Domènec Forcadell i Mitjavila
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1798 Ulldecona (Montsià) |
| Mort | juliol 1866 (67/68 anys) Ulldecona (Montsià) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
Domènec Forcadell i Mitjavila, conegut amb el sobrenom de Domingo del Pebre-roig (Ulldecona, Montsià, 20 de gener del 1800[1] — Ulldecona, Montsià, 1866[1]) va ser un destacat capitost carlí, lloctinent del general Cabrera durant la primera guerra carlina.
Orígens familiars[modifica]
Quart fill cabaler de Joaquim Forcadell i d'Anna Maria Mitjavila, va néixer al si d'una família de petits propietaris rurals molt arrelats a Ulldecona i que va donar nombrosos noms als rengles de la facció.[1]
Carrera militar[modifica]
Domènec Forcadell va iniciar la seva carrera militar com a sergent amb els voluntaris reialistes a les ordres de Romà Chambó,[2] que el va treure de la presó d'Ulldecona, on havia de ser afusellat, el mes de juliol de l'any 1822.[1] Quan es va crear l'exèrcit reialista ascendí a capità i quan va caure Tortosa assolí el grau de tinent coronel.[1]
Tot i que no consten les seves activitats durant la revolta dels Malcontents, sembla que va ser empresonat a Tortosa durant un temps, acusat de còmplice dels revoltats.[1]
La Primera Guerra Carlina[modifica]
Durant la guerra dels set anys, va ser dels primers a alçar-se en armes i acudir a la crida de Morella. Participà en la desfeta de Calanda i hagué de retornar al seu poble, presentat-se a indult. Tanmateix, davant les confidències rebudes del fet que anaven a detenir-lo, l'estiu del 1834 se'n tornà a la facció, on aviat es va guanyar la confiança de Cabrera, de qui n'esdevingué la mà dreta i a qui acompanyà a rebre i reunir-se amb l'Expedició Reial que, seguint el Pretendent, arribà a les envistes de Madrid i ocupà breument Guadalajara.
Mariscal de camp, va comandar la Divisió de València i el març del 1837 feu una expedició per terres de Múrcia que el portà a ocupar Oriola el 27 de març i Elx l'1 d'abril, obtenint-ne abundants contribucions de guerra, i durant el creuament de l'Ebre de l'Expedició Reial en la batalla de Xerta el 29 de Juny de 1837, contingué la Legió Estrangera Portuguesa.[3] Durant les acaballes de la guerra, quan Cabrera caigué malalt, el substituí provisionalment en la direcció de les forces carlines.
La Segona Guerra Carlina[modifica]
Exiliat a la fi de la primera guerra carlina, reprengué les armes en la segona, i intentà de revoltar el Maestrat, sense èxit. Pel maig del 1848 assolí la victòria de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà).
Retorn de l'exili i mort[modifica]
Hagué d'exiliar-se una altra vegada a la fi de la guerra. Home respectat pels seus i criticat pels seus adversaris, sembla que tornà a Ulldecona, on va morir.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 * Sauch, Núria; Cruz. Guerrillers i bàndols civils entre l'Ebre i el Maestrat: la formació d'un país carlista (1808-1844). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004. ISBN 84-8415-615-X.
- ↑ «Domingo Forcadell» (en castellà). Biografías y vida, 2004. [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ «Accion de Cherta y paso del Ebro de Don Carlos». A: El año militar español coleccion de episodios, hechos y glorias de la historia militar de España. Tomo ii · Volum 2 (en castellà), 1890, p. 416-417.
Bibliografia[modifica]
- Urcelay, Javier (2002). El Maestrazgo Carlista (2ª Edición). Vinaròs (Editorial Antinea). ISBN 84 89555 72 9. (castellà)
- Lichnowsky, Félix. Recuerdos de la guerra carlista. Madrid: Espasa-Calpe, S.A., 1942.(castellà)