Dnièster

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dnièster (o Dnister o Nistru)
Ua river seret mouth.jpg
On el Seret desemboca al Dnister, prop de Repujyntsi (Репужинці), óblast d'Ivano-Frankivsk, a Ucraïna
Mapa del Dnièster (lituà)
Mapa del Dnièster (lituà)
Naixement Ucraïna Ucraïna
Desembocadura Moldàvia República de Moldàvia
Icon river delta.svg Accediu al Portal:Geografia

El Dnièster[1], Dnister o Nistru (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dnestr; en grec antic Τύρας, Tyras, derivat d'una paraula escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra. En català és més conegut habitualment sota la forma Dnièster, derivada de la pronúncia del nom rus del riu. És el segon riu més important d'Ucraïna i el riu principal de la regió històrica ucraïnesa de Halytxynà (Galítsia), com també un símbol d'importància històrica i etnogràfica del principat de Halytxynà-Volyn. Separa les regions històriques de Podíl·lia i Bucovina. Apart d'Ucraïna, travessa Moldàvia i Transnístria (República Moldava de Transnístria).

Taula de continguts

Curs[modifica]

Mapa dels rius d'Ucraïna (en anglès)
Mapa simplificat de Moldàvia mostrant el curs del Nistru.

El riu marca la fi real de l'estepa eurasiàtica. El Dnister neix a una elevació d'entre 900 i 1000 m, al mont Rozlutx, a la part dels Carpats anomenada Beskids o Beskydy (Бески́ди), precisament als Beskids del Dnister alt (Вехньодністро́вські Бески́ди, Vexniodnistrovskyi Beskydy), prop del poble de Vovtxe (Вовче, abans Середа, Sereda), a l'óblast de Lviv no gaire lluny de la frontera amb Polònia, i comença el seu camí cap a l'oest, sud-oest. Travessa les províncies ucraïneses d'Ivano-Frankivsk, Txernivtsí, Ternópill, Khmelnytskyi (dibuixant la frontera entre aquestes dues últimes i la de Txernivtsí, com també entre la de Ternópill amb la d'Ivano-Frankivsk) i Vínnytsia, marcant la frontera amb Moldàvia abans d'entrar a aquest país. Fa 398 kilòmetres per Moldàvia, la majoria dels quals marquen la frontera entre Moldàvia i Transnístria, i després torna a separar Moldàvia d'Ucraïna i finalment, entra a Ucraïna de nou a la província d'Odessa. Desemboca a la mar Negra prop de Bílhorod-Dnistrovskyi, uns 40 km al sud, sud-oest de la ciutat d'Odessa. Els ucraïnesos consideren que desemboca al seu liman, el liman del Dnister, un tipus d'estuari, per després arribar a la mar Negra.

Etimologia del nom[modifica]

El nom actual de Dnister prové de l'arrel indoirànica "don", que significa "aigua", i que apareix a l'antiguitat com a Danastris o Danastus. Aquest riu comparteix la mateixa arrel amb: el Don, Síverskyi Donets, Dnipró (Danapris) i el Danubi (Dunai - Donau - Danube).

Ciutats importants o d'interès[modifica]

Ciutats o municipis importants o d'interès banyades pel riu:

Meandre del riu prop dels pobles de Pylyptxe (Пили́пче) i Ústia (У́стя), a l'óblast de Ternópill] a la tardor.
Riba del Dnister a l'estiu.

Ucraïna[modifica]

Moldàvia[modifica]

  • Otaci (ucraïnès: Атаки), situat a la frontera amb Ucraïna. No s'ha de confondre amb el poble a Ucraïna, óblast de Txernivtsí.
  • Soroca (ucraïnès: Сороки, Soroky)
  • Camenca (ucraïnès: Ка́м'янка, Kàmianka), a la riba esquerra del Dnièster, de facto a Transnístria
  • Rezina (ucraïnès: Резіна), a la riba dreta del Dnièster
  • Rîbniţa (romanès: Rîbniţa; ucraïnès: Ри́бниця, Rýbnytsia; rus: Ры́бница), a la riba esquerra del Dnister, sota el control efectiu de Transnístria
  • Dubăsari (ucraïnès: Дубосари, Dybossary), a la riba esquerra del Dnister, sota el control efectiu de Transnístria
  • Grigoriòpol, ciutat de Moldàvia a la riba esquerra del Dnièster, sota el control efectiu de Transnístria
  • Slobòzia, a la riba esquerra del Dnièster, sota el control efectiu de Transnístria
  • Bender o Tighina (ucraïnès: Бендери, Bendery) és una ciutat a Moldàvia, sota el control efectiu de l'estat no reconegut de Transnístria des del 1992. Coneguda per la seva fortalesa medieval.
  • Tiraspol és la segona ciutat més gran de Moldàvia i la capital i centre administratiu de l'estat no reconegut de Transnístria.

Liman del Dnièster[modifica]

Desembocadura del Dnister a la mar Negra l'hivern, amb el seu liman mig congelat (óblast d'Odessa).

