Do sostingut major

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Do# major
C-sharp Major key signature.png
Tonalitat relativa La sostingut menor
Tonalitat paral·lela Do sostingut menor
Notes
do#, re#, mi#, fa#, sol#, la#, si#, do#

Do sostingut major (també C#M en la notació europea i C# en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala major a partir de la nota do#. Així, la seva escala està constituïda per les notes do#, re#, mi#, fa#, sol#, la#, si#,. La seva armadura té set sostinguts, és a dir, totes les notes de l'escala. El seu relatiu menor és la tonalitat de la sostingut menor, i la tonalitat homònima és do sostingut menor.

Escala de do sostingut major

Una arpa afinada en do sostingut major té tots els seus pedals en posició baixa. Com que les cordes són pinçades i escurçades, aquesta és la tonalitat menys ressonant de l'instrument.

Si bé la majoria de compositors prefereixen usar el seu equivalent enharmònic, re bemoll major, a causa del fet que té 5 bemolls en comparació als 7 sostinguts de Do sostingut major, Johann Sebastian Bach la va escollir per al seu Preludi i fuga núm. 3 en els dos llibres del Clavecí ben temperat. El Quartet de corda núm. 3 de Béla Bartók és un dels pocs que s'han escrit en aquesta tonalitat. A la Rapsòdia hongaresa núm. 6, Franz Liszt canvia la tonalitat de re bemoll major a do sostingut major poc després de l'inici.