Domènec Sugrañes i Gras

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Domènec Sugrañes i Gras.

Domènec Sugrañes i Gras, també escrit Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938) fou un arquitecte modernista i noucentista que col·laborà en diverses obres d'Antoni Gaudí i el succeí com a arquitecte del temple de la Sagrada Família, ocupant aquest càrrec entre 1926 i 1936.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Domènec Sugrañes va néixer a Reus l'any 1878, en una casa del número 2 del carrer Galanes, actualment desapareguda, fill de Domènec Sugrañes Gassol i Maria Gras Fortuny, els quals regentaven una confiteria anomenada El Globo. Va fer el batxillerat a l'Institut de Reus, ubicat a l'antic convent franciscà, on va obtenir el títol el juny de 1894. Seguidament es desplaçà a Barcelona, on va estudiar diverses assignatures de ciències a la Universitat, imprescindibles per poder ingressar en l'Escola d'Arquitectura, el mateix camí que havia fet anteriorment Gaudí, nascut 26 anys abans.[1]

La relació entre Domènec Sugrañes i Gaudí es va iniciar el 1905 quan Domènec cursava l'últim curs d'arquitectura a Barcelona. Per a poder-se pagar els seus estudis, va treballar primer amb el arquitecte Joan Pons i Traval i després amb Gaudí, col·laborant com auxiliar en moltes d'obres de l'arquitecte modernista. Sol·licità i obtingué el títol d'arquitecte l'any 1912.[1]

A Salou va dissenyar diverses cases a primera línia de mar, usant motius modernistes, com la casa Marisol/Solimar, la casa Loperena, i la casa Bonet, amb molt trencadís, entre d'altres.[1] La Casa Bonet, un dels primers xalets construïts davant de la platja, fou encarregada a Sugrañes per l'empresari reusenc Ciríac Bonet cap a l'any 1918, en uns terrenys on només hi havia alguns horts.[2]

Treballà amb Gaudí als edificis de la Casa Milà (la Pedrera), la finca Miralles i la torre Bellesguard, que el 1917 va completar amb l'aiguamans del vestíbul, la casa dels masovers i el dibuix dels bancs de mosaic. La principal col·laboració de Sugrañes amb Gaudí fou al Temple de la Sagrada Família, on li va succeir en la direcció de les obres, l'any 1926, a la defunció de Gaudí. Sugrañes va establir una relació molt propera amb Gaudí, fins al punt que aquest el va designar com a executor del seu testament. Quan Gaudí morí atropellat per un tramvia en la tarda del 7 de juny de 1926, els vigilants del temple notificaren l'absència al domicili de Sugrañes, on s'organitzà la cerca.

Sugrañes fou director de les obres del temple de la Sagrada Família durant 10 anys, des de la mort de Gaudí fins al 20 de juliol de 1936, quan l'esclat de la guerra civil espanyola (1936-1939) va fer que intencionadament es cremés el taller que Gaudí havia usat al temple i quedaren destruïts els valuosos documents i plànols. Aquest fet afectà molt profundament a Sugrañes, el qual va morir dos anys després, el 9 d'agost de 1938.[1] Morí desesperat, creient que no quedaven traces dels plans de Gaudí.[3]

A Salou actualment hi ha un carrer i un passatge anomenats en honor seu. A Reus li van dedicar una placa el 12 de desembre de 2003, en ocasió del 125è aniversari del seu naixement.[1]

El seu fill Ramon Sugranyes i de Franch fou un dirigent catòlic i professor català, auditor laic del Concili del Vaticà II.

Obres[modifica | modifica el codi]

Barcelona[modifica | modifica el codi]

Resta de Catalunya[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Domènec Sugrañes i Gras Modifica l'enllaç a Wikidata