Dolors Bramon i Planes

Dolors Bramon i Planes (Banyoles, Pla de l'Estany, 1943) és una filòloga catalana. Doctora en filosofia i lletres (secció de filologia semítica) i en geografia i història per la Universitat de Barcelona, és professora titular del Departament de Filologia Semítica (secció d'estudis àrabs i islàmics) de la Universitat de Barcelona. Treballa en els camps de les minories religioses a la Girona dins la Corona d'Aragó i del passat islàmic de les terres catalanoparlants des del punt de vista històric i filològic. Ha treballat també en el que fa referència a la geografia araboislàmica.

És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), de la Societat Catalana d'Estudis Hebraics i de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1996.

Obres

• Raons d'identitat del País Valencià. Pèls i senyals Premi Joan Fuster d'assaig en els Premis Octubre del 1976
• El passat arabomusulmà a Catalunya: Ni tan lluny, ni tan a prop, ni tan aliè (1992) a Revista de Catalunya
• Contra moros i jueus: Formació i estratègia d'unes discriminacions al País Valencià, Premi Joan Fuster d'assaig en els Premis Octubre del 1981
• 3 d'abril de 801: la conquesta cristiana de Barcelona (2001) a L'Avenç.
• Una introducción al islam: religión, historia y cultura (2002)
• De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010 (continuació de l'obra de J.M. Millàs i Vallicrosa) (2000). ISBN 84-7602-450-9.
• Mots remots. Setze estudis d'història i de toponímia catalana, CCG edicions, Girona (2002)
• Ser dona i musulmana. Ed. Cruïlla i Fundació Joan Maragall, Barcelona, (2007).
• Ser mujer y musulmans. Ed. Bellaterra, Barcelona (2009).
• En torno al islam y las musulmans. Ed. Bellaterra, Barcelona (2010).

Enllaços externs

• Dolors Bramon i Planes a la pàgina web de l'Institut d'Estudis Catalans