Doederleinia berycoides

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Doederleinia berycoides

Manca una imatge

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Superordre: Acanthopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Percoidei
Família: Acropomatidae
Gènere: Doederleinia
(Steindachner, 1883)[1][2]
Espècie: D. berycoides
Nom binomial
Doederleinia berycoides
(Hilgendorf, 1879)[3]
Sinònims
  • Anthias berycoides (Hilgendorf, 1879)
  • Doderleinia berycoides (Hilgendorf, 1879)[4]

Doederleinia berycoides és una espècie de peix pertanyent a la família dels acropomàtids.[5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 40 cm de llargària màxima[6] (normalment, en fa 30).[7]
  • És de color vermell al dors i blanc al ventre.
  • 9 espines i 10 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 6-8 radis tous a l'anal.
  • Escates grans.
  • Interior de la cavitat bucal de color negre.[8]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja crustacis i mol·luscs.[8]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, demersal i de clima tropical (25°N-21°S i 115°E-177°W) que viu entre 80 i 200 m de fondària.[9][8]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba al Pacífic occidental: des del Japó[10][11][12] i Indonèsia fins al nord-oest d'Austràlia.[13][14][8][15] [16][17][18][19][20][21][22][23]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans i emprat com a aliment.[24][8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Steindachner, F. & L. Döderlein, 1883. Beiträge zur Kenntniss der Fische Japan's. (I.). Denkschr. Akad. Wiss. Wien v. 47 (1. abth.): 211-242, Pls. 1-7.
  2. uBio (anglès)
  3. Hilgendorf, F. M., 1879. Einige Beiträge zur Ichthyologie Japan's. Sitzungsberichte der Gesellschaft Naturforschender Freunde zu Berlin 1879: 78-81.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. Masuda, H., C. Araga i T. Yoshino, 1975. Coastal fishes of southern Japan. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 382 p.
  7. Masuda, H. i G.R. Allen, 1993. Meeresfische der Welt - Groß-Indopazifische Region. Tetra Verlag, Herrenteich, Melle. 528 p.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 FishBase (anglès)
  9. Yamada, U., S. Shirai, T. Irie, M. Tokimura, S. Deng, Y. Zheng, C. Li, Y.U. Kim i Y.S. Kim, 1995. Names and Illustrations of fishes from the East China Sea and the Yellow Sea. Overseas Fishery Cooperation Foundation, Tòquio, Japó (xi + 288 pp.).
  10. Randall, J.E., H. Ida, K. Kato, R.L. Pyle i J.L. Earle, 1997. Annotated checklist of inshore fishes of the Ogasawara Islands. Nat. Sci. Mus. Monogr. (11):1-74.
  11. Okiyama, M., 1988. An atlas of the early stage fishes in Japan. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 1157 p.
  12. Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 437 p.
  13. Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.
  14. Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  15. Chang, C.I. i S. Kim, 1999. Living marine resources of the Yellow sea ecosystem in Korean waters: status and perspectives. P. 163-178. A: Q. Tang i K. Sherman (eds.). Large marine ecosystems of the world. Blackwell Science, Inc., Malden, Massachusetts.
  16. Chen, C.-H., 2004. Checklist of the fishes of Penghu. FRI Special Publication. Núm. 4. 175 p.
  17. Gloerfelt-Tarp, T. i P.J. Kailola, 1984. Trawled fishes of southern Indonesia and northwestern Australia. Australian Development Assistance Bureau, Austràlia, Directorate General of Fishes, Indonèsia i German Agency for Technical Cooperation, República Federal d'Alemanya. 407 p.
  18. Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404-463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
  19. Huh, S.H. i Y.R. An, 2000. Species composition and seasonal variation of fish assemblage in the coastal water off Gadeok-do, Korea. J. Korean Fish. Soc. 33(4):288-301.
  20. Kibesaki, O., 1949. Ecological studies on Döderlinia berycoides in the southwestern part of Sea of Japan. I. Age and growth. Bull. Jap. Soc. Sci. Fish. 15(5):221-225.
  21. Kim, I.S., Y. Choi, C.L. Lee, Y.J. Lee, B.J. Kim i J.H. Kim, 2005. Illustrated book of Korean fishes. Kyo-Hak Pub Co. Seül, Corea del Sud. 615 p.
  22. Randall, J.E. i K.K.P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8):569-667.
  23. Shen, S.C. (ed.), 1993. Fishes of Taiwan. Department of Zoology, National Taiwan University, Taipei. 960 p.
  24. Masuda, H., C. Araga i T. Yoshino, 1975.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]