Doc Watson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Retrat de Doc Watson amb la seva inseparable guitarra
Naixement Arthel Lane Watson
3 de març, 1923
Deep Gap, Carolina del Nord, USA
Defunció 29 de maig, 2012
Winston-Salem, Carolina del Nord
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Altres noms Arthel Lane Doc Watson
Ocupació Guitarrista, cantant i compositor
Conegut per L'estil fingerpicking
Fills/es Merle

Doc Watson (Deep Gap, Carolina del Nord, 3 de març, 1923 - Winston-Salem, Carolina del Nord, 29 de maig, 2012) fou un guitarrista, cantant i compositor de música popular, nord-america.

Arthel Lane Doc Watson va ser una autèntica llegenda de la música popular americana, amb un coneixement enciclopèdic dels sons tradicionals –del folk al country passant ple bluegrass, el blues i el gospel-- que li va ser transmès de manera oral. A això unia una excel·lent tècnica de guitarra, basada en l'estil fingerpicking, i una distintiva veu de baríton profunda com les arrels de la música que interpretava.

En la seva longeva carrera va rebre diversos premis Grammy, la Medalla Nacional de les Arts de mans de Bill Clinton i fins i tot a la ciutat de Boone, a la seva natal Carolina del Nord, han erigit una estàtua que recorda la seva categoria artística i la seva humilitat.

Va haver de lluitar amb l'handicap de perdre la vista poc despès de néixer. Això no va ser problema perquè aviat aprengués a tocar la guitarra i comencés a cantar al carrer al costat del seu germà Linny. El seu matrimoni amb Rosa Lee Carlton, filla del violoncel·lista Gaither Carlton, li va facilitar les coses per acabar tocant western swing en el grup de Jack Williams. Dominava tant la guitarra elèctrica com l'acústica, però el revival folk dels anys seixanta va fer que es dediqués a l'acústica i també al banjo. La seva carrera va adquirir una prominent corba ascendent després de participar en el Newport Folk Festival del 1963. L'any següent gravava el seu primer àlbum, al mateix temps que començava a actuar amb el seu fill Merle.

Quan la febre del folk va baixar Watson va mantenir la seva fama gràcies al fet de col·laborar en el cèlebre disc Will the circle be unbroken (1972) que la "Nitty Gritty Dirt Band" va gravar al costat de grans noms del country i el bluegrass. Això li va permetre continuar tocant en directe, al costat del seu fill i el baixita Michael Coleman, en un format de trio amb el qual també editaria una quinzena de discos fins a mitjan anys vuitanta. La mort del seu fill Merle, a causa d'un accident laboral, va ser un cop molt dur del qual va poder recuperar-se quen més tard el seu nét el va substituir. Va estar en actiu fins poc abans de la seva mort als 89 anys.

Premis Distincions[modifica | modifica el codi]

Premis Grammy[modifica | modifica el codi]

  • 1973 Millor Gravació ètnica o tradicional (que inclou blues tradicional): Doc Watson d'abans i ara
  • 1974 Millor Gravació ètnica o tradicional: Merle Watson i Doc Watson de dos díes de novembre
  • 1979 Millor Performance Instrumental del País: Doc Watson i Merle Watson de Big Sandy / Cuiro Britches
  • 1986 Millor Gravació de Folk Tradicional: Doc Watson para muntar el tren de mitjanit
  • 1990 Millor Gravació de Folk Tradicional: Doc Watson per El terreny de l'oració
  • 2002 Millor Àlbum de Folk Tradicional: Doc Watson i David Holt per el Llegat
  • 2004 Lifetime Achievement Award
  • 2006 Millor Performance Instrumental del País: Bryan Sutton i Doc Watson de Whiskey Before Breakfast per la pista No gaire lluny de l'arbre.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Doc Watson