Dolor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dolor
Classificació i recursos externs

Una dona fa un gest de dolor mentre li fan una injecció.-
CIM-10 R52
CIM-9 338
DiseasesDB 9503
MedlinePlus 002164
MeSH D010146

El dolor és una sensació interna percebuda per un organisme quan el sistema nerviós detecta un estímul nocireceptiu. A La persona experimenta una sensació extremadament desagradable, a vegades insuportable, que pot provocar un moviment reflex de retrocés (a escala de membres i de les extremitats) o un canvi de la posició del cos. Amb això, també poden designar-se els patiments de caràcter sentimental, com ara el dol, la pèrdua d'un ésser estimat per defunció o trencament amorós.

Segons l'Associació Internacional per l'Estudi del Dolor (IASP), «el dolor és una experiència sensorial i emocional desagradable associada a una lesió tissular real o potencial, o descrita en els termes que evoquen tal lesió.»[1] També afegeix tota una sèrie de consideracions com:

  • Dolor és allò que el pacient diu que li fa mal.
  • L'expressió del dolor està modulada per l'aprenentatge dins l'entorn en el qual creix el pacient.
  • És un fenomen subjectiu; el pacient és el millor que pot informar del seu dolor.

Fisiopatologia[modifica | modifica el codi]

La fisiopatologia del dolor té 4 components: la nocirecepció, la percepció conscient, el patiment i el comportament del dolor.

Nocicepció[modifica | modifica el codi]

El sistema nocirecptiu és l'encarregat de detectar i processar correctament la sensació de dolor. La detecció del dolor es produeix a través de mecanismes perifèrics i mecanismes centrals.

Tipus de nocireceptors[modifica | modifica el codi]

Els nociceptors formen part dels mecanismes perifèrics de detecció del dolor. Aquests són terminacions nervioses i en podem distingir dues:  Aδ i C

  • Fibres A delta: Aquestes se subdivideixen en diferents tipus, beta, gamma i delta. D'aquests subtipus les firbes A delta són les que condueixen els impulsos nociceptius. Són fibres de diàmetre petit i mielinitzades que condueixen impulsos nerviosos relativament ràpids que poden agafar velocitats d'entre 5 a 50 metres per segon. Condueixen l'anomenat "primer dolor". Aquestes fibres es poden activar per estimulació química, tèrmica o mecànica.[2][3]
  • Fibres C: Aquest tipus de fibres es caracteritzen per una conducció lenta, a diferència de les fibres A, i condueixen l'anomenat " segon dolor". Són estructures no mielinitzades o amielíniques. Aproximadament, hi ha 200 fibres tipus C per centímetre quadrat per pell. Aquestes es poden subdividir en : Peptidèrgiques o sensibles a la capasaicina i No peptidèrgiques.[2][3]

Percepció del dolor[modifica | modifica el codi]

Dolor referit

La percepció del dolor és molt àmplia. Hi ha molts tipus de dolor que al mateix temps dependran de factors externs. Els tipus de dolor estan marcats per la varietat de nocireceptors. Cada persona té una percepció del dolor diferent.[4]

Patiment[modifica | modifica el codi]

El patiment és una reacció negativa del nostre organisme. La seva etiologia és multifactorial, està provocat pel sentiment de por, ansietat, inseguretat, depressió, etc.

Comportament del dolor[modifica | modifica el codi]

El comportament del dolor és el resultat final de tot el procés. Resultat de la combinació del dolor i del patiment. Aquest pot ser diferent entre individus.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Segons cronologia[modifica | modifica el codi]

El dolor pot classificar-se habitualment com a agut o crònic.

  • El dolor agut es pot definir com un dolor de curta durada però extrem, que sorgeix ràpidament però només dura per un curt període de temps. El dolor agut és un avís del cos d'una lesió present a un teixit o bé per una malaltia. El dolor agut normalment es troba centralitzat en una àrea abans d'escampar-se. És un tipus de dolor que habitualment respon bé amb les medicacions. S'hi poden relacionar alteracions psicològiques lleus com l'ansietat.
  • Originalment es definia el dolor crònic com aquell que durava 6 mesos o més. Ara es defineix com aquell que persisteix més temps que el curs de temps associat amb un tipus particular de lesió. Aquest dolor constant o intermitent, fuig del seu propòsit, en tant que no ajudar al cos a evitar o guarir el mal que hi està associat. Sovint és molt més difícil de tractar que el dolor agut. S'ha suggerit que no tractar el dolor agut pertinentment pot portar a l'aparició del dolor crònic. Associat a símptomes psicològic greus com depressió[5]

