Dnièster

Dnièster (o Dnister o Nistru)

On el Seret desemboca al Dnister, prop de Repujyntsi (Репужинці), óblast d'Ivano-Frankivsk, a Ucraïna

Mapa del Dnièster (lituà)

Naixement

Ucraïna

Desembocadura

República de Moldàvia

Accediu al Portal:Geografia

El Dnièster^[1], Dnister o Nistru (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dnestr; en grec antic Τύρας, Tyras, derivat d'una paraula escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra. En català és més conegut habitualment sota la forma Dnièster, derivada de la pronúncia del nom rus del riu. És el segon riu més important d'Ucraïna i el riu principal de la regió històrica ucraïnesa de Halytxynà (Galítsia), com també un símbol d'importància històrica i etnogràfica del principat de Halytxynà-Volyn. Separa les regions històriques de Podíl·lia i Bucovina. Apart d'Ucraïna, travessa Moldàvia i Transnístria (República Moldava de Transnístria).

Curs[modifica]

Mapa dels rius d'Ucraïna (en anglès)

Mapa simplificat de Moldàvia mostrant el curs del Nistru.

El riu marca la fi real de l'estepa eurasiàtica. El Dnister neix a una elevació d'entre 900 i 1000 m, al mont Rozlutx, a la part dels Carpats anomenada Beskids o Beskydy (Бески́ди), precisament als Beskids del Dnister alt (Вехньодністро́вські Бески́ди, Vexniodnistrovskyi Beskydy), prop del poble de Vovtxe (Вовче, abans Середа, Sereda), a l'óblast de Lviv no gaire lluny de la frontera amb Polònia, i comença el seu camí cap a l'oest, sud-oest. Travessa les províncies ucraïneses d'Ivano-Frankivsk, Txernivtsí, Ternópill, Khmelnytskyi (dibuixant la frontera entre aquestes dues últimes i la de Txernivtsí, com també entre la de Ternópill amb la d'Ivano-Frankivsk) i Vínnytsia, marcant la frontera amb Moldàvia abans d'entrar a aquest país. Fa 398 kilòmetres per Moldàvia, la majoria dels quals marquen la frontera entre Moldàvia i Transnístria, i després torna a separar Moldàvia d'Ucraïna i finalment, entra a Ucraïna de nou a la província d'Odessa. Desemboca a la mar Negra prop de Bílhorod-Dnistrovskyi, uns 40 km al sud, sud-oest de la ciutat d'Odessa. Els ucraïnesos consideren que desemboca al seu liman, el liman del Dnister, un tipus d'estuari, per després arribar a la mar Negra.

Etimologia del nom[modifica]

El nom actual de Dnister prové de l'arrel indoirànica "don", que significa "aigua", i que apareix a l'antiguitat com a Danastris o Danastus. Aquest riu comparteix la mateixa arrel amb: el Don, Síverskyi Donets, Dnipró (Danapris) i el Danubi (Dunai - Donau - Danube).

Ciutats importants o d'interès[modifica]

Ciutats o municipis importants o d'interès banyades pel riu:

Meandre del riu prop dels pobles de Pylyptxe (Пили́пче) i Ústia (У́стя), a l'óblast de Ternópill] a la tardor.

Riba del Dnister a l'estiu.

Ucraïna[modifica]

