Dodge Charger (LX)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dodge Charger R/T del 2007

El Dodge Charger actualment es un vehicle de tipus full size de tracció posterior construït per la corporació Chrysler a la fàbrica de Brampton, Ontàrio, Canadà i venut sota la marca de Dodge.

Substitueix al Dodge Intrepid i el seu disseny, sedan de 4 portes, ha descol·locat als fans dels anteriors Chargers, coupes de 2 portes. El Charger va iniciar la seva comercialització al Febrer del 2005, com a model del 2006.

Informació general[modifica | modifica el codi]

Dodge Charger
Vista posterior d'un Dodge Charger

Construït sota el xassís LX, que comparteix amb el Chrysler 300 i que comparteix components amb el xassís usat pel Classe E de Mercedes-Benz,[1] només s'ofereix oficialment amb una carrosseria sedan de 4 portes, encara que també existeix una versió familiar de 4 portes però que Dodge ven sota el nom de Dodge Magnum.

Mides del Charger:

Batalla (Wheelbase): 3,048 m (120 in)

Llargada (Length): 5,083 m (200.1 in)

Amplada (Width): 1,890 m (74.5 in)

Alçada (Height): 1,480 m (58.2 in)

Capacitat del dipòsit: 68 l (18 galons d'EUA)

Motors i seguretat[modifica | modifica el codi]

El Charger ofereix 4 opcions mecàniques, dos de 6 cilindres i dos de 8 cilindres, que van dels 2.7 L del motor base als 6.1 L de la versió més potent.

Any Motor Potència Torsió Paquet
2006-actualitat 2.7 L Motor LH V6 190 cv 258 N·m SE
2006-actualitat 3.5 L Motor Chrysler SOHC V6 250 cv 339 N·m SE i SXT
2006-actualitat 5.7 L Motor Hemi V8 340 cv 529 N·m R/T
2006-actualitat 5.7 L Motor Hemi V8 350 cv 529 N·m Daytona R/T
2006-actualitat 6.1 L Motor Hemi V8 425 cv 569 N·m SRT8 i Super Bee

Sobre el motor 2.7 L, esmentar que al 2006 només va estar disponible per a les flotes comercials. A partir del 2007 s'incorpora dins del paquet SE per a la resta de compradors.

En matèria de seguretat, el Dodge Charger ha obtingut bons resultats per la NHTSA, però no tan bons amb la IIHS.

  • La NHTSA atorga al Charger del 2006 5 estrelles en el test de xoc frontal per al passatger i copilot, i de 5 estrelles en les proves de xoc lateral per a les places posteriors i de 4 estrelles en les davanteres.[2]
  • La IIHS atorga al Charger del 2006-2007 la qualificació de "good" en el test de xoc frontal per al passatger i copilot.[3] En canvi, les proves de xoc lateral per a les places posteriors i davanteres ha obtingut uns resultats força dolents, amb una qualificació de "marginal" (per als models amb airbags laterals).[4] i de "poor" (per als models que no incorporen aquest equipament de seguretat) [5]

Paquets d'equipament[modifica | modifica el codi]

Els paquets que s'ofereixen són el SE, SXT, R/T, Daytona R/T, SRT8 i Super Bee (un paquet integrat al SRT8). Només el SXT i R/T poden optar-se amb tracció integral.

SE[modifica | modifica el codi]

Dodge Charger SE del 2006

Associat a un motor 2.7 L Motor LH V6 i una transmissió automàtica de 4 velocitats Utradrive 42RLE. En opció, pot equipar-se un motor 3.5 L SOHC V6 V6 i una transmissió automàtica de 5 velocitats Autostick. L'equipament estàndard es el següent: Aire condicionat, radio CD, llantes d'acer de 17", airbags frontals i laterals de cortina davanters i posteriors i frens de discs a les 4 rodes.

SXT[modifica | modifica el codi]

Associat a un motor 3.5 L SOHC V6 i una transmissió automàtica de 5 velocitats Autostick. L'equipament es el mateix, però afegint ABS, TCS, fars antiboira, volant folrat de pell, llantes d'aliatge de 17" i el paquet exterior SXT.

R/T[modifica | modifica el codi]

Associat a un motor 5.7 L Motor Hemi V8 i una transmissió automàtica de 5 velocitats Autostick. S'afegeix, el paquet exterior R/T, ràdio digital SIRIUS, ESC i llantes d'alumini de 18".

Daytona R/T[modifica | modifica el codi]

Dodge Charger Daytona del 2006

Associat a un motor 5.7 L Motor Hemi V8 i una transmissió automàtica de 5 velocitats Autostick. S'afegeix sobre el R/T, seients davanters calefactables, el paquet exterior Daytona (amb detalls con la inscripció "HEMI" al capó), climatizador bi-zona, fars automàtics, tubs d'escapament d'altes prestacions, direcció assistida d'altes prestacions, suspensió esportiva, així com que cada paquet esta numerat.

Els colors disponibles per aquest són el groc metàl·lic "Go ManGo!" del Charger del 1970, groc "Top Banana", també del Charger i, el "TorRed", un color del segle passat; amb el primer col·lor se'n van fabricar 4200 cotxes (4000 als Estats Units i 200 a Canadà), del segon color, 4250 (4000 als Estats Units i 250 a Canadà) i del tercer, 2200 unitats (2000 als Estats Units i 200 a Canadà). El vermell "TorRed" va ser anunciat al gener del 2006 i se'n van produir 2000 unitats.

