Documentació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En sentit restringit, la documentació com a ciència documental es podria definir (a grans trets) com la ciència del processament de la informació. Integradora i globalitzadora, es tracta d'una ciència enriquidora i generalista, d'àmbit multidisciplinari o interdisciplinari. Les ciències de la documentació engloben, segons la majoria dels autors, la biblioteconomia, l'arxivística, la documentació i la museologia.

Mancant un consens, hi ha diversos autors, com Juan Ros García o José López Yepes, que la consideren una ciència (documental), alhora que una disciplina, no només una tècnica. També poden considerar-se, en sentit general, les ciències de la documentació i la documentació com a sinònims, si el context no pertorba la intenció de l'emissor, és a dir, si no es distorsiona el missatge de l'interlocutor perquè no es dóna ambigüitat semàntica.

Historia[modifica | modifica el codi]

Cada ciència documental té una llarga història, però la més antiga és sens dubte l'arxivística. Segons el país, es tracta d'uns estudis universitaris amb titulació superior (existent en dos cicles abans de la Convergència Europea, per exemple a Japó) amb un nom o un altre, però que també s'imparteix en centres d'ensenyament privats des de fa anys. Abans la carrera professional es denominava "Biblioteconomia i Documentació" i ara el seu nom és "Informació i Documentació".

La disciplina de la Ciència de documentació, que marca els primers fonaments teòrics de la ciència moderna de la informació, va sorgir en l'última part del segle XIX a Europa amb la finalitat d'organitzar la literatura acadèmica. Molts historiadors de la ciència d'informació citen Paul Otlet i Henri La Fontaine com els pares de la ciència de la informació amb la fundació de l'Institut Internacional de Bibliografia (IIB) en 1895.[1] Otlet va dissenyar la Classificació Decimal Universal, basat en el sistema de classificació decimal de Dewey Melville.[2] i Henri La Fontaine (va guanyar el Premi Nobel en 1913)

Una segona generació de documentalistes europeus va sorgir després de la Segona Guerra Mundial, sobretot Suzanne Briët. El terme "Ciència de la informació" no és utilitzat popularment al món acadèmic fins a algun moment de l'última part del segle 20.[3]

Algorisme científic[modifica | modifica el codi]

Té a veure amb la gestió del coneixement, que és com utilitzar qualsevol classe d'informació i fer-la productiva o que doni el màxim benefici, com si es tractés d'un altre ben econòmic. Així mateix, té a veure amb arquitectura de la informació o com es construeixen els models per als suports: Internet o enquestes, dades numèriques, fotografies, mapes, diaris, articles de revistes, etc., és a dir, un nombre il·limitat de suports. També té el model la connotació d'un mètode científic, mitjançant un algorisme, que valida els resultats de cerca mitjançant la utilització de bases de dades relacionals (taules de dades).

Biblioteconomia[modifica | modifica el codi]

En biblioteconomia és la recuperació i presentació classificada, ordenada i valorada de documents impresos i de vídeo i àudio sobre un tema precís, que pot ser un article o un sistema o un producte o un descriptor. En una obra científica és la bibliografia d'un informe final, tant la que ha estat utilitzada com la suggerida d'ampliació. En cinematografia, és la recopilació de fonts escrites o audiovisuals sobre una pel·lícula (documentació d'un tema).

En l'obra científica o de no ficció formarà part dels crèdits de la qualitat del treball o bibliografia utilitzada, i és part del treball desenvolupat, on hauran de figurar llistes de fonts; també són tècniques de documentació els glossaris, els índexs temàtics i de autors citats, taules auxiliars, etc.

Com a funcions d'un bibliotecari-documentalista professional, com a autor o com a col·laborador, l'especialista en documentació coneix totes les variants descrites i utilitza programes de còmput específicament desenvolupats per programadors i que ell mateix pot adaptar a cada tasca, com per exemple construir de forma instantània un índex de matèries pel mètode de paraules utilitzades i les seves freqüències o fer una anàlisi de contingut o construir algun tipus d'indicador de mesura de la informació o investigar sobre algorismes de cerca o sobre motors de cerca en l'àmbit de la informàtica.

El model d'un sistema d'informació serà amb un model sistèmic aplicat a un sistema complex. Inclourà la captació de fonts i la seva adequació al problema a documentar; això serà la primordial tasca. El propòsit és fer màxima la quantitat d'informació captada i mínima la bàsica utilitzable.

En el procés d'un treball sobre qualsevol tema es comença amb documentar-se sobre el que es va a treballar, i la forma més simple és consultar enciclopèdies temàtiques o bases de dades en Internet, com Wikipedia.org, geocities.com, Dialnet, Recercat, etc. D'una forma progressiva es troben fonts noves i molta informació precisa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. Rayward, W. B. (1994). International federation for information and documentation. In W. A. Wiegand, & D. G. David Jr. (Eds.), The encyclopedia of library history (pp. 290–294). New York: Garland Publishing, Inc.
  2. Day, Ronald. Modern Invention of Information. Carbondale, Il.: Southern Illinois University Press, 2001:
  3. Day, Ronald. Modern Invention of Information. Carbondale, Il.: Southern Illinois University Press, 2001: 7