Dolomia
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | |
| Tipus | roca carbonatada  |
|---|---|
| Epònim | Déodat Gratet de Dolomieu |
La dolomia és una roca sedimentària d'origen químic composta bàsicament de dolomita,[1] la composició química del qual és carbonat de calci i magnesi [CaMg(CO₃)₂]. Va ser distingida de la calcària pel geòleg francés D. Dolomieu en el segle xviii. La dolomia ha de contenir almenys 50% de dolomita; si conté menys és una calcària dolomítica. Es considera pura quan aquest percentatge passa del 90%.
És una roca grisenca i porosa, molt comú. Es troba en capes espesses de centenars de metres i pot formar també serralades senceres, com els Alps Dolomítics (Tirol). Sol ser el resultat del reemplaçament metasomàtic de calcites no cimentades en aigües poc profundes. No obstant això, l'anomenada dolomia primària s'ha format per precipitació directa de la dolomita. S'originen també per la sedimentació de closques d'organismes del plàncton marí en els oceans. La dolomia apareix en vetes minerals hidrotermals.
Les dolomies s'utilitzen com primera matèria en diverses indústries, principalment com a alternativa a la magnesita en la metal·lúrgia i en la producció de morters i ciments especials.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dolomia |
- ↑ Whitten, D.G.A.. Diccionario de Geología (en castellà). Madrid: Alianza, 1986. ISBN 84-206-5217-2.