Municipis al liman del Dnister, a l'óblast d'Odessa, a Ucraïna de nou:

  • Bílhorod-Dnistrovskyi (Білгород-Дністровський; romanès: Cetatea Albă), es troba a la riba dreta del liman. Famosa per la seva fortalesa medieval, sovint anomenada pel seu nom turc d'Akkerman.
  • Ovidiòpol (Овідіополь), davant per davant de Bílhorod-Dnistrovskyi, a l'altre banda del liman, a la riba esquerra.
  • Xabo (Шабо), a la riba dreta, entre Bílhorod-Dnistrovskyi i Zatoka.
  • Karolino-Buhaz (Кароліно-Бугаз), just on comença la barra de sorra, per la banda nord-est, per la riba esquerra. És un petit lloc d'estiueig.
  • Zatoka (Затока), situada just a l'obertura a la barra de sorra (el mini estret) que deixa entrar l'aigua de mar i sortir l'aigua de l'estuari, el seu nom vol dir "Badia" en ucraïnès. També és un petit lloc d'estiueig.

Tributaris[modifica]

En ordre del naixement fins a la desembocadura (els afluents que entren per l'esquerra porten una E, els de la dreta van marcats amb D, i la llargada en quilòmetres també és indicada quan se'n té constància), són els següents:

  • Stryi (Стрий, D, 230 km), aquest riu de l'óblast de Lviv neix als Carpats, a la muntanya de Iavornyk (Яворник), als Beskydy i desemboca al Dnièster entre les ciutats de Khódoriv (Хо́дорів) i Jydàtxiv (Жида́чів).
  • Nejukhivka (Нежухівка, D)
  • Svitxa (Свіча, D, 107 km), neix a l'óblast d'Ivano-Frankivsk, al massís dels Gorgan·y (Ґорґа́ни), als Carpats.
  • Límnytsia, també Lòmnytsia (Лі́мниця, Ло́мниця, D, 122 km), neix al mont Buxtul (Буштул), també al massís dels Gorgan·y (Ґорґа́ни).
  • Lukva (Луква)
  • Bystrýtsia (Бистри́ця, D, 17 km), neix de la confluència de tres rius, el més llarg, el Bystrýtsia Nadvirianska (Бистриця Надвірнянська), de 94 km.
  • Hnylà Lypa (Гнила́ Ли́па, "Til·ler Podrit" o "Tell Podrit", E, 87 km), neix al poble de Lypivstsi (Липівці).
  • Zolotà Lypa (Золота́ Ли́па, és a dir, "Til·ler" o "Tell d'Or", E, 85 km). Passa per la ciutat de Berejany (Бережа́ни, pronunciat Berejan·y, on la "n" i la "y" son dues lletres diferents, pronunciades per separat).
  • Russava (Русава, E, 78 km)
  • Strypa (Стри́па, E, 135 km)
  • Djuryn (Джурин, E, 51 km), conegut per les seves cascades, passa per l'óblast de Ternòpill.
  • Seret (Сере́т, E, 242 km). Passa per les ciutats de Txortkiv (Чортків) i Ternópill, i també els "assentaments de tipus urbà" de Velyka Berezòvytsia (Велика Березовиця), Mykúlyntsi (Мику́линці) i Zaliztsi (Залізці) a l'óblast de Ternópill, com també per l'óblast de Lviv. Desemboca al Dnièster prop del poble de Horodok (Городок). (No s'ha de confondre amb el riu Siret, que a vegades també es diu Seret (Сірет, Серет), un afluent esquerra del Danubi, ni amb el riu homònim però més petit, de l'óblast de Lviv, afluent del Pobuk i que passa pel poble de Drohòbytx, Дрогóбич).
  • Nitxlava (Нічлава, E, 83 km)
  • Zbrutx (Збруч, E, 247 km). El 1848, vora el riu es va trobar una escultura en forma de columna amb un cap de 4 cares, que es va anomenar l'ídol del Zbrutx. Representa una deïtat eslava i data del segle IX.
  • Smòtrytx (Смо́трич, E, 169 km)
  • Studènytsia (Студе́ниця, E, 85 km)
  • Úixytsia (У́шиця, E, 122 km), passa pel poble de Zínkiv (Зі́ньків), (óblast de Khmelnytskyi), famós pel seu pa negre i els seus embotits.
  • Murafa (Мура́фа, E, 163 km)
  • Iahorlyk (Ягорли́к, E, 73 km)
  • Răut o Réut (romanès: Răut; jiddisch: רעװעט, transcrit: révet; ucraïnès: Реу́т o Ре́ут, transcrit: Réut o Reüt; D, 286 km), banya el territori de Moldàvia, passant per Bălţi, Orhei i Floreşti.
  • Riu Bîc o Bîcul (moldau o romanès: Râul Bîc o Bîcul; ucraïnès: Бик, Byk, D, 155 km) és un riu a Moldàvia, afluent dret del Dnièster.
  • Kutxurhan (Кучурган, E, 109 km)
  • Stryvíhor o Strwiąż (ucraïnès: Стриві́гор; polonès: Strwiąż, pronunciat Strviaj, E, 94 km). Neix a Polònia, als Beskids Centrals, i banya els territoris de Polònia i Ucraïna.
  • Veresxýtsia (Верещи́ця, E, 92 km), neix als pujals de Roztòtxia (ucraïnès: Розто́ччя; polonès: Roztocze), a l'óblast de Lviv. Banya els territoris d'Ucraïna i Moldàvia.
  • Jvàntxyk (Жванчик, E, 107 km), neix al poble de Klynove (Клинове)
  • Liadva (Лядва, E)

Galeria d'imatges[modifica]

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. «Dnièster». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dnièster

Coord.: 46° 21′ N, 30° 14′ E / 46.350,30.233