Docklands Light Railway

Docklands Light Railway
País		Regne Unit
Territori cobert		Gran Londres
Transport		Tren lleuger, trànsit ràpid
Obertura		31 d'agost de 1987
Número estacions		39
Longitud		31 km
Cotxeres		Poplar Beckton
Altres línies Metro de Londres London Overground Tramlink

Mapa Docklands Light Railway

Llegenda Bank Tower Gateway ( Tower Hill) ( Fenchurch Street) Royal Mint Street Junction Shadwell Limehouse Regent's Canal Limehouse Cut Westferry Delta Junction West India Quay West India Docks Canary Wharf West India Docks Heron Quays (estació original) Heron Quays( Canary Wharf) West India Docks South Quay Millennium Quarteren construcció Millwall Inner Dock Crossharbour Mudchute(traslladada 1999) Island Gardens(traslladada 1999) riu Tàmesi Cutty Sark for Maritime Greenwich Greenwich Deptford Creek Deptford Bridge Elverson Road riu Ravensbourne Lewisham Poplar Poplar All Saints Blackwall East India riu Lee/Lea Langdon Park Limehouse Cut Devons Road Bow Church( Bow Road) Pudding Mill Lane Canning Town Star Lane(obertura 2010) West Ham (obertura 2010) Abbey Road(obertura 2010) Stratford High Street(obertura 2010) Stratford Stratford Int.High Speed 1 (obertura 2010) Thames Wharf(proposta) West Silvertown Pontoon Dock Silvertown(proposta) London City Airport King George V Riu Tàmesi Woolwich Arsenal (obertura 2009) Royal Victoria Custom House Prince Regent Royal Albert Beckton Park Cyprus Gallions Reach Beckton Beckton Riverside Creekmouth Barking Riverside Goresbrook Dagenham Dock

Docklands Light Railway (DLR) és un sistema de trànsit ràpid i tren lleuger que es va obrir el 31 d'agost de 1987 a la zona redesenvolupada dels Docklands, al Londres est. En l'actualitat abasta diverses zones de Londres, arribant a Stratford al nord, a Lewisham al sud, a l'oest fins Tower Gateway i Bank a Ciutat de Londres, i a l'est fins a Beckton, London City Airport i Woolwich Arsenal.

L'operador del servei fou licitat a Serco Docklands Ltd, una organització conjunta amb l'antic equip de gestió de DLR i Serco Group.

DLR ha funcionat amb èxit des de la seva posada en funcionament, el 2006 va portar més de 60 milions de passatgers, i s'ha perllongat diverses vegades, i encara hi ha treballs i propostes al respecte. Encara que té algunes similituds amb altres sistemes de transport massiu de Londres, com el Metro de Londres, els trens i vies de DLR no són compatibles ni amb la xarxa de metro, ni amb Crossrail o la xarxa de ferrocarrils.

Rutes de DLR

<<	>>	Tipus ruta	Estacions
Stratford	Lewisham	Habitual	17
Bank	Lewisham	Habitual	10
Bank	Woolwich Arsenal	Habitual	13
Tower Gateway	Beckton	Habitual	16
Canning Town	Prince Regent	Exprés especial1
1. Llançadora extra que opera quan hi ha exibicions a Excel exhibition centre, per doblar el servei normal.

Sistema actual

DLR ara té un total de 31 quilòmetres de longitud, i 40 estacions. Hi ha cinc ramals: a Lewisham al sud, a Stratford al nord, a Beckton i Woolwich Arsenal a l'est, i a Central London, dividint-se cap a Bank i Tower Gateway. Encara que el sistema permet diferents combinacions de rutes, en l'actualitat hi ha els següents quatre habitualment i un cinqué d'extra:

• Stratford a Lewisham
• Bank a Lewisham
• Bank a Woolwich Arsenal
• Tower Gateway a Beckton
• Canning Town a Prince Regent, llançadora extra que opera quan hi ha exibicions a Excel exhibition centre, per doblar el servei normal.

Estacions

Tren abandonan l'estació de Westferry.

Vegeu la Llista d'estacions de LUL i DLR i estacions de DLR per trams

Moltes estacions de DLR es troben elevades, altres es troben al nivell de carrer, i altres sota terra. L'accés a les andanes és normalment via escales i ascensors, molt poques estacions tenen escales mecàniques. Des del principi, la xarxa ha estat totalment accessible per a persones amb problemes de mobilitat. Les estacions tenen andanes altes, que permeten que l'andana quedi a l'alçada dels trens.

La majoria d'estacions són d'un disseny modular que es remunta al sistema inicial, si bé ampliat i millorat al llarg dels anys. El disseny té dues andanes laterals, cadascun amb accés independent des del carrer. Les estacions no tenen personal, excepte les estacions soterrades de Bank, Island Gardens i Cutty Sark, i alguna més estació enllaç.

Rendiment

La ràpida expansió i les ampliacions de Docklands Light Railway és un gran senyal de l'èxit del sistema. DLR ha crescut fins al punt que és utilitzant per unes cent mil persones cada dia. Al cap d'un any de l'inici, el sistema havia transportat fins a 17 milions de passatgers. En contrast, l'any 2009 passaren per DLR 64 milions de passatgers, traspassant la barrera dels seixanta milions per primer cop.

