Dolores Ibárruri Gómez
| Dolores Ibárruri Gómez | |
|---|---|
 Dolores Ibárruri Gómez, el 1978 |
|
|
Secretària General del PCE
|
|
| Mandat 1942 – 1960 |
|
| Precedida per | José Díaz |
| Succeïda per | Santiago Carrillo |
|
|
|
| Naixement | 9 de desembre de 1895 Gallarta (Abanto-Zierbena), Biscaia |
| Mort | 12 de novembre de 1989 (als 93 anys) Madrid |
| Partit polític | PCE |
Dolores Ibárruri Gómez (Gallarta, ara part del municipi d'Abanto-Zierbena, País Basc 1895 - Madrid 1989), coneguda com a la Pasionaria, que seria la Passionera en català, fou una dirigent obrera espanyola, una de les fundadores del Partit Comunista d'Espanya (PCE).
Taula de continguts |
Les primeres accions [modifica]
Va participar en la vaga d'agost de 1917 i va assistir al Primer Congrés del seu partit el 1923. Va ser escollida membre del Comitè Central del seu partit el 1930, i un any després va ser empresonada. L'any 1933 era presidenta de la Unió de Dones Antifeixistes.
Va encapçalar el moviment del Socors Roig Internacional a favor de les víctimes de la repressió després de la Revolució d'Astúries de 1934.
Va intervenir en el Setè Congrés de la Internacional Comunista. El 1936 va ser escollida diputada per Astúries.
La Guerra Civil espanyola [modifica]
Durant la Guerra Civil espanyola, la Pasionaria esdevingué una figura mítica entre els combatents comunistes del bàndol republicà.
El 23 de setembre del 1938, dirigí l'emocionat i històric discurs de comiat als voluntaris de les Brigades Internacionals.[1]
El llarg exili [modifica]
Després de la derrota de les tropes republicanes el 1939, va haver d'exiliar-se i va buscar asil polític a la Unió Soviètica. En la seva etapa d'exili després del suïcidi del secretari general del PCE, José Díaz Ramos, La Pasionaria va ser escollida per a succeir-lo com a Secretària General del PCE el 1942. Va exercir com a màxima autoritat entre els membres del PCE exiliats també en el mateix país. La seva jerarquia i afinitat ideològica amb els governants de l'URSS li va permetre combatre la dissidència de criteris dins del Partit Comunista d'Espanya a l'exili, fent ús de l'NKVD soviètica, és a dir, detencions, presons i camps de concentració. El seu únic fill mascle Rubén Ruiz Ibárruri va morir durant els combats per l'estació central de Stalingrad durant la Segona Guerra Mundial. Va ser guardonada el 1964 amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.
Després de la mort del dictador, va tornar a Espanya l'any 1977, i aquell mateix any, en les primeres eleccions de la democràcia, va ser escollida diputada al Congrés dels Diputats per Astúries. Va continuar compromesa amb les idees del seu partit i políticament activa fins a la seva mort, el 1989.
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dolores Ibárruri Gómez |
| Precedit per: José Díaz |
Secretari General del PCE 1942–- 1960 |
Succeït per: Santiago Carrillo |