Segons localització[modifica | modifica el codi]

  • Dolor visceral: Aquest es produeix a òrgans interns, a estructures viscerals de l'aparell respiratori, aparell digestiu, aparell circulatori, etc. És un dolor continu, sord i profund que sovint es pot irradiar a altres zones.[6]
  • Dolor somàtic: Està produït per una activació dels nociceptors de la pell, ossos i parts toves. És un dolor agut, ben localitzat i constant. Per exemple, dolor d'artritis o dolors musculars. Generalment, es tracten amb antiinflamatoris no esteroides (AINE).

Segons patogènia[modifica | modifica el codi]

  • Dolor neuropàtic:  L'any 2007 la IASP va donar una nova definició de dolor neuropàtic " “el dolor que s'origina a conseqüència directa d'una lesió o malaltia que afecta el sistema somatosensorial. Es produeix per un estímul directa al Sistema Nerviós Central o perifèric. Es tracta amb antiepil·lèptics i corticoides.[7]
  • Dolor nociceptiu: S'origina per estimulació anormal dels nociceptors somàtics o viscerals.
  • Dolor psicògen: Dolor en el qual hi intervenen factors com por, ansietat, desconeixement del procés de malaltia, etc.[5]

Factors que modulen el dolor[modifica | modifica el codi]

Existeixen múltiples factors psicològics i físics que modifiquen la percepció sensorial del dolor, unes vegades amplificant i altres vegades disminuint.

  • Sexe i edat.
  • Nivell cognitiu.
  • Personalitat: Estat d'ànim, expectatives de la persona, que produeixen control d'impulsos, ansietat, por, enuig, frustració.
  • Moment o situació de la vida en què es produeix el dolor.
  • Relació amb altres persones, com familiars, amics i companys de treball.
  • Dolors previs i aprenentatge d'experiències prèvies.
  • Nivell intel·lectual, cultura i educació.
  • Ambient: certs llocs (exemple: llocs sorollosos, o amb il·luminació intensa) tendeixen a exacerbar alguns dolors (exemple: cefalees).

Avaluació del dolor[modifica | modifica el codi]

Avui en dia, es disposa de molts paràmetres per mesurar el grau de dolor d'un individu. Alhora de valorar el dolor d'un individu cal realitzar un examen físic, psicològic i una història clínica per obtenir la informació més gran possible. El dolor pot ser molt diferent entre les persones. Per aquest motiu, hi ha tota una sèrie de factors que cal valorar: localització del dolor, tipus de dolor, intensitat, patrons de dolor, factors predisposants, factors que disminueixen el dolor, símptomes associats, etc.

Cal tenir en compte que cada persona té una experiència del dolor diferent. El pacient és la persona que podrà descriure i expressar millor el dolor.

Hi ha tota una sèrie d'escales, adaptades a diferents tipus de pacients, que permeten obtenir una dada objectiva del nivell de dolor que té l'individu.

Ordinal de Keele[modifica | modifica el codi]

És una escala de valoració verbal. Consisteix en valorar la intensitat del dolor preguntant directament a l'individu. Els valors que es poden obtenir són:

  • No dolor: 0
  • Dolor lleuger: 1
  • Dolor moderat: 2
  • Dolor intens: 3
  • Dolor insuportable: 4[8]

Escala visual analògica (EVA)[modifica | modifica el codi]

Aquesta escala és una de les més utilitzades de forma habituals als centres d'hospitalització. Consisteix en ena línia hortizontal de 10 cm. En els seus extrems té els conceptes no dolor amb puntuació 0 i a l'altra dolor màxim i insuportable 10. El pacient ha de valorar el seu grau de dolor posant una puntuació de 0 a 10.

  • Dolor inferior a 4: dolor lleu o moderat
  • Dolor entre 4 i 6: dolor moderat- greu
  • Dolor superior a 6: dolor molt intens[9]

Escala facial de Wang[modifica | modifica el codi]

Aquesta escala és molt utilitzada en els pacients pediàtrics. El dolor es mesura a partir dels gestos i expressions facials de l'individu.

