Dogma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:50, 17 març 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Per a altres significats, vegeu «Dogma (desambiguació)».

Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica. L'ensenyament d'un dogma o de doctrines, principis o creences de caràcter dogmàtic es coneix amb el nom d'adoctrinament.

En el seu origen el terme podia significar també una norma o decret emès per una autoritat, o una opinió característica d'una escola filosòfica. Amb el creixement de l'autoritat de l'Església, la paraula adquirí el que ara és el seu significat principal, dogma teològic o dogma de fe, del que deriven, per analogia, la resta dels seus usos habituals. Serien així dogmes no només les anomenades veritats de la religió catòlica, sinó les de qualsevol altra religió, o qualsevol altra creença que es proclami veritat indiscutible.

Etimològicament la paraula arriba del grec on tenia el significat de "doctrina comunament acceptada".

Dogmes de fe

Al catolicisme

La teologia catòlica defineix els dogmes com les preposicions que anuncien la veritat revelada contingudes a les escriptures i a la tradició, i són proposades del magisteri eclesiàstic. El dogma és per l'església catòlica la revelació i el magisteri, i va per aquest motiu cregut, fide divina et catholica.

Apareix al Nou Testament amb una significació profana equivalent a "edicte" i al mateix temps amb el sentit de "prescripció" com a veritat del Nou Testament, amb el consentiment de la comunitat, de l'Església i sota la influència de l'Esperit Sant. Pot sorgir dels escrits sagrats, d'una declaració ex-cathedra del Papa o de les conclusions d'un concili. Enfront d'aquesta concepció la Reforma Protestant es va oposar definint que l'única base dogmàtica per a un cristià és la Bíblia.

Els dogmes s'aprenen per iniciació, i sovint no poden ser compresos mitjançant la raó. Hi ha diverses classes de dogmes, els més elevats són els dogmes de fe, directament revelats per Déu i sense els quals una persona no es pot definir com a cristiana (segons afirma l'Església catòlica). En un segon terme estan els dogmes de l'església, ensenyances que es consideren nuclears per a formar part de la comunitat i posteriorment apareixen les conclusions d'una butlla o concili vinculant.

A l'islam

El dogma islàmic s'anomena aqida i consta de sis articles de fe (arkan al-islam): creença en l'estricta unicitat de Déu, en els àngels, en els llibres sagrats, en els profetes, en el Judici Final i en el destí. En l'islam, però, el dogma ha de traduir-se en actes: creure no és suficient i s'han de respectar els anomenats pilars de l'islam, unes pautes de comportament obligatòries que permetran al creient d'obtenir la salvació.

Vegeu també