Staryi Sambir (Старий Самбір, "Sambir Vell"), a l'óblast de Lviv.
Sambir (Самбір)
Mykolàïv (Миколаїв), a l'óblast de Lviv, petita ciutat que comparteix el mateix nom amb la capital de l'óblast de Mykolàïv.
Novyi Rozdil (Новий Розділ), a l'óblast de Lviv
Juravno, també Juravne (Жура́вно, Журавне), a l'óblast de Lviv
Hàlytx (Галич), la ciutat que dona nom a la regió de Halytxynà (Galítsia), a l'óblast d'Ivano-Frankivsk
Iezupill (Єзупіль), a l'óblast d'Ivano-Frankivsk
Koropets (Коропе́ць), te una església de fusta d'interès arquitectònic, a l'óblast de Ternópill.
Zalísxyky (Залі́щики), a la riba esquerra del Dnister, al sud de l'óblast de Ternópill
Khotyn (Хоти́н). Ciutat famosa per la seva fortalesa medieval (segles XIII-XV), es troba a les regions històriques de Bessaràbia i Bucovina, a l'óblast de Txernivtsí.
Starà Úixytsia, abans Úixytsia (Стара́ У́шиця, abans У́шиця), prop d'on el riu Úixytsia desemboca al Dnister, a l'óblast de Khmelnytskyi.
Novodnistrovsk (Новодністро́вськ), a l'óblast de Txernivtsí
Mohyliv-Podilskyi (Могилі́в-Поді́льський), a l'óblast de Vínnytsia
Ataky (Атаки; romanès: Atachi), és un poble a l'óblast de Txernivtsí. No s'ha de confondre amb la ciutat a Moldàvia, a la frontera amb Ucraïna.
Iàmpill (ucraïnès: Я́мпіль; romanès: Iampol), óblast de Vínnytsia, a la frontera amb Moldàvia.

Moldàvia[modifica]

Otaci (ucraïnès: Атаки), situat a la frontera amb Ucraïna. No s'ha de confondre amb el poble a Ucraïna, óblast de Txernivtsí.
Soroca (ucraïnès: Сороки, Soroky)
Camenca (ucraïnès: Ка́м'янка, Kàmianka), a la riba esquerra del Dnièster, de facto a Transnístria
Rezina (ucraïnès: Резіна), a la riba dreta del Dnièster
Rîbniţa (romanès: Rîbniţa; ucraïnès: Ри́бниця, Rýbnytsia; rus: Ры́бница), a la riba esquerra del Dnister, sota el control efectiu de Transnístria
Dubăsari (ucraïnès: Дубосари, Dybossary), a la riba esquerra del Dnister, sota el control efectiu de Transnístria
Grigoriòpol, ciutat de Moldàvia a la riba esquerra del Dnièster, sota el control efectiu de Transnístria
Slobòzia, a la riba esquerra del Dnièster, sota el control efectiu de Transnístria
Bender o Tighina (ucraïnès: Бендери, Bendery) és una ciutat a Moldàvia, sota el control efectiu de l'estat no reconegut de Transnístria des del 1992. Coneguda per la seva fortalesa medieval.
Tiraspol és la segona ciutat més gran de Moldàvia i la capital i centre administratiu de l'estat no reconegut de Transnístria.

Liman del Dnièster[modifica]

Desembocadura del Dnister a la mar Negra l'hivern, amb el seu liman mig congelat (óblast d'Odessa).

Municipis al liman del Dnister, a l'óblast d'Odessa, a Ucraïna de nou:

Bílhorod-Dnistrovskyi (Білгород-Дністровський; romanès: Cetatea Albă), es troba a la riba dreta del liman. Famosa per la seva fortalesa medieval, sovint anomenada pel seu nom turc d'Akkerman.
Ovidiòpol (Овідіополь), davant per davant de Bílhorod-Dnistrovskyi, a l'altre banda del liman, a la riba esquerra.
Xabo (Шабо), a la riba dreta, entre Bílhorod-Dnistrovskyi i Zatoka.
Karolino-Buhaz (Кароліно-Бугаз), just on comença la barra de sorra, per la banda nord-est, per la riba esquerra. És un petit lloc d'estiueig.
Zatoka (Затока), situada just a l'obertura a la barra de sorra (el mini estret) que deixa entrar l'aigua de mar i sortir l'aigua de l'estuari, el seu nom vol dir "Badia" en ucraïnès. També és un petit lloc d'estiueig.

