Dolores

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per la ciutat de l'Uruguai vegeu Dolores
Dolores
Dolores
Escut de Dolors
(En detall)
Localització

Localització de Dolors respecte del País Valencià Localització de Dolors respecte del Baix Segura


Municipi del Baix Segura
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Baix Segura
Manc. de municipis Baix Segura
Oriola
Gentilici Dolorenc, dolorenca
Predom. ling. Castellà
Pressupost 4252400.00
Superfície 18,7 km²
Altitud 4 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
7.314 hab.
391,12 hab/km²
Coordenades 38° 08′ 20″ N, 0° 46′ 12″ O / 38.13889°N,0.77000°O / 38.13889; -0.77000Coord.: 38° 08′ 20″ N, 0° 46′ 12″ O / 38.13889°N,0.77000°O / 38.13889; -0.77000
Organització
Nuclis
• Alcalde/ssa:

1
Gabriel Gascón Abadía
Codi territorial 03064
Web

Dolors és una vila i municipi situat a la part més baixa de la Baix Segura, al País Valencià. Pertany a la zona de predomini lingüístic castellà i el nom oficial és Dolores (gentilici: dolorenc). La població, segons cens de 2012, és de 7.362 habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

El poble va sorgir el 1732 arran del projecte de les Pies Fundacions, com a nucli principal de les terres pantanoses que Felip V, mitjançant compra de terrenys a Oriola i Guardamar del Segura, havia concedit al polèmic cardenal Belluga en agraïment pels serveis prestats en la Guerra de Successió, i que el cardenal de Múrcia-Cartagena va drenar i transformar en terres productives; fet que donà lloc a la creació de Dolors (aleshores conegut com La Majada), Sant Fulgenci i Sant Felip Neri (Crevillent).

Les noves terres foren repoblades donant als nous colons tota mena de privilegis, incloent el d'exempció de penes; segons Reial Cèdula de 13 de setembre de 1724 i les rendes obtingudes foren destinades a les Pies Fudancions que el bisbe mantenia en el veí regne murcià; amb la desamortització passà a propietat dels Villamanuel i Cheles els quals mantingueren part dels privilegis de Les Pies Fundacions.

En estar situada en una zona que abans era pantanosa l'ha fet patir les riuades del Segura malgrat de trobar-se allunyada del seu llit, en especial les de 1879, 1946, 1948, 1973 i 1987.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia és purament agrícola amb predomini del regadiu sobre el secà i dels productes d'horta sobre els fruiters. La superfície del terme és de 18,25 km2, salpicats de cases d'horta i finques d'esbarjo. L'únic patrimoni artístic ressenyable són les imatges de Salzillo i les talles de Roc López, que es conserven en l'església neoclàssica de Nostra Senyora dels Dolors.

Política[modifica | modifica el codi]

La política de l'última dècada ha vingut marcada per tres grups polítics: PP, PSOE i Renovación. L'any 1999 encara hi havia un regidor d'UV i un altre del Partido Independiente de Dolores (PID). A les eleccions municipals espanyoles de 2011 de 6 regidors del PP, 5 del PSOE i 2 de Renovación.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. «Dolores» (en castellà). Resultados electorales 2011. El País. [Consulta: 22/9/2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dolores