Dixieland

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres conceptes vegeu Dixie

El Dixieland (o també anomenat Hot Jazz, Early Jazz o Jazz de Nova Orleans) és un estil de Jazz que donarà lloc a l'anomenat Jazz Tradicional.

Origen[modifica | modifica el codi]

Amb el nom de Dixieland denominem l'estil de jazz que s'inicia al sud-est dels EUA, conegut en vernacular com "Lo Sud" o també com "Dixie" o "Dixieland" (d'allí el nom), a la ciutat de Nova Orleans, considerada una de les bressoles del Jazz i que s'ubica a l'estat de Louisiana.

Després del període de la Guerra Civil (1861-1865), els afro-americans dels sud, incloent els de Nova Orleans, van ser alliberats de l'esclavitud. En conseqüència, la població lliure esdevenia meitat negra i meitat blanca. El Dixieland neix de la barreja entre la música europea i la música africana.

Pels volts del 1900, els grups solien ser petits, amb entre cinc i vuit integrants:

  • Els tres instruments que feien solo eren la trompeta (que feia la melodia), el clarinet (que feia de segona veu basada en la trompeta), i el trombó que feia el contrapunt.

Les bandes de dixieland actuaven en bodes, funerals, esglésies, desfilades, etc. En general tocaven marxes (com la coneguda When de Saints Go Marching In), cançons de caràcter religiós i cançons populars.

A partir del 1910, les bandes de dixieland van anar estenent aquest estil cap a Nova York i Chicago, on acabà tocant-se d'una forma orquestrada i poc improvisada.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Hi ha certes discussions sobre com s'ha d'usar el terme Dixieland. Mentre que els de les bandes de la Costa Oest d'Estats Units i les que van ser influenciades per aquestes durant els anys 40, prefereixen ser anomenats com a Dixieland, els músics de Nova Orleans i els que van ser influenciats durant la dècada dels anys 20 prefereixen ser anomenats com a Jazz clàssic o Jazz tradicional i creuen que el nom Dixieland és un terme despectiu per indicar una música de segona categoria, tocada amb poca passió i sense entendre realment el sentit del jazz.

El Dixieland modern[modifica | modifica el codi]

Estil de Chicago[modifica | modifica el codi]

A Chicago es tendia a substituir, a les seccions de ritme i acords, el contrabaix per la tuba i la guitarra pel banjo. D'aquesta forma aquest estil restava importància a la secció base i n'hi donava més a la part de solos.

També el podem diferenciar dels seus orígens de Nova Orleans pel seu ritme més ràpid, que intenta assemblar-se a l'enrenou d'una ciutat. Aquestes bandes reprodueixen una gran varietat de temes de la dècada dels anys 30 (Cole Porter, George Gershwin, etc.)

A l'estil de Chicago també se l'anomena a vegades Nicksieland, terme sorgit d'un programa de televisió on mostraven l'estic clàssic del jazz.

Aires nous de la Costa Oest (West Coast revival)[modifica | modifica el codi]

Aquest estil comença a finals de 1930 gràcies a The Lu Watters Yerba Buena Jazz Band of San Francisco i ampliat pel trombonista Turk Murphy. Va ser una reacció a l'estil de Chicago que es decantava cap al swing. En aquestes bandes la secció base era interpretada pel banjo i la tuba com a l'estil de Chicago. Van començar a tocar l'estil de música de Louis Amstrong, Jelly Roll Morton, WC. Handy i Joe "King" Oliver.

Estil Tradicional de Nova Orleans[modifica | modifica el codi]

Utilitzant la mateixa base rítmica i harmònica (banjo i tuba) que els altres dos estils, aquest es renova als anys 40 a base de cançons populars i himnes que es tocaven a Nova Orleans des de principis dels anys 20 com per exemple "You tell me your dream".

Estils influenciats pel Jazz Tradicional[modifica | modifica el codi]

Hi ha diversos estils influenciats pel Dixieland o jazz tradicional, com poden ser el hip-hop, el rap, el pop, el jazz contemporani, Rock & Roll, Rhythm & Blues i el swing.

Músics importants del Dixieland[modifica | modifica el codi]

En aquesta llista apareixen alguns dels músics més importants al llarg de la història del Dixiland:

  • Scott Joplin:(1868-1917)Compositor i pianista. Figura important en el desenvolupament del ragtime.
  • King Oliver:(1885-1938)Cornetista i clarinetista nord-americà, li deien: "King". Personatge important en la improvisació col·lectiva.
  • Bessie Smith:(1894-1937)Coneguda com l'emperadriu del blues (anys 20 i 30)va influir en els cantants posteriors de jazz.
  • George Lewis:(1900-1968)Clarinetista autodidacte de Nova Orleans, tocà amb "Black Eagle Band".
  • Louis Amstrong:(1901-1971)Conegut com a Satchmo i Pops va ser un gran trompetista i cantant de jazz.
  • Eddie Condon:(1905-1973)Guitarrista, banjonista, cantant i director d'orquestra de jazz. Tocava a clubs de nit i és el prototip de l'Estil de Chicago.
  • Turk Murphy:(1915-1987) Trombonista reconegut que tocava amb Earthquake McGoons.
  • Al Hirt:(1922-1999)Trompetista que va arribar als top-40 als anys 60. Abans de la seva mort va portar bandes a Nova Orleans.
  • Kenny Ball:(1930-actualitat)Trompetista. Va estar als top-40 amb "mitjanit a Moscou" a principis dels anys 60. És el líder del moviment British Trad.
  • Pete Fountain:(1930-actualitat)Clarinetista que va portar bandes populars a Nova Orleans. Retirat recentment.
  • Chris Tyle:(1955-actualitat)Clarinetista, trompetista, percussionista i saxofonista. És líder de "The Silver Leaf Jazz Band" i conegut com a instrumentista, compositor i docent.
  • Dixieland Jazz Band: Banda de músics de raça blanca que tocava Dixieland en festes nocturnes. Va fer diverses gravacions i va ser molt famosa.
  • Wynton Marsails:(1961-actualitat)Trompetista, compositor i arreglista. Trompetista dels més importants en els últims 25 anys.
  • Jack Teagarden:(1905-1964) Trombonista, cantant i director d'orquestra de jazz. Músic popular i que aparegué a diverses pel·lícules.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dixieland