Josep Domènech i Estapà
| Josep Domènech i Estapà | |
![]() |
|
| Dades biogràfiques | |
|---|---|
| Nom | Josep Domènech i Estapà |
| Nascut el | 1858 |
| Nascut a | Tarragona |
| Mort el | 1917 |
| Mort a | Cabrera de Mar |
| Obra | |
| Principals edificis | Acadèmia de Ciències Palau Ramon Montaner Presó Model |
Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 1858 – Cabrera de Mar, 1917) fou un arquitecte català.
Obtingué el títol el 1881. Fou catedràtic de geodèsia (1888) i de geometria descriptiva (1895) a la Universitat de Barcelona, i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1883), que posteriorment presidí (1914).
Autor, a Barcelona, de les reformes a l'església de Sant Andreu de Palomar (1881, amb Pere Falqués i Urpí); l'Acadèmia de Ciències, que conté als seus baixos el Teatre Poliorama (1883); el Palau de Justícia (1887-1908, amb Enric Sagnier i Villavecchia); el Palau Ramon Montaner, actual Delegació del Govern espanyol a Barcelona (1889-1896, amb Lluís Domènech i Montaner); la Facultat de Medicina (1904); la Presó Model (1904, amb Salvador Vinyals i Sabaté); l'asil per a cecs Empar de Santa Llúcia, posteriorment Museu de la Ciència de Barcelona i actual CosmoCaixa (1904-1909); l'Observatori Fabra (1906); edifici Catalana de Gas i Electricitat (1908); l'església de la Mare de Déu del Carme i convent de Carmelites (1910-1921, acabat pel seu fill Josep Domènech i Mansana); l'estació de la Magòria (1912), etc. Dirigí també les obres de l'Hospital Clínic (1895-1906), sobre un projecte original d'Ignasi C. Bartrolí (1881).[1]
Domènech i Estapà conreà un estil propi partint d'estils arquitectònics clàssics i, tot allunyant-se dels corrents de moda del seu temps, com el modernisme, obtingué un ample reconeixement, sobretot en mitjans oficials.[2]
Autor també de diverses obres de divulgació tècnica, com Tractat de geometria descriptiva o El modernisme arquitectònic (1911).
Taula de continguts |
Galeria d'imatges [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Judit Subirachs i Burgaya. L'escultura del segle XIX a Catalunya: del romanticisme al realisme. L'Abadia de Montserrat, 1994, p. 163–. ISBN 9788478265770 [Consulta: 6 abril 2011].
- ↑ Rosa M.. Creixell; Sala, Teresa-M.; Castañer, Esteve. Espais interiors: casa i art : des del segle XVIII al XXI. Edicions Universitat Barcelona, 2007, p. 57–. ISBN 9788447531936 [Consulta: 6 abril 2011].
Bibliografia [modifica]
- Christopher Woodward. The buildings of Europe: Barcelona. Manchester University Press ND, July 1992, p. 64–. ISBN 9780719035159 [Consulta: 6 abril 2011].
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Domènech i Estapà |
