Dofí mular

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Dofí mular
Un dofí mular seguint l'estela d'una llanxa.
Un dofí mular seguint l'estela d'una llanxa.
Talles comparatives d'un dofí mular i un ésser humà.
Talles comparatives d'un dofí mular i un ésser humà.

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Cetacea
Família: Delphinidae
Gènere: Tursiops
Espècie: T. truncatus
Nom binomial
Tursiops truncatus
Montagu, 1821
Distribució geogràfica del dofí mular (en blau).
Distribució geogràfica del dofí mular (en blau).

El dofí mular (Tursiops truncatus) és, per la seva distribució costanera i el seu caràcter poc tímid en relació a l'ésser humà, un dels petits cetacis millor coneguts pels pescadors.

És un dofí de mida mitjana (300-350 cm de talla màxima) amb una silueta robusta, el bec curt i una pigmentació grisa que es va enfosquint cap a la regió ventral.

La seva distribució és cosmopolita, tot i que és més abundant en latituds tropicals i temperades. En altres mars se'n coneixen formes costaneres i d'aigües obertes, però a les costes dels Països Catalans només n'hi ha la variant costanera.

Distribució i situació de l'espècie[modifica | modifica el codi]

El dofí mular es caracteritza pels seus hàbits fortament costaners, i a les costes catalanes es troba dintre d'una franja de prop d'unes 5 milles de distància de la costa. A diferència de les altres espècies de dofins, es desplaça amb seguretat en aigües poc fondes i no tem la presència dels humans ni sembla molestar-se pel soroll de les embarcacions, raó per la qual no és estrany que a vegades s'acosti a pocs metres de la platja o s'aventuri dintre dels ports.

Antigament, el dofí mular es distribuïa al llarg de tot el litoral català. Però avui l'abundància d'aquesta espècie s'ha reduït molt i el poblament original ha quedat fragmentat en petites subpoblacions que ocupen territoris cap cop més restringits. Al Principat de Catalunya, els nuclis més abundants es troben a la part nord de la Costa Brava, especialment a les rodalies del Cap de Creus, Begur, el Garraf i al voltant del Delta de l'Ebre.[2] La grandària d'aquests nuclis de població no ha estat mai determinada amb precisió, però no deu superar els pocs centenars d'individus.

Com és típic en les formes costaneres d'aquesta espècie, els animals presenten un marcat sedentarisme i acostumen a mantenir-se llargs períodes de temps dintre d'uns territoris de poques desenes de quilòmetres de radi. No realitzen migracions ni desplaçaments estacionals però en les àrees turístiques és freqüent que s'allunyin de la costa durant els mesos d'estiu en augmentar la presència humana al litoral.

Biologia, ecologia i comportament[modifica | modifica el codi]

Dofina amb els seus cadells a Moray Firth, Escòcia

Tot i tenir, com la resta de dofins, un instint fortament social, el dofí mular viu en grups relativament petits (5 a 20 individus) i no és estrany trobar exemplars d'hàbits solitaris. Dins d'aquests grups s'estableixen fortes relacions de domini i el sistema reproductor és netament polígam, amb un nombre reduït de mascles que són els responsables de copular amb les femelles.

La maduresa sexual arriba com a mitjana als 6-8 anys tant en els mascles com en les femelles, que es correspon amb una grandària corporal d'uns 200 cm. Però sembla que els mascles han d'esperar encara alguns anys més fins a assolir la maduresa social per poder intervenir en les tasques reproductores. La gestació dura poc més de 12 mesos, al cap de la qual neix un nadó d'uns 120 cm de llargada. A conseqüència del fet que la captura de l'aliment requereix un aprenentatge relativament llarg, la cria depèn de la mare per un període llarg de temps i la lactància acostuma a perllongar-se uns 18-20 mesos. La longevitat se situa entre els 25 i 30 anys d'edat.[3]

Ecolocalització d'una presa per part d'un dofí

No existeixen estudis sobre la dieta d'aquest dofí als Països Catalans, però informacions recollides a les costes americanes i australianes[4] descriuen el dofí mular com una espècie que s'alimenta de gambes, crancs i altres crustacis de fons, calamars i pops i una gran varietat de peixos dels quals acostuma a ingerir només les parts més toves i menysprear el cap i la cua. Ocasionalment també pot incloure dins la seva dieta altres organismes marins de més difícil digestió com són les estrelles de mar, holotúries o poliquets bentònics.

Gestió i conservació[modifica | modifica el codi]

El dofí K-Dog, entrenat per l'exèrcit estatunidenc per trobar mines submarines, saltant fora de l'aigua

Com a conseqüència dels seus costums costaners, el dofí mular entra freqüentment en conflicte amb les activitats humanes.[5] Molt sovint visita els arts de pesca, principalment els tremalls de fons, per aprofitar-se del peix que s'ha pescat, el qual arrenca produint importants destrosses en l'art. També acostuma a aprofitar el peix que s'escapa dels arts d'arrossegament de fons, sobretot durant l'operació de recollida i en aixecar el cop. No és rar que en una d'aquestes accions el dofí resulti atrapat per la mateixa xarxa i, si no aconsegueix trencar-la i escapar, sol morir ofegat. A les zones on el dofí mular és abundant, aquest comportament produeix importants pèrdues econòmiques als pescadors i sovint motiva reaccions força agressives per part del col·lectiu afectat. Així, no és estrany que els pescadors agredeixin els dofins amb petits arpons, o fins i tot, amb armes de foc amb la intenció d'exterminar-los o, simplement, de mantenir-los allunyats dels arts de pesca.

Quan aquest tipus de problema s'accentua, la intervenció de les autoritats pesqueres es fa necessària per tal d'evitar una mortalitat excessiva de dofins com també la modificació i reglamentació de determinats arts de pesca.

El dofí mular és el cetaci més comú en els dofinaris i zoos, ja que és el que millor suporta la captivitat. Aquesta espècie està estrictament protegida pel Conveni de Berna (annex II) i es troba catalogada dintre de l'apèndix II del CITES.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Cetacean Specialist Group (1996). Dofí mular. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 28 de gener de 2008 (anglès).
  2. Aguilar, A. i Grau, E. (1987): Cetacis. En: Història Natural dels Països Catalans, vol. 13, pàg. 396-422.
  3. Perrin, W. F. i Reilly, S. B. (1984): Reproductive parameters of dolphins and small whales of the family Delphinidae. Rep. Int. Whale Commn. (Sp. Iss.6), 97-133.
  4. Leatherwood, S., Reeves, R., Perrin, W. F. i Evans, W. E. (1982): Whales, dolphins and porpoises of the eastern North Pacific and adjacent waters. NOAA Tech. Rep. NMFS Circ., 44. 245 pp.
  5. Mitchell, E. D. (1975): Porpoise, dolphin and small whale fisheries of the world. UICN Monograph, 3. Morges, Suïssa.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, Àlex: Els Grans Mamífers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. ISBN 84-87334-18-0, planes 181-184.
  • Reiss, D. and Marino, L. (2001). Self-recognition in the bottlenose dolphin: A case of cognitive convergence. Proceedings of the National Academy of Sciences,, 8 de maig de 1998, 98 (10), 5937-5942.
  • Rice, Dale W (1998). Marine mammals of the world: systematics and distribution (Publicació especial). Society of Marine Mammalogy. ISBN 1-891276-03-4.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dofí mular
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.