Dofí de l'Amazones
 |
||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Dofí de l'Amazones al Zoo de Duisburg
|
||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||
| Inia geoffrensis Blainville, 1817 |
||||||||||||||||||||
 Distribució
|
||||||||||||||||||||
El dofí de l'Amazones (Inia geoffrensis) és un dofí d'aigua dolça endèmic dels sistemes fluvials de l'Amazones i l'Orinoco. És el dofí de riu més gran, el pes dels mascles adults arriba als 185 kg i poden mesurar fins a 2,5 m. Com a caràcter distintiu, els adults adquireixen un color rosat, més accentuat en els mascles. És un dels cetacis amb dimorfisme sexual més evident, ja que els mascles mesuren i pesen un 16% i 55% més que les femelles. Com els altres odontocets posseeix un òrgan anomenat meló que utilitza per a la ecolocació. L'aleta dorsal té poca alçada però és molt llarga i les seves aletes pectorals són grans. Aquesta característica, juntament amb la seva mitjana grandària i la falta de fusió de la vèrtebres cervicals, li confereixen una gran capacitat de maniobra per desplaçar-se pel bosc inundat i per capturar les seves preses.
Posseeix la dieta més àmplia entre els odontocets; s'alimenta principalment de peixos, dels quals s'han identificat 53 espècies diferents, entre els quals hi ha les corvines, Tetras i piranyes. Complementa la seva dieta amb tortugues de riu i crancs. No se l'ha de confondre amb el dofí d'estuari sud-americà (Sotalia fluviatilis), la distibució del qual s'encavalca amb la del dofí de l'Amazones, però no és un autèntic dofí de riu.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dofí de l'Amazones |
  |
Açò és un esborrany sobre cetacis. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
