Dnièper (coet)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dnepr (Dnipro/Konversiya)
Europa II en exposició
Característiques
Funció Vehicle de llançament pesat
Fabricant Yuzhmash
País d'orígen URSS i Ucraïna
Mides
Alçària 34,3 m
Diàmetre 3 m
Massa 211.000 kg
Trams 3 (4 o 5 amb etapes addicionals)
Combustible Etapa 1:N2O4 + UDMH
Capacitat
Càrrega útil a LEO 4.500 kg
Càrrega útil a GEO
Historial de llançaments
Estat Actiu
Llocs de llançament LC-109, Baikonur; Dombarovsky
Total de llançaments 18
Vol inaugural 21 d'abril de 1999
Càrregues Importants

El coet Dnepr-1 (en ucraïnès: Дніпро, Dnipro, en rus: Днепр, Dnepr) és una llançadora espacial de càrrega nomenada com el riu de mateix nom. Es tracta d'un míssil ICBM de la Guerra Freda usat posteriorment per al llançament orbital de satèl·lits, i operat per l'empresa ISC Kosmotras. El primer llançament, el 21 d'abril de 1999, va col·locar satisfactòriament UoSAT -12, un mini satèl·lit de prova de 350 kg, en una òrbita terrestre baixa a 650 km d'altitud .[1][2]

Míssil reconvertit[modifica | modifica el codi]

El disseny del llançador Dnepr està basat en el míssil ICBM R-36MUTTH - R-36M designat per l'OTAN com SS-18 Satan dissenyat per Yuzhnoe a Dnipropetrovsk, Ucraïna, és el míssil ICBM més potent fabricat per la Unió Soviètica, que ara s'utilitza per llançar satèl·lits a l'espai, des d'un sitja llançador militar subterrani de Rússia.

El míssil llançador Dnepr és un coet de tres etapes que utilitzen propulsors líquids hipergólicos. Alguns coets van ser retirats del servei en les Forces de Coets Estratègics de Rússia i desarmats pels acords de desarmament Acords SALT, signats entre l'Unió Soviètica i Estats Units en 1979, i posats a disposició d'operadors comercials anys després per Rússia.

Al voltant de 150 míssils ICBM d'aquest model poden ser reconvertits i estar disponibles fins a l'any 2020 per llançar satèl·lits a l'espai, en forma econòmica i eficient perquè no cal construir un llançador de satèl·lits espacials, el llançament del coet és la part de més alt cost en un programa espacial per llançar un satèl·lit, i aquests potents coets ja van ser construïts durant la Guerra Freda, i ara estan disponibles per ser convertits en llançadors de satèl·lits comercials.

El llançador Dnepr pot ser llançat des del Cosmòdrom de Baikonur al Kazakhstan i des de la nova base de llançament de Dombarovsky , propera a Yansi a la província d'Orenburg, està disponible per llançar satèl·lits comercials lleugers i petits de països amics, des d'un sitja llançador militar subterrani de míssils ICBM , de la mateixa manera com seria llançat el míssil en cas d'una guerra nuclear contra Estats Units i Europa, durant la Guerra Freda al final del segle XX.

El coet ICBM es llança des d'un sitja militar subterrani, que va ser construït per la Unió Soviètica durant la Guerra Freda contra Estats Units i Europa, per llançar bombes atòmiques en cas d'una nova guerra mundial, en forma similar al llançament del míssil ICBM Minuteman d'Estats Units des d'un sitja llançador subterrani, però té una primera fase d'empenta en fred, això és amb un sistema d'expansió de gasos, per expulsar el míssil ICBM de la sitja llançador, després el míssil encén els seus motors principals en l'aire, expulsa un anell que el sosté des de la base amb uns coets laterals i permet la seva primera etapa, alliberant uns anells de subjecció del míssil a la sitja llançador amb perns explosius, per permetre la seva expulsió de la sitja sense danyar els motors principals del coet i és llançat a l'espai a gran velocitat, amb gran capacitat de càrrega i empenta, en forma molt semblant al llançament dels míssils ICBM Trident II D5 des dels submarins nuclears Classe Ohio d'Estats Units, els submarins nuclears Projecte 941 « Akula » de la Unió Soviètica i el nou submarí nuclear Classe Borey de Rússia.

Capacitats tècniques[modifica | modifica el codi]

La llançadora Dnepr només té un petit nombre de modificacions respecte als míssils ICBM R-36M originals, en servei operatiu encara a Rússia i armats amb ogives nuclears. La diferència principal està en la part dedicada a transportar la càrrega útil en la part frontal del coet i les modificacions realitzades en la unitat de control de vol.

La versió de referència per llançar satèl·lits de la llançadora espacial, sense millores o additaments, ofereix col·locar en una òrbita terrestre baixa a 300 km d'altitud i 50,6° una càrrega de 3.600 kg o bé situar 2.300 kg en una òrbita geosíncrona a 300 km d'altitud i amb una inclinació de 98,0º i diversos satèl·lits petits, lleugers i econòmics, coneguts com a microsatèl·lits.

