Divulgació científica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La divulgació científica consisteix en la interpretació i popularització del coneixement científic entre el públic general sense circumscriure's a àmbits acadèmics específics. La divulgació pot referir-se als descobriments científics del moment com la determinació de la massa del neutrí, de teories ben establertes com la teoria de l'evolució o de camps sencers del coneixement científic.

La revista d'Amèrica del Nord Popular Science (fundada en 1872) és possiblement la primera publicació general de caràcter divulgatiu si bé la divulgació científica apareix reflectida històricament en multitud d'obres de diferents autors. Entre les primeres obres evocadores de la divulgació científica podem citar Somnium (1634) de Johannes Kepler, en la que es presentaven succintament i de forma literària les idees científiques de l'època sobre la naturalesa de la Lluna.

En l'actualitat la divulgació científica es realitza en diferents formats incloent els diferents mitjans de comunicació com a documentals de televisió, revistes de divulgació científica, articles en periòdics generals o pàgines d'internet dedicades a aquesta labor. Existeixen inclús canals de televisió dedicats a la divulgació científica o en els que estos forma una part destacada de la seva programació com ara Discovery Channel o Nature.

La divulgació científica s'expressa de manera més precisa en llibres específics sobre un tema. Algunes obres divulgatives han arribat a convertir-se en autèntics 'Best-sellers' com Història del Temps de Stephen Hawking o Cosmos de Carl Sagan. Literàriament, la divulgació científica constituïx un subgènere del assaig.

Entre els autors més coneguts d'obres de divulgació científica citarem també a Richard Dawkins, Stephen Jay Gould, Martin Gardner, Steven Pinker, John D. Watson i les obres divulgatives d'Isaac Asimov. Dins del gènere literari de la ciència-ficció les obres de ciència-ficció dura solen presentar temes científics amb un calat prou precís com per a ser considerades obres de divulgació científica. Autors com Arthur C. Clarke, Stephen Baxter, Fred Hoyle (en la seva faceta com a novel·lista) o el mateix Asimov destaquen en aquest apartat.

La major part de les agències o instituts científics als Estats Units compten amb un departament de divulgació científica (Education and Outreach) que pretén tornar a la societat en forma de coneixement les importants inversions realitzades en grans projectes (com per exemple la investigació espacial) si bé esta no és una situació comuna en la majoria de països.

La UNESCO atorga el premi Kalinga a la divulgació científica.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «UNESCO Kalinga Prize for the Popularization of Science» (en anglès). Unesco. [Consulta: 2/2/2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Divulgació científica Modifica l'enllaç a Wikidata