Divisió Blava

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
250a Divisió d'Infanteria Divisió de Voluntaris Espanyols
250. Infanterie-Division
Spanische Freiwilligendivision
Escut de la Divisió Blava
Escut de la Divisió Blava
Data de lleva: 24 de juny de 1941
Dissolució: 20 d'octubre de 1943
País: Espanya Espanya
Bandera de l'Alemanya nazi III Reich
Branca: Balkenkreuz Heer
Arma: Infanteria
Mida: Divisió
Comandants:
Oficials destacats: Agustín Muñoz Grandes
Emilio Esteban Infantes
Guerres i batalles:
Guerres i batalles: Segona Guerra Mundial:
Una de les banderes de la Divisió Blava

La Divisió Blava[1] (División Azul en castellà, Blaue Division en alemany), la 250 Divisió d'Infanteria de la Wehrmacht,[2] va ser una unitat d'espanyols que va lluitar a favor de Hitler durant la Segona Guerra Mundial, principalment al Front Oriental contra la Unió Soviètica.

Origen[modifica | modifica el codi]

Tot i que Espanya no es va incorporar oficialment a la Segona Guerra Mundial del costat de les Potències de l'Eix, el generalísimo Francisco Franco va trametre voluntaris allistats a la Wehrmacht. Així es podia mantenir la neutralitat del règim mentre simultàniament compensava a Hitler pel seu ajut durant la Guerra Civil Espanyola (vegeu Legió Còndor). El Ministre d'Afers Exteriors de l'època, Ramón Serrano Suñer, va suggerir la creació d'un cos voluntari, al principi de l'Operació Barbarroja, i Franco va enviar una oferta oficial de l'ajut a Berlín. Hitler va aprovar l'ús de voluntaris espanyols el 24 de juny de 1941, i José Luis Arrese Magra, el secretari general del Movimiento va donar les instruccions de reclutament.[3]

Es va formar una divisió completa (18.104 homes, 2.612 dels quals eren oficials i la resta soldats). La meitat eren militars de carrera i molts falangistes veterans de la Guerra Civil. El general Agustín Muñoz Grandes va ser el designat per dirigir els voluntaris.

La 250 Divisió d'Infanteria va usar l'uniforme gris de la Wehrmacht, amb la bandera espanyola i la paraula "España" a la part superior de la màniga dreta.

El 13 de juliol de 1941 va sortir de Madrid cap a Grafenwohr (Baviera) el primer tren de divisionaris per passar cinc setmanes d'instrucció. La 250 Divisió d'Infanteria es va dividir en tres regiments amb els noms de les ciutats d'on provenien la majoria de soldats: Barcelona, València i Sevilla. Cada regiment tenia tres batallons, formats per quatre companyies cada un, i un regiment d'artilleria amb tres bateries de 150 mm i una bateria pesant de reforç.

El 20 d'agost, després de prendre jurament (modificat per mencionar la lluita contra el comunisme), la divisió va ser enviada al Front Oriental. Va ser transportada amb tren a Suwalki, (Polònia), des d'on va avançar a peu. Després d'arribar a Smolensk, es va desplegar en el setge de Leningrad, on va formar part del 15è Exèrcit alemany.

Entrada en combat[modifica | modifica el codi]

La Divisió va sofrir greus pèrdues al front de Leningrad, tant pel combat com per l'acció del fred. A partir de maig de 1942 van arribar més efectius per cobrir les baixes i rellevar els combatents ferits o morts. Fins a 46.000 homes van servir en el front rus.

Després de la caiguda del front a la Batalla de Stalingrad, la situació va canviar i tropes alemanyes van ser desplegades en lloc de les espanyoles. Això va coincidir amb el relleu en el comandament de la divisió, que va ser assignat al general Emilio Esteban Infantes, i els aliats van pressionar el dictador espanyol perquè retirés les tropes. Les negociacions, a finals de 1943, van concloure amb una ordre de repatriació esglaonada a partir del 10 d'octubre.

Les baixes de la divisió van ser de 4.954 morts, 8.700 ferits i 372 presoners.

Homenatges institucionals[modifica | modifica el codi]

Tant durant els governs del PSOE com del PP han hagut actes d'homenatge institucional a les tropes de la División Azul.

Al 2004, durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), el ministre de Defensa José Bono va incloure a la desfilada del Dia de la Hispanitat (12 d'octubre) a un veterà de la Divisió Blava al costat d'un altre de l'Exèrcit Republicà, aludint a una "suposada reconciliació entre espanyols." [4]

Al 2013, ja durant el govern de Mariano Rajoy (PP), la delegada del govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, al costat de l'alcalde de Sant Andreu de la Barca (PSC), lliurà un diploma a la Germandat d'Excombatents de la Divisió Blava, en ocasió d'un homenatge organitzat per la Guàrdia Civil.[4] Aquest homenatge rebé dures crítiques de la premsa internacional, especialment l'alemanya[5] i la britànica.[6]

Resum de forces de la Divisió Blava[modifica | modifica el codi]

  • Homes
  • Oficials: 603
  • Sots-oficials: 2.601
  • Tropa: 13.733
  • Total: 16.937
  • Cavalls
  • De sella: 1.451
  • Lleugers de tir: 3.271
  • De tir: 979
  • Total: 5.701
  • Vehicles
  • Automòbils: 360
  • Camions: 104
  • Motocicletes: 288
  • Total: 752 [7]

Militars destacats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Santi Cortés i Anna Catalunya, Poesia franquista valenciana (1939-1943)
  2. (castellà) Rafael Ibañez hernandez, Españoles en las trincheras: La División Azul
  3. Sinova, Justino. La censura de prensa durante el franquismo. Barcelona: De Bolsillo, 2006, p.261. ISBN 9788483461341. 
  4. 4,0 4,1 El Gobierno se escuda en un desfile de Bono para avalar a De Luna. El Periódico, 17 de mayo de 2013.
  5. Delegierte ehrt Nazi-Einheit, en Taz.de (17 de mayo de 2013)
  6. SPAIN Scandal in Spain update – Jewish, Roma and LGTB organisations denounce nazi veterans honours, en hopenothate.org (18 de mayo de 2013).
  7. Moreno Julià - Apèndix 5
Bibliografia
  • Moreno Julià, Xavier. La División Azul - Sangre española en Rúsia 1941-1945. Barcelona: Crítica, 2005. ISBN 84-8432-574-1.