Domingo García-Sabell Rivas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Domingo García Sabell)
Infotaula de personaDomingo García-Sabell Rivas
Biografia
Naixement9 octubre 1909 Modifica el valor a Wikidata
Santiago de Compostel·la (província de la Corunya) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 agost 2003 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
la Corunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Boisaca Modifica el valor a Wikidata
Delegat del Govern a Galícia
1981 – 1996 – Juan Miguel Diz Guedes →
President Real Academia Galega
1979 – 1997
← Sebastián Martínez RiscoFrancisco Fernández del Riego →
Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Santiago de Compostel·la Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, traductor, metge Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsTeresa García-Sabell Tormo Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Domingo García-Sabell Rivas (Santiago de Compostel·la, 9 d'octubre de 1909 - La Corunya, 5 d'agost de 2003) fou un metge, polític i intel·lectual gallec. Era fill d'un procurador en tribunals, estudià medicina a Santiago i a Madrid. Allí fou membre de la Federación Universitaria Escolar (FUE), onde coincidí ambn Rafael Dieste, Carlos Maside, Ánxel Fole i Lois Seoane. Com a intel·lectual i metge conegué i va fer amistat amb personatges com Castelao, Novoa Santos, Miguel de Unamuno, Valle-Inclán o Gonzalo Torrente Ballester, de qui en fou metge. El 1936 s'afilià al Partit galleguista, raó per la qual en començar la guerra civil espanyola fou internat un temps en el camp de concentració de Labacolla.

En acabar la guerra fou depurat i hagué de dedicar-se a la medicina privada. Contactà amb el galleguisme cultural i el 1950 va dirigir l'Editorial Galaxia amb Ramon Piñeiro. La seva filla gran fou la primera esposa de Xosé Manuel Beiras. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou elegit senador per designació reial i formà part de l'Agrupación Independiente. Del 1979 al 1997 fou president de la Reial Acadèmia Gallega i delegat del govern a Galícia del 1981 al 1996. Va traduir al gallec a Martin Heidegger i James Joyce.

Obres[modifica]

  • Ensayos I (1962)
  • Notas para una antropología del hombre gallego (1966)
  • Pintura como comunicación (1971)
  • Tres síntomas de Europa (1972)
  • Ensayos II (1976)
  • Os gromos do pensamento (1996)
  • Libros dos comentos (1996)

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Pla-Narbona, el decidido y leal, Indústrias Cosmo S.A. Barcelona 1971.
  • L'Univers Pla-Narbona. Dibuixos, pintures, gravats i escultures, De García Sabell, Domingo; Pi de Cabanyes, Oriol. El cep i la Nansa, Vilanova i la Geltrú. 2000. ISBN 84-85960-53-X

Enllaços externs[modifica]