Dol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El dol és el procés psicològic que acompanya la mort d'un ésser proper (extensible a una pèrdua equiparable) i que suposa un seguit d'alteracions en l'equilibri emocional de qui sobreviu. Tot i que les manifestacions externes del dol depenen de factors culturals, hi ha un seguit de fases habituals en el procés (no tothom ha de passar-les totes).

Dolor sense llàgrimes. Escena de dol per la mort d'un infant.

La primera pot implica la negació de l'esdeveniment, especialment si la mort ha estat inesperada o traumàtica, i suposa un xoc emocional; la persona sap racionalment que s'ha esdevingut la mort però no manifesta una reacció a la mateixa. Pot allargar-se fins a dos mesos, en casos de més durada pot requerir atenció especialitzada. La segona fase és la de la tristor profunda, on la mort ocupa el centre dels pensaments dels que sobreviuen i està acompanyada d'episodis de plor o records obsessius. La tercera fase és la d'acomodació, que alterna episodis de pena amb la vida quotidiana i pot incloure pensaments irracionals momentanis (com pensar que el finat tornarà). La quarta fase és la d'acceptació de la pèrdua, que queda incorporada al procés vital. Tot el procés dura de mitjana una mica més d'un any.

La vivència del dol amb més o menys intensitat depèn del tipus de mort, de la relació amb la persona morta, de l'autonomia emocional dels supervivents i del suport d'altres propers, entre altres factors.

En algunes cultures està regulat el temps de dol, que es pot acompanyar de rituals especials, per exemple vestir roba de color negre durant els mesos posteriors a una mort a la família.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dol