Domini del foc per part dels primers humans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una possible reconstrucció del rostre d'un Homo erectus. Alguns antropòlegs afirmen que H. erectus fou el primera espècie a controlar el foc.

El domini del foc per part dels primers humans fou un punt d'inflexió en l'evolució humana i en l'evolució cultural que permeté proliferar a les poblacions d'espècies humanes for humans degut a la incorporació a la dieta d'aliments cuits amb proteïnes i carbohidrats, l'expansió de l'activitat humana durant la nit i protegir-los dels depredadors.[1]

Proves arqueològiques[modifica | modifica el codi]

Àfrica de l'est[modifica | modifica el codi]

Les proves més primerenques de l'ús pels humans del foc prové de diverses excavacions arqueològiques a l'est de l'Àfrica com ara Chesowanja prop del llac Baringo, Koobi Fora, i Olorgesailie a Kenya. Les proves a Chesowanja consisteixen en fragments d'argil·la vermella cuita datats de fa 1,42 milions anys (Ma).[2] El rescalfament dels fragments trobats al lloc revelaren que l'argila s'hagué d'escalfar a 400° C per endurir-la.

A Koobi Fora, llocs FxJjzoE i FxJj50 mostren proves de control del foc per l'Homo erectus fa 1,5 Ma, amb l'enrogiment dels sediments que només pot ser produït per l'escalfament a 200-400° C.[2] Hi ha una depressió amb forma a Olorgesailie, Kenya. S'hi han trobat restes microscòpiques de carbó vegetal, però podria ser el resultat d'un incendi forestal.[2]

A Gadeb, Etiòpia, fragments de tova cuita que semblaven haver estat cremats foren trobats a la localització 8E, però el recremament de les roques podria ser degut a l'activitat volcànica local.[2]Aquests s'han trobat entre eines de l'acheulià d'H. erectus.

A la vall de riu Awash Mitjà es trobaren cavitats de forma cònica d'argila rogenca que podrien haver sigut originats per temperatures de 200° C. Alguns autors creuen que són soques d'arbres cremats de manera que haurien provocat la cavitat en cremar el propi arbre.[2] També hi ha pedres cremades a la vall de l'Awash, però a la zona també hi ha tova volcànica.

Sud d'Àfrica[modifica | modifica el codi]

La primera evidència definitiva del control humà del foc va ser trobat a Swartkrans, Sud-àfrica. S'han trobat diversos ossos cremats entre les eines acheulianes, eines d'os i els ossos amb marques de talls d'homínids-infligit.[2]Aquest lloc mostra algunes de les primeres proves de carnivorisme a l'H. erectus. La “Cova de les llars” (Cave of Hearths) al sud d'Àfrica s'han trobat dipòsits amb data de 0,2-0,7 Ma, igual que diversos altres llocs com Montagu Cave (0,058-0,2 Ma) i a la desembocadura del riu Klasies (0,12-0,13 Ma BP).[2]

L'evidència més forta prové de Kalambo Falls a Zàmbia, on es trobaren diversos objectes relacionats amb l'ús del foc pels éssers humans incloent troncs carbonitzats, carbó vegetal, àrees enrogides, plantes herbàcies carbonitzades, i estris de fusta que poden haver estat endurits amb foc. El lloc fou datat amb radiocarboni entre 61.000 anys i 110.000 anys usant tècniques de racemització dels aminoàcids.[2]

El foc fou usat per a tractar els càlculs silcrete calor per augmentar la seva viabilitat abans que es knappen en eines de la cultura Stillbayense.[3][4][5] Aquesta investigació féu aquesta mena de troballes no només amb els llocs del estilbaià que es remunten a 72.000 anys, sinó que els llocs que podrien arribar a una antiguitat de 164.000 anys.[3]

Orient Pròxim[modifica | modifica el codi]

Un lloc més recentment descobert al Pont dels fills de Jacob (גשר בנות יעקב , Bnot Ya'akov), Israel, mostra fogatges d'H. erectus o H. ergaster d'entre 790 i 690 milers d'anys (ka).[6] A la cova Qesem (Qesem Cave) a uns 12 km a l'est de Tel Aviv, hi ha evidència de l'ús regular de foc entre 382.000 - 200.000 BP (anys abans del present) al final del Plistocè inferior. Les grans quantitats d'ossos cremats i els sòls moderadament escalfats suggereixen que l'evisceració i neteja de les preses es feia prop dels focs.[7]