Per al 2007, el Daytona s'ofereix amb el color verd "Sublime Green" (1650 unitats, 1500 als Estats Units i 150 a Canadà) i el color lila "Plum Crazy Purple".

SRT8[modifica | modifica el codi]

Dodge Charger SRT8 del 2006

Associat a un motor 6.1 L Motor Hemi V8 i una transmissió automàtica de 5 velocitats Autostick. Amb els 425 cv d'aquest V8, el V8 més potent que ha fabricat Chrysler i que ha instal·lat en un cotxe de producció, el Charger SRT-8 és capaç de cobrir el 0-100 km/h en un temps de 4,6 s.

L'equipament és més auster respecte dels R/T i queda reduït a seients davanters regulables (no calefactables), ràdio digital SIRIUS, aire condicionat, opció d'elegir el paquet Super Bee entre d'altres i llantes d'alumini de 20". Sobre l'esmentat paquet, va ser presentat al New York International Auto Show del 2006 com a model del 2007 i destaca, per estar pintat amb el color groc "Detonator Yellow" amb enganxines de color negre. Al ser una edició especial Super Bee; només se'n fabricaran 1000 unitats.

NASCAR[modifica | modifica el codi]

Durant les temporades 2005 i 2006 el Charger va substituir al Intrepid en les curses de NASCAR, compartint la configuració de motor V8 i tracció posterior. L'any 2007, el Charger va ser substituït per l'Avenger; el Charger passarà a usar-se en les curses Car of Tomorrow i al 2008 l'Avenger el substituirà en aquestes.

Versió policíaca[modifica | modifica el codi]

Dodge Charger del 2006 usat per la policia estatal de l'estat de Michigan

A principis del 2006, Chrysler va presentar una nova versió per a ser usada per la policia del Dodge Charger. Recordar que al New York International Auto Show del 2005 va debutar aquesta versió.

Respecte de la versió civil, aquesta equipa uns frens i sistema de refrigeració d'altes prestacions i gran resistència, un ESC d'alt rendiment optimitzat per a tasques policíaques, direcció assistida modificada i un canvi de marxes al volant (amb una palanca que surt del volant) en comptes d'anar al centre de la consola,[6] que serà ocupada per equipaments de ràdio, ordinadors i controls pels fars i sirena.

El motor 5.7 L Hemi V8 de 340 cv accelera al Charger de 0-60 mph (0-96 km/h) en 5,4 segons i la velocitat màxima es de 150 mph (241 km/h). A mode comparatiu, el Matador de AMC de l'any 1972, amb un motor 6.6L V8 cobria el 0-60 mph en 7 segons, i invertia 43 segons per arriba a la seva màxima velocitat, que era de 125 mph (201 km/h).[7] Les policies de Michigan (Michigan State Police) i Califòrnia (California Highway Patrol) van estar provant-lo, i el Charger amb motor V8 va donar uns resultats superiors als altres vehicles, en proves d'acceleració, frenada i agilitat (excepte amb el Dodge Magnun, que va ser lleugerament més ràpid que el Charger).

A Novembre del 2006, el Charger va ser adoptat per força agències de policia, tant en vehicles de patrulla com de camuflatge, incloent cossos de policies d'altres països, com Canadà i Mèxic. Oferint-se amb motors 3.5 L V6 i 5.7 L V8, aquest últim va ser elegit per les policies de carretera i autopista, mentre que el V6 va ser l'elecció majoritària de les patrulles de ciutat, en part, per un preu més econòmic d'aquest respecte del V8.[8]

Polèmica[modifica | modifica el codi]

Dodge Charger (original) del 1969
Dodge Charger del 2006

Aquesta nova versió del Charger no ha estat exempta de polèmica. Molts fans de la versió clàssica del Charger van sentir-se descol·locats amb el nou disseny del Charger en una configuració sedan de 4 portes, quan ells esperaven l'arribada del Charger perquè rivalitzés amb el nou Ford Mustang. El concept car de 1999 havia agafat força detalls de disseny dels muscle car, però la versió final (la que actualment s'està venent) varia de forma substancial respecte del concept car.

En part, aquest sentiment dels fans del Charger el trobem en quan veiem que el Charger actual no es un vehicle pensat per competir contra el Mustang, sinó per substituir al sedan Dodge Intrepid.

Aquest descol·locament dels fans també va passar en quan Dodge va presentar el nou Magnum.

El Charger ha estat transformat en el que anomenen "Low Down Legends", vehicles dels anys 60 i 70 que els presenten actualment com a sedans de 4 portes, al revés del que eren abans (coupes de 2 portes). Aquest fenomen aplica també al Chevrolet Impala o al Chevrolet Malibu.

Malgrat la crítica que va tenir del públic, les vendes van ser bones, amb 30.000 unitats al Novembre del 2005. Cal afegir que Dodge presentarà el Dodge Challenger al 2008-2009, que serà el pony car que rivalitzarà amb el Ford Mustang i el Chevrolet Camaro (també sortirà al 2008-2009), i així Dodge es traurà aquest sentiment de culpa que va tenir amb el Charger.

En la cultura popular[modifica | modifica el codi]

El Charger apareix en les següents mitjans:

Pel·lícules:

Televisió:

Videojocs:

Enllaços relacionats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dodge Charger (LX)