Djazair-i Bahr-i Safid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Djazair-i Bahr-i Safid fou un antic eyalat de l'Imperi Otomà conegut simplement com a Djazair o pels europeus "Arxipèlag". Aquesta província fou el territori concedit inicialment al Kapudan Paixà, cap de la flota. Va tenir diversos límits i va arribar a la seva màxima extensió al segle XVII quan el formaven les illes de la mar Egea, els territoris de la costa d'Anatòlia i de Grècia i temporalment Xipre, encara que Creta n'estava exclosa. Al origen es limitava al sandjak de Gal·lípoli (amb els districtes de Galata i Izmid); al primer terç del segle XVI el formaven els sandjaks de Kodja-eli, Sughla i Bighla a Anatòlia, i Negropont (Eghriboz), Lepant (Aynabakht), Karlo-eli, Mitilene (Midilli) i Mistra (Mizistre) a Grècia. Després s'hi va afegir Rodes (Rodos) vers la meitat del segle XVI; el 1618 s'hi va afegir Quios (Sakiz), Naxos (Naksha) i Andros (Andira); el 1670 s'hi va ajuntar Xipre però l'illa en fou separada el 1703 per esdevenir feu del gran visir, retornant a la província el 1785. Mistra i Karli-eli foren incorporats al eyalat de Morea. Quan el càrrec de Kapudan Paixà fou abolit pel tanzimat, el eyalat abraçava:

  • Sandjak de Bigha (on era la capital)
  • Sandjak de Rodes
  • Sandjak de Quios
  • Sandjak de Lesbos (Mitilene)
  • Sandjak de Lemnos (Limni)
  • Sandjak de Xipre

El sandjak de Bigha fou unit al eyalat de Khudavendigar el 1876 i la capital es va traslladar a Quios i més tard a Rodes. El 1878 Xipre fou ocupada pels britànics. Rodes va passar a Itàlia el 1912 i la resta d'illes van ser adquirides per Grècia a la guerra greco-turca.

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Abbé Joseph Dupont d'Alençon, Géographie de l'empire ottoman, éd. : Veuve C. Poussielgue, 1907.