Escala analgèsia OMS[modifica | modifica el codi]

Escala analgèsia OMS

El dolor és un factor que provoca alteracions a nivell holístic als individus: físiques, psíquiques i socials. Per aquest motiu, és rellevant tractar i controlar el dolor per mantenir una bona qualitat de vida dels individus. Quan el dolor està associat a un procés neoplàstic incrementa la rellevància de controlar-lo per mantenir comfort de l'individu.

L'any 1986 la OMS va publicar " Escalera terapèutica del dolor" amb la finalitat de descriure un mètode o protocol per tractar i controlar el dolor en processos neoplàsics.

Primer esglaó (dolor lleu)[modifica | modifica el codi]

En el primer esglaó de l'escala terapèutica del dolor trobem els fàrmacs no opioides combinats amb fàrmacs coadjuvants. Aquests fàrmacs s'administren quan el dolor, valorar prèviament mitjançant l'escala EVA, és d'entre 1 i 3. Antigament, el fàrmac més conegut i utilitzat d'aquest grup era l'àcid acetilsalicílic però actualment és el paracetamol.

Els fàrmacs del primer esglaó tenen l'anomenat "sostre terapèutic" és a dir, arriba un moment en el qual per més dosi de fàrmac que s'administri no s'incrementa l'analgèsia. Té un màxim.[10]

Segons esglaó (dolor moderat)[modifica | modifica el codi]

En el segon esglaó de l'escala terapèutica del dolor hi trobem els fàrmacs opioides dèbils més els AINE i fàrmacs coadjuvants. Aquests fàrmacs s'administren quan el dolor, valorat mitjançant l'escala EVA és d'entre 4 i 7. El fàrmac representant d'aquest grup és el tramadol.

Tercer esglaó (dolor profund)[modifica | modifica el codi]

En el darrer esglaó de l'escala terapèutica del dolor trobem els opioides que es combinen amb els no opioides i fàrmacs coadjuvants. Aquests no es poden combinar amb els opioides dèbils. Aquests s'administren quan el dolor, mitjançant l'escala EVA, és superior a 7. El fàrmac representant és la morfina i els seus derivats.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. López Forniés, Ana; Iturralde García de Diego, Francisco. «Dolor». . Tratado de Geriatría para residentes, pàg. 11.
  2. 2,0 2,1 «Dolor» (en català) p. 39. Generalitat de Catalunya, Departament de Salut. [Consulta: 1/08/2014]. «Dolor». , pàg. 145.
  3. 3,0 3,1 Carregal, Dr.Alfonso. «Fisiología de la nocicepción y de sus mecanismos reguladores». Universidad de Vigo.
  4. Aeschlimann, Mélanie. «[http://www.dana.org/uploadedFiles/The_Dana_Alliances/European_Dana_Alliance_for_the_Brain/eurobrain-06-2004_es.pdf La percepción del dolor y la temperatura]» (en castellà). EuroBrain, 5, juny 2014, pàg. 6.
  5. 5,0 5,1 Mesas Idáñez, Ángela. «Dolor agudo y crónico, Clasificación del dolor, Historia clínica en las unidades del dolor». Hospital Universitario Vall d´Hebrón. Área de Traumatología Clínica del Dolor, Servicio de Anestesiología,, Novembre 2012, pàg. 22.
  6. B. Carr, MD, Daniel. «Visceral Pain». , 13, Desembre 2005, pàg. 6.
  7. «Guía clínica sobre el tratamiento del dolor». , Març, pàg. 110.
  8. del Castillo de Comas, Carmen. «Medición del dolor: escalas de medida» (en castellà), Octubre 2008. [Consulta: 29/07/2014].
  9. Clarett, Lic. Martin. «[http://www.sati.org.ar/files/kinesio/monos/MONOGRAFIA%20Dolor%20-%20Clarett.pdf ESCALAS DE EVALUACIÓN DE DOLOR Y PROTOCOLO DE ANALGESIA EN TERAPIA INTENSIVA]». , 2012, pàg. 39.
  10. 10,0 10,1 10,2 «Tratamiento dolor» (en castellà). SECPAL. [Consulta: 1/08/2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dolor Modifica l'enllaç a Wikidata