Orient Llunyà[modifica | modifica el codi]

A Xihoudu a la província de Shanxi, hi ha proves de la crema per la descoloració negra, gris i gris-verdosa d'ossos de mamífers. Un altre lloc a la Xina és Yuanmou, a la província de Yunnan, on s'han trobat ossos ennegrits de mamífers .[2]

A Trinil, Java, s'han trobat entre els fòssils d'H. erectus ossos ennegrits similars i dipòsits de carbó.[2]

Zhoukoudian[modifica | modifica el codi]

Coves de Zhoukoudian, Patrimoni de la Humanitat a la Xina.

A Zhoukoudian a la Xina, les proves de foc es produïren entre 500.000 1,5 milions BP.[8] El foc a Zhoukoudian és suggerit per la presència d'ossos cremats, restes d'indústria lítica cremades, carbó, cendra, i llars al voltant dels fòssils d'H. erectus en el nivell 10 del jaciment 1.[2][9]Aquesta evidència prové de la jaciment 1 a Zhoukoudian on es van trobar diversos ossos ennegrits o enfosquits de forma uniforme. Es va determinar que les restes òssies eren característiques d'ossos cremats en comptes d'unaa tinció de manganès. L'anàlisi d'aquestes restes també revelà la presència d'òxids, mitjançant per espectroscòpia d'infrarojos i al laboratori s'aconseguí produir el mateix resultat de coloració turquesa escalfant alguns dels altres ossos trobats en el nivell 10. Tot i que al jaciment es podria haver produït el mateix efecte degut a l'escalfament natural, aquest es produí al laboratori aconseguint coloracions dels ossos en blanc, groc i negre.[9] El nivell 10 és descrit amb cendres amb silici alumini, ferro i potassi d'origen biològic, però les restes de cendres de fusta, com ara els agregats silicis han desaparegut. Entre aquestes hi ha possibles restes de llars "representats per sediments laminats finament d'argila i llims intercalats amb fragments de matèria orgànica de color vermellós-marró marró i groc; i a nivell puntual barrejats amb fragments de pedra calcària i llims, argiles i matèria orgànica de color marró fosc finament laminats." [9]El lloc en si no demostra que els incendis es van fer a Zhoukoudian, però l'associació dels ossos ennegrits pels artefactes de pedra, almenys, mostra que els humans no de control d'incendis en el moment de l'habitació de la cova de Zhoukoudian.

Europa[modifica | modifica el codi]

Diversos llocs a Europa han demostrat l'evidència de l'ús del foc per part d'H. erectus. El més antic Samu (Homo erectus), s'ha trobat a Vértesszőlős, Hongria, on s'han trobat restes d'ossos però on no s'ha trobat restes de carbó. A Torralba i Ambrona, Espanya, s'hi ha trobat carbó i fusta entre restes d'eines d'estil acheulià datades entre 0,3 i 0,5 Ma BP.[2]

A Saint-Estève-Janson a França, hi ha proves de 5 llars i sòls enrogits a la cova d'Escale. Aquestes llars s'han datat sobre els 200 ka BP.[2]

La majoria de restes fins a la data permeten establir, amb prudència, que l'expansió del control del foc començà fa 125.000 anys BP.[8]

Canvis de conducta[modifica | modifica el codi]

Un canvi important en la conducta dels humans fou conseqüència del control del foc i la seva llum.[10] L'activitat no es restringia al les hores amb llum solar. A banda, alguns mamífers i insectes hematòfags eviten el foc i el fum [1][2] El foc també conduí a una millora en la dieta mitjançant la ingesta de proteïnes cuites.[1][9][11]

Richard Wrangham de la Universitat Harvard argumenta que la cocció d'aliments hauria permès el desenvolupament del cervell permetent una digestió més eficient d'aliments rics en midó i conseqüentment permetent una major ingesta calòrica.[12][13]

Canvis de dieta[modifica | modifica el codi]