Crítiques

Tot i que Docklands Light Railways, i els ferrocarrils lleugers en general, han tingut un bon èxit, DLR ha estat criticat per haver estat dissenyat amb molt poca capacitat en comparació amb la demanda que ha sorgit a l'àrea dels Docklands. La demanda ha estat molt subestimada. S'ha criticat que la demanda ha superat la capacitat amb la que el sistema fou construït.

Material rodant

Tren DLR a Tower Gateway

DLR té trens de pis alt, bidireccionals, i cotxes articulats amb quatre portes a cada banda, cada tren està comport per dos cotxes. Els cotxes tenen una consola de conducció oculta darrere un panell bloquejat al final del cotxe amb el que PSA pot conduir el tren, i les operacions de conducció són automàtiques. Les consoles permeten que PSA controli l'obertura de les portes i els anuncis. Degut a l'absència de la cabina del conductor, el vehicle té un acabament amb vidre que permet una inusual panoràmica als passatgers. L'actual material rodant té una màxima velocitat de 80 km/h.

Desenvolupament futur

Amb el desenvolupament de la regió més oriental dels Docklands, com a part de la iniciativa "Thames Gateway" una de les apostes dels Jocs Olímpics de Londres 2012, diverses ampliacions i millores es troben en construcció, projecte i/o discussió.

Actualitzar tot el sistema

En construcció

La capacitat de tot el sistema s'està incrementant per poder utilitzar trens amb 3 cotxes. L'alternativa d'augmentar la freqüència de pas dels trens es va rebutjar, ja que els costos dels canvis de senyalització no hauria estat inferior al del canvi a trens més llargs. El ferrocarril original es va construir per a un tren d'un sol cotxe, per tant l'actualització requereix l'enfortiment dels viaductes per poder soportar trens més llargs i pesats i el perllongament de les andanes, les noves ampliacions de línies també s'estan construint per tenir capacitat per trens de 3 cotxes. La demanda de capacitat addicional té en compte també l'ús que es tindrà del sistema durant els Jocs Olímpics de Londres 2012, que s'espera força augment de la demanda per sobre de la mitjana d'ús a tots els sistemes de transport de la ciutat. Taylor Woodrow és el contractista principal encarregat de dur a terme l'ampliació i treballs d'alteració al sistema DLR.

A les poques estacions on no es poden utilitzar trens de tres cotxes s'utilitzarà l'operació de porta selectiva, amb passarel·les d'emergència en cas que no es mantingui la porta tancada. L'exemple més notable és Cutty Sark, que és una estació subterrània i els costos i els riscs per la proximitat d'edificis històrics impedeix l'allargament de les andanes. South Quay es traslladarà a 200 metres a l'est per poguer fer l'estació de nou amb les andanes amb l'allargaria necessària.

Per permetre l'actualització, DLR ha comprat 31 cotxes adicionals compatibles amb el material rodant existent per tal de satisfer la creixent demanda d'unitats en funcionament. Les obres s'han previst en tres fases separades: Bank-Lewisham; Poplar-Stratford i finalment el ramal de Beckton. Els treballs es van licitar el 3 de maig de 2007 per 200 milions de lliures. Els treballs van començar el 2007 a la fase Bank-Lewisham i havia d'acabar-se al llarg del 2009, però juntament amb la segona fase, s'acabarà a principis de 2010. El finançament del ramal de Beckton no estava garantit fins el desembre de 2008 i els treballs no s'acabaran fins el 2011.

Stratford Internacional i North London Line

En construcció, obertura juliol 2010

Des de Canning Town s'està construint una nova ampliació fins a la nova estació de Stratford International i que ocupa part de la infraestructura de North London Line i que enllaçarà els Docklands amb serveis nacionals i internacionals d'alta velocitat: High Speed 1. Stratford International es va construir l'any 2006 però encara cap tren d'alta velocitat ha circulat per l'estació. S'hauria d'obrir a principis de 2010 i és una part important de les millores per al transport dels Jocs Olímpics de Londres 2012, ja que gran part d'aquests es jugaran a prop de l'estació de Stratford International. Els passatgers de North London Line (NLL) cap a North Woolwich es desplaçaran a l'ampliació de DLR i al ramal de Woolwich Arsenal.

Les estacions de NLL que es transferiran a DLR són:

• Stratford (nivell inferior)
• West Ham
• Canning Town

Noves estacions per DLR:

• Star Lane
• Abbey Road
• Stratford High Street
• Stratford International

Delta Junction

Obres acabades pero no estan en ús

Com a part de la modernització del sistema de trens han estat necessaries obres a la cruïlla situada al nord de West India Quay, anomenada Delta Junction. Es va decidir incloure això en el pla per augmentar el grau de separació en aquesta cruïlla crítica per eliminar el conclite entre els serveis cap a Stratford i des de Bank, i que augmentarà el nombre de trens capaços de travessar la cruïlla. La nova ruta separada des de Bank a Canary Wharf només s'utilitzarà en hora punta ja que crea un bypass deixant de passar per West India Quay.

Treballs a Crossrail

Projecte aprovat

Quan es construeixi el nou sistema de ferrocarril Crossrail, una de les entrades del túnel es trobarà en el lloc de l'actual estació de Pudding Mill Lane de DLR. Per això DLR es desviarà entre City Mill River i el riu Lea per un nou viaducte que es construirà més al sud, incloent un reemplaçament de l'estació. Aquesta obra permetrà eliminar l'únc tram del sistema en via única.

DLR tindrà enllaços amb Crossrail a Custom House, Stratford i West India Quay.

Vegeu també

• Metro de Londres

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Docklands Light Railway