Domènec Balmanya i Perera
| Domènec Balmanya | ||
| Informació personal | ||
|---|---|---|
| Nom complet | Domènec Balmanya i Perera | |
| Data de naixement | 29 de desembre de 1914 | |
| Lloc de naixement | Girona (Catalunya) | |
| Data de mort | 14 de febrer de 2002 (als 87 anys) | |
| Lloc de mort | Barcelona (Catalunya) | |
| Equip | ||
| Posició | Centrecampista | |
| Equips professionals | ||
| Anys | Equip | PJ (pts) |
| 19xx-1935 1935-1937 1937-1941 1941-1944 194x-1948 1948-1949 1949-1950 |
Girona FC FC Barcelona FC Sète FC Barcelona Gimnàstic de Tarragona UE Sant Andreu Gimnàstic de Tarragona |
X (X) X (X) X (X) 48 (5) 3 (0) X (X) 6 (1) |
| Selecció nacional2 | ||
| 1943-1944[1] | 4 (0) | |
| Equips entrenats | ||
| 1949-195x 1952-1953 1953-1954 1954-1955 1956-1958 1958-1960 1960-1962 1963-1964 1964-1965 1965-1966 1966-1968 1970-1971 1972-1974 197x-197x |
Gimnàstic de Tarragona Girona FC Real Zaragoza Real Oviedo FC Barcelona FC Sète Valencia CF Real Betis Málaga CF Atlético Madrid Espanya Real Zaragoza Cádiz CF UE Sant Andreu |
|
|
1 Partits jugats i gols només a la Lliga, |
||
Domènec Balmanya (Girona, 1914 - Barcelona, 2002) va ser un destacat futbolista català dels anys 30 i 40.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Domènec Balmanya i Perera va néixer a Girona el 29 de desembre del 1914. Jugador, entrenador i secretari tècnic, fou un dels personatges més entranyables i carismàtics del futbol català. La seva trajectòria futbolística al Barça es va veure estroncada per la Guerra Civil. Estigué exiliat a la ciutat occitana de Seta. Després de ser sancionat per les autoritats esportives franquistes, tornà al Barça el 1941. Arribà a disputar 111 partits amb la samarreta blau-grana i marcà 16 gols. Com a jugador guanyà una Copa d'Espanya i un Campionat de Catalunya.
Posteriorment fou un dels entrenadors amb més prestigi del futbol català. Entrenà onze clubs, entre els quals destaquen el FC Barcelona i l'Atlético de Madrid, amb els quals guanyà tres títols importants. També fou seleccionador espanyol, i aconseguí classificar-se per l'Eurocopa de futbol d'Anglaterra del 1968. Retirat com a entrenador, fou secretari tècnic de l'Espanyol i del Barça, a més de director de l'Escola Territorial Catalana d'Entrenadors de Futbol. També fou comentarista radiofònic durant els anys 80 i fins poc abans de la seva mort, al costat del periodista esportiu José María García. Va morir a Barcelona el 14 de febrer del 2002.
[modifica] Trajectòria esportiva
- Girona FC
- FC Barcelona 1935-1937
- FC Sète
- FC Barcelona 1941-1944
- Club Gimnàstic de Tarragona
- UE Sant Andreu
Com entrenador:
- Girona FC
- Real Zaragoza
- Real Oviedo
- FC Barcelona 1956-1958
- FC Sète
- València CF
- Real Betis Balompié
- Málaga CF
- Atlético de Madrid
- Selecció espanyola de futbol 1966-1968
- Real Zaragoza
- Cádiz CF
- UE Sant Andreu
Com secretari tècnic:
[modifica] Títols
- 1 Copa espanyola de futbol masculina: 1942.
- 1 Campionat de Catalunya: 1936.
Com entrenador:
- 1 Lliga espanyola de futbol masculina: 1966.
- 1 Copa espanyola de futbol masculina: 1957.
- 1 Copa de les Ciutats en Fires: 1958.
[modifica] Referències
- ↑ Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
[modifica] Enllaços externs
|
|||||
- Futbolistes gironins
- Futbolistes del Girona FC
- Futbolistes del FC Barcelona de la dècada de 1930
- Futbolistes del FC Barcelona de la dècada de 1940
- Futbolistes del Gimnàstic de Tarragona
- Futbolistes de la UE Sant Andreu
- Futbolistes internacionals amb Catalunya de la dècada de 1940
- Entrenadors de futbol catalans del sud
- Entrenadors de futbol del FC Barcelona
- Entrenadors del València CF
- Entrenadors de la UE Sant Andreu
- Exiliats del franquisme gironins
- Entrenadors de la selecció espanyola de futbol
- Entrenadors del Real Zaragoza