Stahl suggerí que degut als components indigeribles de les plantes, com la cel·lulosa i el midó, certes parts de la planta, com tiges, fulles madures, les arrels engruixides, i els tubercles no formaren part de la dieta dels homínids fins després de l'arribada del domini del foc.[14] En canvi, la dieta consistia de les parts de les plantes que es van fer de sucres simples i carbohidrats, com ara llavors, flors i fruits carnosos. La incorporació de les toxines en les llavors i fonts similars de carbohidrats també va afectar a la dieta, com els glicòsids cianogènics tals com els trobats en les llavors de lli, la iuca i la mandioca perden la seva toxicitat després de ser cuits.[14] Les dentició d'Homo erectus i el desgast de les dents reflecteixen el consum d'aliments com carns dures i arrels vegetals.[15][16]

La cocció de la carn, com es desprèn dels ossos de mamífers cremats i ennegrits, fa que les carns siguin més fàcils d'empassar i digerir les proteïnes.[17][18] La quantitat d'energia necessària per digerir carn cuita és menor que la destinada per a la carn crua, i la cuina gelatinitza el col·lagen i altres teixits connectius.[18] La cocció també elimina els paràsits i bacteris i redueix la possibilitat d'intoxicació alimentària.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Price, David. «Energy and Human Evolution». [Consulta: 2007-11-12].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 James, Steven R.. «Hominid Use of Fire in the Lower and Middle Pleistocene: A Review of the Evidence». Current Anthropology. University of Chicago Press, vol. 30, 1, February 1989, pàg. 1–26. DOI: 10.1086/203705 [Consulta: 12 des. 2007].
  3. 3,0 3,1 Brown KS, Marean CW, Herries AI, Jacobs Z, Tribolo C, Braun D, Roberts DL, Meyer MC, Bernatchez J. (2009). Fire As an Engineering Tool of Early Modern Humans. Science, 325: 859-862. doi:10.1126/science.1175028
  4. Webb J. Domanski M. (2009). Fire and Stone. Science, 325: 820-821. doi:10.1126/science.1178014
  5. Callaway. E. (13 August 2009) Earliest fired knives improved stone age tool kit. New Scientist, online
  6. Rincon, Paul. «Early human fire skills revealed». BBC News, April 29, 2004.
  7. Karkanas P, Shahack-Gross R, Ayalon A, et al.. «Evidence for habitual use of fire at the end of the Lower Paleolithic: site-formation processes at Qesem Cave, Israel». J. Hum. Evol., vol. 53, 2, August 2007, pàg. 197–212. DOI: 10.1016/j.jhevol.2007.04.002. PMID: 17572475.
  8. 8,0 8,1 «First Control of Fire by Human Beings--How Early?». [Consulta: 2007-11-12].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Weiner, S.. «Evidence for the Use of Fire at Zhoukoudian, China». Science, vol. 281, 1998, pàg. 251–253. DOI: 10.1126/science.281.5374.251.
  10. Stone, Linda; Paul F. Lurquin, Luigi Luca Cavalli-Sforza. Genes, Culture, And Human Evolution: A Synthesis. Blackwell Publishing, 2007, p. 33. 
  11. Eisley, Loren C.. «Fossil Man and Human Evolution». Yearbook of Anthropology. University of Chicago Press, 1955, pàg. 61–78 [Consulta: 12 novembre 2007].
  12. William R. Leonard. «Food for Thought: Into the Fire». Scientific american. [Consulta: 2008-02-22].
  13. Lambert, Craig. «The Way We Eat Now». Harvard Magazine, May-June 2004.
  14. 14,0 14,1 Stahl, Ann Brower. «Hominid Dietary Selection Before Fire». Current Anthropology. University of Chicago Press, vol. 25, 2, April 1984, pàg. 151–168. DOI: 10.1086/203106.
  15. Viegas, Jennifer. «News in Science - Homo erectus ate crunchy food - 22/11/2005». , November 22, 2005 [Consulta: 12 novembre 2007].
  16. «Early Human Evolution:  Homo ergaster and erectus». [Consulta: 2007-11-12].
  17. «What evidence is there that Homo erectus used fire? Why did they use it?». [Consulta: 2007-11-12].
  18. 18,0 18,1 Gibbons, Ann. «Food for Thought» (pdf). Science, vol. 316, 2007, pàg. 1558. DOI: 10.1126/science.316.5831.1558 [Consulta: 12 novembre 2007].