàgica amb glop de bari normalment detecta el diverticle. Es desaconsella l'ús d'endoscòpia de vies digestives altes pel risc de perforar la borsa diverticular.

Tractament[modifica | modifica el codi]

Requereix tractament quirúrgic realitzant una miotomía cricofaríngea i extracció del diverticle. Si és petit la miotomía és suficient. No obstant això, recentment les tècniques endoscòpiques no quirúrgiques s'han fet més importants, sent utilitzat amb més freqüència el grapat endoscòpic.[3][4] Aquest procediment es pot realitzar mitjançant d'un endoscopi de fibra òptica.[5]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diverticle de Zenker Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. forstand/2461 a Who Named It
  2. F. A. Zenker and Hugo Wilhelm von Ziemssen. Krankheiten des Oesophagus. Leipzig, 1867.
  3. Sen P, Bhattacharyya AK. «Endoscopic stapling of pharyngeal POUCH». J Laryngol Otol, 118, 2004, p. 601-6. DOI: 10.1258/0022215041917817.
  4. Chang CY, Payyapilli RJ, Scher RL. «Endoscopic Staple diverticulostomy for Zenker s diverticulum: review of literature and experience in 159 consecutive cases». Laryngoscope, 113, 2003, p. 957-65. DOI: 10.1097/00005537-200306000-00009.
  5. Altman JI, Genden EM, Moche J. «Fiberoptic Endoscopic-assisted diverticulotomy: a novell technique for the management of Zenker s diverticulum». Ann. Otol. Rhinol. Laryngol., 114, 5, 2005, p. 347-51.