Dominique de Villepin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dominique de Villepin
Dominique de Villepin

167è Primer Ministre de França
18è de la V República
Mandat
31 de maig de 2005 – 17 de maig de 2007
President Jacques Chirac (2005-2007)
Nicolas Sarkozy (2007)
Precedit per Jean-Pierre Raffarin
Succeït per François Fillon

Mandat
31 de març de 2004 – 31 de maig de 2005
Precedit per Nicolas Sarkozy
Succeït per Nicolas Sarkozy

Mandat
7 de maig de 2002 – 31 de març de 2004
Precedit per Hubert Védrine
Succeït per Michel Barnier

Naixement 14 de novembre de 1953 (1953-11-14) (60 anys)
Morocco Rabat (Marroc)
Partit polític RPR (1977-2002)
UMP (2002-2010)
RS (des de 2010)
Parella Marie-Laure Villepin
Professió Polític i escriptor
Nacionalitat Francesa

Dominique Marie François René Galouzeau de Villepin (Rabat, Marroc, 1953) és un polític francès i escriptor francès, Primer Ministre de França (31 de maig de 2005 - 17 de maig de 2007). El seu pare, Xavier de Villepin, fou ambaixador i senador centrista escollit pels francesos a l'estranger fins setembre de 2004.

És graduat per l'Escola Nacional d'Administració, el 1977 ingressà al RPR i el 1980 inicià una carrera diplomàtica. Entre els anys 1982 i 1992 ocupà càrrecs a les ambaixades dels EUA i l'Índia. Políticament ha estat lligat a Jacques Chirac des dels anys 1980. Mai no ha ocupat un càrrec per votació popular; tanmateix, ha manifestat el 2005 que no descarta presentar-se com a candidat presidencial per a les eleccions de 2007.

Fou Ministre d'afers estrangers el 2002-04, i el 2003 encapçalà l'oposició francesa a la guerra de l'Iraq. El 2004 fou nomenat ministre de l'interior i, el 2005, després de la dimissió del govern, Chirac el nomenà primer ministre. La seva proposta de Contracte de la Primera Feina (CPF), que preveu l'acomiadament lliure dels menors de 26 anys durant els dos primers anys de contracte, provocà el el març del 2006 la convocatòria de nombroses protestes populars.[1] Un dels actes de protesta consistí en l'ocupació de la Universitat Sorbona de París per uns 600 estudiants el 10 de maig del 2006. Malgrat la repressió i l'ocupació de la universitat per la policia Villepin fou obligat a retirar el projecte. Això agreujà la caiguda de popularitat del Villepin i del President Chirac i reforçà el paper dels sindicats francesos.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • 1986 : Parole d'exil
  • 1988 : Le droit d'aînesse
  • 2001 : Les Cent-Jours ou l'esprit de sacrifice
  • 2002 : Le cri de la gargouille
  • 2003 :
    • Éloge des voleurs de feu
    • Un autre monde
    • Prefaci de Aventuriers du monde 1866-1914 : Les grands explorateurs français au temps des premiers photographes
  • 2004 :
    • Prefaci de l'Entente cordiale de Fachoda à la Grande Guerre : Dans les archives du Quai d'Orsay
    • Prefaci amb Jack Straw de l'Entente cordiale dans le siècle
    • Le requin et la mouette
  • 2005 : Histoire de la diplomatie française
    • L'Homme européen
    • Urgences de la poésie

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Retraites: la mobilisation s'amplifie, Woerth promet des "avancées"» (en francès). eitb, 08/09/2010. [Consulta: 16/11/2012].


Precedit per:
Jean-Pierre Raffarin
Primer Ministre de França
França

20052007
Succeït per:
François Fillon
Precedit per:
Nicolas Sarkozy
Ministre de l'Interior
20042005
Succeït per:
Nicolas Sarkozy
Precedit per:
Hubert Védrine
Ministre d'Afers Exteriors
20022004
Succeït per:
Michel Barnier
Precedit per:
Càrrec nou
President de República Solidària
2010 – actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dominique de Villepin