Dominique de Villepin
De Viquipèdia
| Dominique de Villepin | |
 |
|
|
167è Primer Ministre de França
18è de la V República |
|
| Mandat 31 de maig de 2005 – 17 de maig de 2007 |
|
| President | Jacques Chirac (2005-2007) Nicolas Sarkozy (2007) |
|---|---|
| Precedit per | Jean-Pierre Raffarin |
| Succeït per | François Fillon |
|
|
|
| Mandat 31 de març de 2004 – 31 de maig de 2005 |
|
| Precedit per | Nicolas Sarkozy |
| Succeït per | Nicolas Sarkozy |
|
|
|
| Mandat 7 de maig de 2002 – 31 de març de 2004 |
|
| Precedit per | Hubert Védrine |
| Succeït per | Michel Barnier |
|
|
|
| Naixement | 14 de novembre de 1953 Rabat (Marroc Francès) |
| Partit polític | Reagupament per la República (1977-2002)Unió per un Moviment Popular (2002-actualitat) |
| Parella | Marie-Laure Villepin |
| Professió | Polític i escriptor |
Dominique Marie François René Galouzeau de Villepin (Rabat, Marroc, 1953) és un polític francès i escriptor francès, Primer Ministre de França (31 de maig de 2005 - 17 de maig de 2007). El seu pare, Xavier de Villepin, fou ambaixador i senador centrista escollit pels francesos a l'estranger fins setembre de 2004.
És graduat per l’Escola Nacional d’Administració, el 1977 ingressà al RPR i el 1980 inicià una carrera diplomàtica. Entre els anys 1982 i 1992 ocupà càrrecs a les ambaixades dels EUA i l’Índia. Políticament ha estat lligat a Jacques Chirac des dels anys 1980. Mai no ha ocupat un càrrec per votació popular; tanmateix, ha manifestat el 2005 que no descarta presentar-se com a candidat presidencial per a les eleccions de 2007.
Fou Ministre d’afers estrangers el 2002-04, i el 2003 encapçalà l’oposició francesa a la guerra de l’Iraq. El 2004 fou nomenat ministre de l’interior i, el 2005, després de la dimissió del govern, Chirac el nomenà primer ministre. La seva proposta de Contracte de la Primera Feina (CPF), que preveu l'acomiadament lliure dels menors de 26 anys durant els dos primers anys de contracte, provocà el el març del 2006 la convocatòria denombroses protestes populars. Un dels actes de protesta consistí en l'ocupació de la Universitat Sorbona de París per uns 600 estudiants el 10 de maig del 2006. Malgrat la repressió i l'ocupació de la universitat per la policia Villepin fou obligat a retirar el projecte. Això agreujà la caiguda de popularitat del Villepin i del President Chirac i reforçà el paper dels sindicats francesos.
[edita] Obres
- 1986 : Parole d'exil
- 1988 : Le droit d'aînesse
- 2001 : Les Cent-Jours ou l'esprit de sacrifice
- 2002 : Le cri de la gargouille
- 2003 :
- Éloge des voleurs de feu
- Un autre monde
- Prefaci de Aventuriers du monde 1866-1914 : Les grands explorateurs français au temps des premiers photographes
- 2004 :
- Prefaci de l'Entente cordiale de Fachoda à la Grande Guerre : Dans les archives du Quai d'Orsay
- Prefaci amb Jack Straw de l'Entente cordiale dans le siècle
- Le requin et la mouette
- 2005 : Histoire de la diplomatie française
- L'Homme européen
- Urgences de la poésie
| Precedit per: Jean-Pierre Raffarin |
Primer Ministre de França 2005– 2007 |
Succeït per: François Fillon |
