Domenyo
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi dels Serrans | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Serrans Llíria |
||
| Gentilici | Domenyer, domenyera | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Superfície | 68,50 km² | ||
| Altitud | 250 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
723 hab. 10,55 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 42′ 43″ N, 0° 56′ 34″ O / 39.71194,-0.94278Coord.: 39° 42′ 43″ N, 0° 56′ 34″ O / 39.71194,-0.94278 | ||
| Distàncies | 63 km de València 8 km de Xelva |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
2 4 PP i 3 PSPV Francisco Gómez Asensio (PP) |
||
| Codi postal | 46174-46175 |
||
| Festes majors | De l'1 al 3 de maig | ||
| Web | |||
Domenyo (oficialment i en castellà, Domeño) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
El terme de Domenyo està físicament dividit en dues parts: el terme de Domenyo Vell, més ampli, és on es trobava originalment la localitat, i una petita superfície al voltant del nucli urbà actual, envoltat totalment pel terme municipal de Llíria. Domenyo Vell es troba a la riba de la capçalera de l'embassament de Loriguilla i actualment ja no existeix el poble antic ja que va ser derruït del 15 al 20 de març de 2001.
La superfície del terme és molt muntanyenca, amb altures que sobrepassen els 1000 m. com l'Umbría Negra (1.045 m). Destaquen els vèrtex geodèsics de tercer ordre de Marioneta (740 m), Bosc (584 m), Infant (652 m) i Garrama (385 m).
El riu Túria penetra en el terme per l'oest i li afluïx prop del poble el riu Toixa. La població està voltada pels dos rius que confluïxen al peu de la muntanya on es desenvolupa el nucli urbà. Drenen el territori els barrancs del Llop, dels Diables, de la Cova de la Mora i de la Marta.
Abunda la caça menor. Les terres sense conrear estan poblades de pins i forest baixa.
Nuclis [modifica]
- Domenyo Vell (destruït)
- Domenyo
Limits [modifica]
El terme municipal està envoltat per les localitats de Calles, Xelva, Figueroles de Domenyo, la Llosa del Bisbe i el Villar (a la mateixa comarca); i també per Llíria (Camp de Túria).
Accés [modifica]
A Domenyo Vell s'arriba per la carretera CV-35 València-Ademús, a 5 quilòmetres una vegada passat la Llosa del Bisbe, hi ha una desviació, i a 800 metres, per una carretera estreta, estava la població de Domenyo Vell. Per a arribar al nucli modern de Domenyo cal anar per la mateixa CV-35 i a l'altura del quilòmetre 33, a 7 quilòmetres una vegada passat Llíria, hi ha una sortida al nucli.
Història [modifica]
Prehistòria i Edat Antiga [modifica]
Els vestigis més antics trobats en el terme de Domenyo potser es remuntin al VI o V mil·lenni anterior a la nostra Era. Són uns sílex tallats de petita grandària que apareixen en la cova Torme, situada en la partida del mateix nom, en un vessant del mont Tormagal, de caràcter epipaleolític i que potser perdurin fins als començaments del neolític.
De l'Edat del Bronze són algunes ceràmiques i pedres trobades prop del Tormagal, al costat de la Casica del Ajo, i en el cim del Puntal dels Valents.
Pertanyents a poblats ibèrics són les restes que es conserven en els Banys de Verche, de las Fuentecillas de Arriba, en Jórgola Alta i en el vessant est del Tormagal, muntanya que, pel que sembla, va ser un important centre de vida durant gairebé tots els temps antics. També d'època ibèrica són els petits gots, principalment de tipus calciforme, apareguts en la cova del Colmenar, que hagué d'estar dedicada a algun culte religiós que encara desconegut, com sembla deduir-se dels atuells oposats que podrien tenir un caràcter ritual.
La romanització hagué de ser intensa en aquest terme: hi ha restes en l'abans citada Casica del Ajo al peu del Tormagal, on es va trobar una inscripció llatina en pedra i una moneda de bronze de Trajà.
Alguns historiadors han situat a Domenyo la ceca de Damanium en la qual es van encunyar monedes de bronze amb epígrafs en lletres ibèriques, però el corrent actual de les investigacions numismàtiques considera que aquesta ceca va estar en territoris del nord peninsular.
Edat Contemporània [modifica]
La construcció de l'embassament de Loriguilla en l'any 1979 va obligar que el nucli de població es traslladés al terme municipal de Llíria, ja que el poble anava a ser derruït. En 1987, després d'un llarg procés administratiu, Domenyo va aconseguir que el seu nou nucli urbà se segregués del de Llíria, ja que fins a llavors es donava una situació anòmala: l'Ajuntament de Domenyo disposava d'un terme municipal propi, però la localitat es trobava en el terme d'altre municipi.
Domenyo Vell es va derruir finalment al març del 2001.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 384 | 494 | 509 | 505 | 491 | 516 | 525 | 568 | 644 | 688 |
Economia [modifica]
Predominen els cultius de secà com: cereals, cebes i tubercles. Existeixen abundants explotacions apícoles.També podem parlar d'una incipient indústria en la zona tal com distribució i comercialització de refrescs i d'obsequis nadalencs, així com indústria del metall.
Administració [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Ramón Cervera Pamblanco | UCD |
| 1983 - 1987 | Vicente Madrid Martínez | PSPV |
| 1987 - 1991 | Vicente Madrid Martínez | PSPV |
| 1991 - 1995 | Vicente Madrid Martínez | PSPV |
| 1995 - 1999 | Vicente Madrid Martínez | PSPV |
| 1999 - 2003 | Vicente Madrid Martínez | PSPV |
| 2003 - 2007 | Vicente Madrid Martínez | PSPV |
| 2007 - 2011 | Vicente Madrid Martínez | PSPV |
| Des del 2011 | Francisco Gómez Asensio | PP |
Monuments [modifica]
- Castell de Domenyo. Castell d'origen musulmà que es troba a la part alta d'un petit turó al costat de Domenyo Vell. Va ser rehabilitat durant la Primera guerra carlina pel general isabelí Aspiroz. Actualment es troba en ruïnes encara que es conserven els basaments de la seva torre principal i algunes construccions auxiliars. Però sens dubte és el seu recinte amurallat la construcció que millor ha resistit el pas dels anys. Ha estat declarat Bé d'Interès Cultural pel consell de la Generalitat Valenciana.
- Ajuntament. A causa del trasllat del poble de Domenyo, al principi l'Ajuntament es va instal·lar en una casa gran del poble de forma temporal. Va ser en 1991 quan es va construir l'actual edifici.
- Església de Santa Caterina i Santa Anna.
Llocs d'interés [modifica]
- Salt d'aigua. Bonica cascada a Domenyo Vell. Es pot passar un dia de pícnic en les ribes del riu.
- Embassament de Loriguilla.
Festes locals [modifica]
- Festes Patronals. Tenen lloc de l'1 al 3 de maig en honor a Sant Isidre, Santa Caterina i la Santa Creu de Domenyo.
- Dia de la Municipalitat de Domenyo. El 7 d'octubre es conmemora la segregació en 1987 del terme municipal de Llíria.
- Santa Caterina. Se celebra el 25 de novembre amb actes religiosos i populars.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Domenyo |
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Ajuntament de Domenyo.
 |
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
|
|||||