Tributaris[modifica]

En ordre del naixement fins a la desembocadura (els afluents que entren per l'esquerra porten una E, els de la dreta van marcats amb D, i la llargada en quilòmetres també és indicada quan se'n té constància), són els següents:

Stryi (Стрий, D, 230 km), aquest riu de l'óblast de Lviv neix als Carpats, a la muntanya de Iavornyk (Яворник), als Beskydy i desemboca al Dnièster entre les ciutats de Khódoriv (Хо́дорів) i Jydàtxiv (Жида́чів).
Nejukhivka (Нежухівка, D)
Svitxa (Свіча, D, 107 km), neix a l'óblast d'Ivano-Frankivsk, al massís dels Gorgan·y (Ґорґа́ни), als Carpats.
Límnytsia, també Lòmnytsia (Лі́мниця, Ло́мниця, D, 122 km), neix al mont Buxtul (Буштул), també al massís dels Gorgan·y (Ґорґа́ни).
Lukva (Луква)
Bystrýtsia (Бистри́ця, D, 17 km), neix de la confluència de tres rius, el més llarg, el Bystrýtsia Nadvirianska (Бистриця Надвірнянська), de 94 km.
Hnylà Lypa (Гнила́ Ли́па, "Til·ler Podrit" o "Tell Podrit", E, 87 km), neix al poble de Lypivstsi (Липівці).
Zolotà Lypa (Золота́ Ли́па, és a dir, "Til·ler" o "Tell d'Or", E, 85 km). Passa per la ciutat de Berejany (Бережа́ни, pronunciat Berejan·y, on la "n" i la "y" son dues lletres diferents, pronunciades per separat).
Russava (Русава, E, 78 km)
Strypa (Стри́па, E, 135 km)
Djuryn (Джурин, E, 51 km), conegut per les seves cascades, passa per l'óblast de Ternòpill.
Seret (Сере́т, E, 242 km). Passa per les ciutats de Txortkiv (Чортків) i Ternópill, i també els "assentaments de tipus urbà" de Velyka Berezòvytsia (Велика Березовиця), Mykúlyntsi (Мику́линці) i Zaliztsi (Залізці) a l'óblast de Ternópill, com també per l'óblast de Lviv. Desemboca al Dnièster prop del poble de Horodok (Городок). (No s'ha de confondre amb el riu Siret, que a vegades també es diu Seret (Сірет, Серет), un afluent esquerra del Danubi, ni amb el riu homònim però més petit, de l'óblast de Lviv, afluent del Pobuk i que passa pel poble de Drohòbytx, Дрогóбич).
Nitxlava (Нічлава, E, 83 km)
Zbrutx (Збруч, E, 247 km). El 1848, vora el riu es va trobar una escultura en forma de columna amb un cap de 4 cares, que es va anomenar l'ídol del Zbrutx. Representa una deïtat eslava i data del segle IX.
Smòtrytx (Смо́трич, E, 169 km)
Studènytsia (Студе́ниця, E, 85 km)
Úixytsia (У́шиця, E, 122 km), passa pel poble de Zínkiv (Зі́ньків), (óblast de Khmelnytskyi), famós pel seu pa negre i els seus embotits.
Murafa (Мура́фа, E, 163 km)
Iahorlyk (Ягорли́к, E, 73 km)
Răut o Réut (romanès: Răut; jiddisch: רעװעט, transcrit: révet; ucraïnès: Реу́т o Ре́ут, transcrit: Réut o Reüt; D, 286 km), banya el territori de Moldàvia, passant per Bălţi, Orhei i Floreşti.
Riu Bîc o Bîcul (moldau o romanès: Râul Bîc o Bîcul; ucraïnès: Бик, Byk, D, 155 km) és un riu a Moldàvia, afluent dret del Dnièster.
Kutxurhan (Кучурган, E, 109 km)
Stryvíhor o Strwiąż (ucraïnès: Стриві́гор; polonès: Strwiąż, pronunciat Strviaj, E, 94 km). Neix a Polònia, als Beskids Centrals, i banya els territoris de Polònia i Ucraïna.
Veresxýtsia (Верещи́ця, E, 92 km), neix als pujals de Roztòtxia (ucraïnès: Розто́ччя; polonès: Roztocze), a l'óblast de Lviv. Banya els territoris d'Ucraïna i Moldàvia.
Jvàntxyk (Жванчик, E, 107 km), neix al poble de Klynove (Клинове)
Liadva (Лядва, E)