Historiografia de la Senyera Reial

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La historiografia de la Senyera Reial és l'estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història de la Senyera Reial. En aquest camp s'han destacat eminents heraldistes com Armand de Fluvià i Escorsa o Alberto Montaner Frutos preocupats a analitzar quina interpretació s'ha fet en cada moment històric sobre la Senyera Reial.

La historiografia medieval i doctrina heràldica del rei Pere el Cerimoniós[modifica]

En cap dels cronicons i dels annals medievals apareix cap esment a senyal dels Quatre pals anterior a Ramon Berenguer IV. Des de les Genealogies de Roda d'Isàvena (980-990) i el Cronicó Rivipullense I que anota els fets des del 985 al 1191, passant pel Cronicó Dertusense II redactat des del 1097 fins al 1210, i Cronicó de Sant Cugat, fins a arribar al Chronicon Barcinonenses IV redactat fins al 1452 i que anota els fets des del 714 al 1405 no es diu res sobre el Senyal dels Quatre Pals. Tampoc en el Cronicó de Sant Feliu de Guíxols redactat a finals del segle xiv i que anota els fets des del 980 al 1312, o en les èpiques Gesta Comitum Barchinonensium, Liber Maiolichinus, De captione Almerie et Tortuose i tants d'altres, s'esmenta el Senyal Reial anterior a Ramon Berenguer IV. Malgrat que el citen diverses vegades i apareixen ja algunes de les llegendes relacionades amb el senyal dels Quatre Pals, caldrà esperar a les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona perquè es reculli la primera versió historiogràfica sobre l'origen del senyal.


Historiografia de l'edat moderna[modifica]

Els historiadors de l'edat moderna i gran part de l'edat contemporània, tant aragonesos, com valencians, com catalans, es limitaran a repetir l'origen barceloní de la Senyera Reial, afegint-hi però, les seves pròpies teories, versions i llegendes sobre com i quan els comtes de Barcelona adoptaren aquest senyal heràldic.



 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Garcia Ximénez
de Sobrarbe
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Arbre de Sobrarbe
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guifré I
de Barcelona

(el Pilós)
 
 
 
 
 
Íñigo Arista
de Pamplona
 
 
 
 
 
 
Senyal Reial
 
 
 
 
 
Creu d'Aïnsa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Berenguer I
de Barcelona

(el Vell)
 
 
 
 
 
Ramir Sanxes
d'Aragó
 
 
 
 
 
 
Senyal Reial
 
 
 
 
 
Creu d'Aïnsa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Berenguer II
de Barcelona

(el Cap d'Estopes)
 
 
 
 
 
Sanç I
d'Aragó i Pamplona
 
 
 
 
 
 
Senyal Reial
 
 
 
 
 
Creu d'Aïnsa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Berenguer III
de Barcelona

(el Gran)
 
 
Ramir II
d'Aragó

(el Monjo)
 
Alfons I
d'Aragó i Pamplona

(el Batallador)
 
Pere I
d'Aragó i Pamplona

(el d'Osca)
 
 
 
 
 
 
Senyal Reial
 
 
Creu d'Alcoraz
 
Creu d'Alcoraz
 
Creu d'Aïnsa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Berenguer IV
de Barcelona

(el Sant)
 
 
Peronella I
d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
Senyal Reial
 
 
Creu d'Alcoraz
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alfons II d'Aragó
(el Cast)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Senyal Reial
 
 
 
 
 

Referències[modifica]

  1. Bofarull, Pròsper: Documentos inéditos de la Corona de Aragón, Tomo V; Ordinacions
  2. versió catalana del 1366
  3. Pedro López Elum. "J.Domenech crónica. Textos medievales 42".Anubar ediciones.1975.València ISBN 84-7013-067-6
  4. Fluvià 1995, pàg. 25
  5. Riquer 1983, Vol. I, pàg. 126
  6. Fluvià 1995, pàg. 59

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]