Dolors Frau i Julià

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:43, 2 maig 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Dolors Frau i Julià (Barcelona, 1882 - Barcelona, 1964) fou una mezzosoprano catalana.[1]

Biografia

Estudià cant, solfeig i piano a l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Joaquim Canals.[2] Dolors Frau va estudiar al Conservatori Municipal de Barcelona amb la professora Vàzquez. Va debutar el 1905 al Teatre del Bosc de Barcelona i poc després va començar la seva carrera internacional. Va estar viatjant per Europa i els EUA durant tres anys. El 1909 va tornar a Barcelona i va fer algun concert, però no romangué gaire temps a la capital catalana. El 1913 va debutar a la Scala de Milà amb un paper secundari d'Aida, compartint cartell amb Maria Gay. Els èxits de Dolors Frau a l'estranger arribaven a Catalunya a través de La Vanguardia, on es feia ressò de les funcions.[1]

El debut al Liceu de Barcelona va ser al gener del 1916 amb una sarsuela de Bretón, i el 1919 es va presentar al Teatro Real de Madrid amb La Gioconda. Quan es va retirar el 1934, Dolors Frau havia cantat dirigida per directors de la talla de Toscanini, Camille Saint-Saëns y Tomás Bretón entre altres. A partir de 1935 va treballar com a professora al Conservatori del Liceu, on practicava un mètode d'ensenyança basat en els mètodes de Parisotti, Vaccai, Panofka i Rubini. Una de les seves alumnes fou Victòria dels Àngels, que estudià tres anys amb ella, fins que sorgiren certes desavinences a causa del repertori.[1] També tingué d'alumne a Carme Bustamante.[3]

La veu de Dolors Frau era ampla i potent, perfecta pels papers dramàtics, tot i que també era capaç de cantar amb dolcesa. Segons una anècdota, Camille Saint-Saëns va parar un assaig de Samson et Dalila per exclamar-li a la soprano “Quina veu tan dolça que teniu!”. De la veu de Dolors Frau queden documents sonors, com ara algunes peces d'Aida, Carmen i Il Trovatore.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Dolors Frau Julià». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. ↑ «Dolors Frau i Julià». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ [enllaç sense format] http://www.conservatori-liceu.es/conservatori/cantants.htm

Bibliografia

  • Casares, Emilio (dir. i ed.) (2002). Historia de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE.
  • Martín de Sagarmínaga, Joaquín (1997). Diccionario de cantantes líricos españoles. Madrid: Acento Editorial.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dolors_Frau_i_Julià&oldid=16900113»