Dog de Bordeus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dog de Bordeus

El dog de Bordeus és una raça de gos d'origen francès, forma part de la gran família dels mastins que tot i ser de grandària mitjana resulta ser un gos de gran força i potència, amb un caràcter ferm i decidit que el converteixen en un gran gos de guàrdia.

És una de les races franceses més antigues, provinent dels mastins orientals arribats a Europa amb les hordes bàrbares. En èpoques més properes, altres races han contribuït a la definició d'aquesta: el Mastiff, el bulldog anglès, i el dogo alemany. El resultat que s'ha obtingut és un gos de gran força i potència en detriment de l'agilitat i velocitat.

Antigament era també utilitzat per a la caça de grans animals i per als combats a amfiteatres romans. Posteriorment, una vegada que es van acabar les grans caceres i aquell tipus d'espectacles de circ, la seva popularitat va disminuir sensiblement, limitant-se la seva ocupació a custodiar les propietats.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Dog de Bordeus al camp

El seu aspecte general dóna idea de gran força i potència. El cap és voluminos i té una sèrie de plecs bastants marcats. El dog de Bordeus té el cap curt i ampla, el musell és curt i potent, la seva dentadura molt forta (lleugerament prògnata). Llavi abundant amb la mandíbula inferior avançada. El musell és punxegut o llarg. Els ulls bastant distanciats entre si, són ovalats i de color avellana o foscos. Les orelles pèndules són molt grans amb la inserció bastant alta. Coll curt i amb papada. De llom recte i ample, recollit per un pit fort i profund, de ventre ben aixecat. El tronc té un tòrax ampli i ben arrodonit, les extremitats són molt musculoses. Cua forta a la base i afilada, és portada pèndula. Pelatge: curt, llis i fi. Color: caoba, comú o gris. És considerat important que el seu caminar sigui molt elàstic i posi majestuosament en evidència la seva gran potència.

Descripció de la raça[modifica | modifica el codi]

És tranquil i equilibrat, molt apegat al seu amo i la seva família, estima, reservat amb els estranys i neutre amb ells quan està el seu amo, a qui li mostra el seu afecte i fidelitat. Manso i pacient amb els nens, als quals vol i protegeix. Detesta la solitud i la inacció i mai es mostra espontàniament agressiu.

Origen[modifica | modifica el codi]

El seu origen es remunta a l'època dels celtes que l'usaven per guardar tresors i per a la caça major. A l'Edat Mitjana es coneixien dues classes d'aquest gos: un el "gos carnisser" i l'altre el "gos turc", entrenats per a la lluita amb óssos, toros i altres gossos. Més tard se'l va utilitzar com a guarda de la casa i castells. A Bordeus, a finals del segle XIX, es creia que la raça havia desaparegut, tornant-se a desenvolupar actualment. És un excel·lent gos casolà, per la granja i la família, guardant molt bé al seu amo i propietats.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Dogue de Bordeaux, Janish, Joseph. Kennel Club Books, 2003. ISBN 1-59378-215-2
  • The Saga of the Dogue de Bordeaux, Triquet, Raymond. Bas Bosch Press
  • The World of Dogues De Bordeaux. Bas Bosch Press

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dog de Bordeus