En una missió típica, la llançadora Dnepr transporta una càrrega principal de major grandària, un satèl·lit de comunicacions, al costat d'una secundària composta de satèl·lits miniaturitzats i CubeSats més petits i lleugers, dins del vehicle MIRV, que abans era utilitzat per transportar múltiples ogives nuclears i atacar objectius enemics, en Estats Units i Europa durant la Guerra Freda.

S'estan desenvolupant diversos Space Tugs (remolcadors espacials) que seran ubicats en el cap del coet, amb nous i potents motors per augmentar el seu abast, permetent, a canvi de sacrificar volum i càrrega útil del coet, aconseguir òrbites més llunyanes que requereixen més empenta, incloent òrbites d'escapament planetari per a futures missions de sondes no tripulades a nous projectes d'Estació espacial, la Lluna i Mart.

Llista de llançaments[modifica | modifica el codi]

Número de llançament Data de llançament Satèŀlits Tipus d'òrbita Base de llançament
1 21 d'abril de 1999 UoSAT-12 650 km LEO circular a 65˚ d'inclinació Baikonur
2 26 setembre 2000 MegSat-1 (Itàlia)/UniSat (Itàlia)/TiungSat-1 (Malàsia)/ SaudiSat-1A & SaudiSat 1B (Aràbia Saudita) 650 km LEO circular a 65˚ d'inclinació Baikonur
3 20 de desembre 2002 LatinSat 1 & LatinSat 2 (Argentina)/SaudiSat-1S (Aràbia Saudita)/UniSat 2 (Itàlia)/Rubin 2 (Alemanya)/TrailBlazer Test (Estats Units) 650 km LEO circular a 65˚ d'inclinació Baikonur
4 29 de juny 2004 Demeter (França)/ Saudicomsat-1, Saudicomsat 2 & Saudisat 2 (Saudi Arabia)/ LatinSat C & LatinSat D (Argentina)/ Unisat-3 (Italy)/ Amsat Echo (Estats Units) 700 km × 850 km Síncrona amb el sol, circular a 98˚ d'inclinació Baikonur
5 24 d'agost 2005 OICETS & INDEX (Japan) 600 km × 650 km Síncrona amb el sol, circular a 98˚ d'inclinació Baikonur
6 12 de juliol 2006 Genesis I (Estats Units) 560 km LEO circular a 65˚ d'inclinació Yasny
7 26 de juliol 2006 BelKA (Bielorússia)/ UniSat-4 & PiCPoT (Itàlia)/ Baumanets (Rússia)/ AeroCube-1, CP1, CP2, ICEcube-1, ICEcube-2, ION, KUTESat, Merope, Rincon 1, Mea Huaka`i (Voyager) & SACRED (Estats Units)/HAUSAT-1 (Corea del sud /Ncube-1 (Noruega)/SEEDS (Japó) Va fallar en arribar a l'òrbita Baikonur
8 17 d'abril 2007 EgyptSat 1/SaudiSat 3/SaudiComSat 3-7 /AKS 1/AKS 2/Cal Poly Picosatellite Project 3 &4/CAPE 1/Libertad 1(Colòmbia)/AeroCube 2/CubeSat TestBed 1/MAST 692 km × 665 km Síncrona amb el sol, circular a 98˚ d'inclinació[3] Baikonur
9 15 de juny 2007 TerraSAR-X 514 km LEO circular a 97˚ d'inclinació[4] Baikonur
10 28 de juny 2007 Genesis II 560 km LEO circular a 65˚ d'inclinació Yasny
11 29 August 2008 RapidEye 1/2/3/4/5 [5] Baikonur
12 1 d'octubre 2008 THEOS SSO Yasny
13 29 de juliol 2009 DubaiSat-1/Deimos-1/UK-DMC 2/Nanosat 1B/AprizeSat-3/AprizeSat-4 SSO Baikonur
14 8 d'abril 2010 Cryosat-2 Polar Baikonur
15 15 de juny 2010 Prisma, Picard, BPA-1 SSO Yasny
16 21 de juny 2010 TanDEM-X LEO Baikonur
17 17 d'agost 2011 Sich-2, NigeriaSat-2, NX, Rasat, EduSat, AprizeSat-5, AprizeSat-6, BPA-2 LEO Yasny
18[6] 22 August 2013 KOMPSat-5 LEO Yasny
Llançaments planificats
novembre 2013 STSAT-3 etc. LEO Yasny

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dnièper (coet) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. [ http://www.russianspaceweb.com/dnepr.html The Dnepr launcher ] RussianSpaceWeb.com (en anglès )
  2. UoSAT -12 Integrats with Dnepr for Launch on 21 April [Enllaç no actiu] Surrey Satellite Technology Ltd ( en anglès)
  3. «EgyptSat 1/Saudisat-3 launch details» (en russian). Roskosmos.
  4. «TerraSAR-X launch details» (en russian). Roskosmos.
  5. «Five RapidEye remote sensing satellites launched». Spaceflight Now.
  6. William Graham. «Russian Dnepr rocket launches with Arirang-5». NASASpaceflight.com, 2013-08-22.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]