Domènec Talarn i Ribot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Domènec Talarn i Ribot (Barcelona 1812 - 1902) fou un escultor i pessebrista català, iniciador de l'escola historicista en les figures de pessebre, basada en una tipologia hebrea que recrea de l'època de Crist y l'exotisme oriental. Reconegut amb Ramon Amadeu i Grau com un dels grans escultors figurista.

Va fer estudis a l'Escola Llotja, on va tenir de mestre l'escultor Damià Campeny i fou deixeble de Celdoni Guixà.[1] La seva escultura va passar per l'estil neobarroc fins al realisme del segle XIX, es va especialitzar en imaginería religiosa i va fer gran quantitat de figures de pessebre. Va tenir com deixebles a Roig i Solé, Salvador Masdeu, Agustí Querol i al pintor Marià Fortuny. Va ser soci-fundador de la Societat de Pessebristes de Barcelona, l'any 1863.

Els orígens[modifica | modifica el codi]

Domènec Talarn i Ribot va néixer l'11 de novembre de 1812, al barri del Raval de Barcelona, fill de Joan Talarn i Madrona Ribot. El 1836 es casà amb Maria Anna Anglès, amb qui tingué vuit fills. D'ells, diversos seguiren les pases artístiques del seu pare: Josep fou escultor, i Pelegrí, pintor. Fou format a la Llotja, rebé classes de Damià Campeny. Aquest darrer rebé l'encàrrec de decorar amb relleus de terra cuita els laterals de l'edifici conegut com els Porxos d'En Xifré propietat de l'industrial Josep Xifré i Casas. Campeny s'encarregà dels dibuixos i de la direcció del projecte, mentre que Domènec Talarn i Ramon Padró i Pijoan (1809-1876), també alumne de Campeny, fóren els autors materials dels relleus. L'any 1863 es fundà a Barcelona la Societat de Pessebristes de Barcelona, la societat de pessebristes més antiga del món, en la que Talarn hi va contribuir amb pessebres que van ser famosos més enllà de l'àmbit barceloní (un va ser enviat a València i l'altre a Montevideo)

El mecenatge[modifica | modifica el codi]

Un dels aspectes més interessants de la vida de Talarn va ser la protecció d'artistes que intentaven obrir-se camí en el món de l'art. Talarn va oferir protecció a joves com Marià Fortuny i Marsal, que esdevingué un gran pintor de fama internacional, a qui van aconseguir que la parròquia de Sant Agustí confiés una pintura al·legòrica del triomf de Maria, entre altres treballs. A més també ajudà d'altres artistes com Joan Roig i Solé, Enric Serra i Auqué o Agustí Querol i Subirats.

El gran imatger[modifica | modifica el codi]

Domènec Talarn fou un gran imatger. Malgrat tot, la denominació d'imatger va caure en cert descrèdit, i se'n deia "fer sants", sense considerar que es tractava d'una variant de l'escultura, en la que cal reflectir l'emoció i el sentiment, sense perdre l'elegància de l'escultura. Gran part de les seves obres però, van desaparèixer l'any 1936. Entre les seves obres, es troba un Calvari d'una de les capelles del claustre de la catedral de Barcelona. A la parròquia de Sant Agustí, hi havia hagut una imatge del seu patró que sobrepassava els cinc metres d'alçada. A l'església de Betlem, als dos altars laterals, hi havia hagut tot un apostolat, de mida més gran que el natural. A Santa Maria del Mar hi havia una imatge de Sant Pancraç que diuen que era la més bonica de totes. També eren obra de TAlarn les iate de la Divina Providència i les de l'altar dels santa Abdó i Senén, a Santa Maria del Pi. També trobem obres escultòriques de Talarn al Teatre Principal de la Rambla de Barcelona, on els medallons de terra cuita de la façana són obra del mateix. Talarn fou un escultor notable, i rebé nombrosos encàrrecs no només de Barcelona, sinó també de Filipines i Amèrica.

Els tallers[modifica | modifica el codi]

Domènec Talarn tingué tres tallers, en els quals passà gran part de la seva vida. El primer a casa dels seu pares, al carrer Jerusalem, 18, on passà la infantesa i joventut, i muntà els seus primers pessebres. Quan es va fer petita la casa del carrer Jerusalem, es traslladaren a la plaça Santa Anna, on disposava d'un aparador on exposar el pessebre. Hi passà 21 anys a la casa de Santa Anna, fins que l'en va fer fora per instal·lar el Foment del Treball Nacional. Es traslladà al carrer del Carme on va morir-hi gairebé treballant.

L'orientalisme[modifica | modifica el codi]

A les figures de pessebre de Talarn cal veure-hi la influència de l'ambient historicista del seu temps. Les figures intentaven representar els costums i la indumentària del temps de Jesús. Malgrat això, a les seves figures de Talarn aplica criteris post-barrocs i neoclàssics, i es complau en una arqueologia inventada més propera a Les mil i una nits que a una deducció històrica. Les caravanes són complicades, amb profusió de camells, que evoquen un món llunyà, pompós i ric, concepte d'Orient idealitzat.

Men and a boy riding a camel

Els grans pessebres talarnians[modifica | modifica el codi]

Els pessebres de Talarn eren espectaculars i coneguts a tota la ciutat i els pobles de la rodalia. El del carrer Avinyó gaudia de molts admiradors. Més tard, amb les mateixes figures es muntà un pessebre en una casa del Passeig de Gràcia. Una altre pessebre fet amb figures de Talarn, era el que construïria Oriol Martí, al carrer Portaferrissa. Aquestes figures, un dels millors conjunts de Talarn, van passar a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona, i conservades al Museu Etnològic de Barcelona. Destaquen altres pessebres i col·leccions com les de Felip Camps i Comas, Joan Cura i Sans, i Anton Serrat i Fargas. Però per sobre de tots, destacava el pessebre que Talarn feia a casa seva, en el que posava tot el seu amor. L'exposava a l'aparador del taller de Santa Anna, on era admirat per nombrosos admiradors.

Obres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. L'escultura del segle XIX a Catalunya: del romanticisme al realisme. Per Judit Subirachs i Burgaya

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Volum 19 (2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62. ISBN 8429754474
  • Alcolea i Gil, Santiago (1989), Escultura Catalana del Segle XIX, Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya
  • Domènec Talarn (1812 - 1902), Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura. ISBN 8476098553
  • Dresaire Gaudí, Albert; Montlló Bolart, Jordi. Les nostres figures de pessebre. Caixa Laietana. 2010. ISBN 9788493799205

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]