Dolores Ibárruri Gómez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dolores Ibárruri Gómez
Dolores Ibárruri Gómez
Dolores Ibárruri Gómez, el 1978

Secretària General del PCE
1942 – 1960
Precedida per José Díaz
Succeïda per Santiago Carrillo
Dades biogràfiques
Naixement 9 de desembre de 1895
Gallarta (Abanto-Zierbena), Biscaia
Defunció 12 de novembre de 1989 (als 93 anys)
Madrid
Partit PCE

Dolores Ibárruri Gómez (Gallarta, ara part del municipi d'Abanto-Zierbena, País Basc, 9 de desembre de 1895 - Madrid, 12 de novembre de 1989), coneguda com a la Pasionaria, que seria la Passionera en català, fou una dirigent obrera espanyola, una de les fundadores del Partit Comunista d'Espanya (PCE).[1]

Les primeres accions[modifica | modifica el codi]

Va participar en la vaga d'agost de 1917 i va assistir al Primer Congrés del seu partit el 1923. Va ser escollida membre del Comitè Central del seu partit el 1930, i un any després va ser empresonada. L'any 1933 era presidenta de la Unió de Dones Antifeixistes.

Va encapçalar el moviment del Socors Roig Internacional a favor de les víctimes de la repressió després de la Revolució d'Astúries de 1934.

Va intervenir en el Setè Congrés de la Internacional Comunista. El 1936 va ser escollida diputada per Astúries.

La Guerra Civil espanyola[modifica | modifica el codi]

Durant la Guerra Civil espanyola, la Pasionaria esdevingué una figura mítica entre els combatents comunistes del bàndol republicà.

El 23 de setembre del 1938, dirigí l'emocionat i històric discurs de comiat als voluntaris de les Brigades Internacionals.[2]

El llarg exili[modifica | modifica el codi]

Després de la derrota de les tropes republicanes el 1939, va haver d'exiliar-se i va buscar asil polític a la Unió Soviètica. En la seva etapa d'exili després del suïcidi del secretari general del PCE, José Díaz Ramos, La Pasionaria va ser escollida per a succeir-lo com a Secretària General del PCE el 1942. Va exercir com a màxima autoritat entre els membres del PCE exiliats també en el mateix país. La seva jerarquia i afinitat ideològica amb els governants de l'URSS li va permetre combatre la dissidència de criteris dins del Partit Comunista d'Espanya a l'exili, fent ús de l'NKVD soviètica, és a dir, detencions, presons i camps de concentració. El seu únic fill mascle Rubén Ruiz Ibárruri va morir durant els combats per l'estació central de Stalingrad durant la Segona Guerra Mundial. Va ser guardonada el 1964 amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.

Després de la mort del dictador, va tornar a Espanya l'any 1977, i aquell mateix any, en les primeres eleccions de la democràcia, va ser escollida diputada al Congrés dels Diputats per Astúries. Va continuar compromesa amb les idees del seu partit i políticament activa fins a la seva mort, el 1989.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dolores Ibárruri Gómez Modifica l'enllaç a Wikidata



Precedit per:
José Díaz
Secretari General del PCE
PCE

1942–- 1960
Succeït per:
Santiago Carrillo