Casa Morell

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Morell
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Part deConjunt especial del sector de la muralla romana Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Oriol Mestres i Esplugas Modifica el valor a Wikidata
Construcció1851 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Honorat, 3 i Fruita, 4 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 58″ N, 2° 10′ 35″ E / 41.382812°N,2.176288°E / 41.382812; 2.176288
Format perDomus romana i sitges medievals de Sant Honorat Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC53247 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1178 Modifica el valor a Wikidata
Bé integrant del patrimoni cultural català
Domus romana i sitges medievals de Sant Honorat
Id. IPAPC20952 Modifica el valor a Wikidata

La casa Morell és un edifici situat als carrers de Sant Honorat i de la Fruita de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment és la seu del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, junt amb la veïna casa Moxó.

Història[modifica]

En aquest indret hi havia les cases dels jueus Massot Avengenà, Jafudà i Mahir Llobell,[2] vinculades a un alfòndec del Call Major,[3][4] la propietat de les quals fou reunida pel jurista Pere de Rajadell a finals del segle xiv.[2][5]

El 1772, Gertrudis d'Armengol i de Despujol, baronessa de Rocafort de Queralt, i el seu fill Ramon Lluís de Peguera i d'Armengol van establir la propietat en emfiteusi al doctor i ciutadà honrat Josep Antoni Febrés i Salamó,[6][7][8][9] que el 1773 va demanar permís per a obrir-hi una porta d'escala al carrer de la Fruita i una finestra al de Sant Honorat per als entresols.[10] El 1787, el seu fill i hereu Francesc Antoni Febrés i Barenys[11] va demanar permís per a obrir una botiga al carrer de Sant Honorat,[12] i novament el 1790 i el 1815 per a fer-hi diverses reformes.[13][14][15] El 1818, la seva vídua Maria Paula Jonch i Andreu[11] va demanar una moratòria de l'enderrocament d'una part d'edifici ruïnosa al carrer de la Fruita,[16] i l'any següent va presentar-ne el projecte de reconstrucció.[17]

Francesc Antoni no tingué descèndencia, i per això, en el seu testament del 1816 va nomenar hereu universal el seu nebot Josep Marià Morell i Febrés,[14] fill del doctor en dret Ramon Morell i Requesens i la seva germana Francesca.[8] Josep Marià es va casar amb Francesca Desclapés, natural de Figueres, on el matrimoni va fugir de Barcelona arran de la invasió napoleònica del 1808, i hi va morir el 1819.[8] Aleshores, la propietat fou heretada pel seu fill Joaquim Morell i Desclapés,[8][14] que el 1851 encarregà a l'arquitecte Josep Oriol Mestres el projecte d'un nou edifici.[18][19][20]

Descripció[modifica]

Edifici d'habitatges de planta baixa, quatre pisos i golfes amb façanes a dos carrers. La del carrer de la Fruita, més extensa, és menys ornamental que la principal, i a més, té els balcons dels extrems substituïts per finestres. La composició ve determinada per l'alineació vertical de les obertures i les impostes que marquen els diferents nivells de forjats tot definint el ritme horitzontal.[21] Confrontant amb la veïna Casa Adret, cal destacar una torre preexistent, que presenta tres fases constructives diferents: a la planta baixa, un arc de pedra demostra un passat medieval, mentre que la resta de l'alçat es dataria al segle xviii, i les obertures de comunicació i forjats serien del 1851.[21]

La façana de Sant Honorat té cinc balcons a cada pis, lligats dos a dos simètricament per balconades sobre permòdols decorats al principal i al primer. Val la pena destacar el disseny de les baranes de ferro. L'accés es fa través del portal central, que duu a un pati del qual arrenca una escala per a pujar a les plantes superiors. Els replans s'obren al pati mitjançant finestres bíforades gòtiques, que Mestres degué reaprofitar de les construccions preexistents del Call.[21] Per altra banda, l'estructura de pilars i jàsseres de fosa a la planta baixa és una les primeres d'aquest tipus a l'arquitectura civil de Barcelona.[4][21]

Domus romana i sitges medievals[modifica]

La reforma integral de l'edifici per tal d'unir-lo al veí del número 1 del carrer de Sant Honorat (Casa Moxó) va motivar l'excavació total del solar entre els anys 2000 i 2003.[4][22] Les troballes més importants són els vestigis d'una domus romana del segle iv i unes grans sitges medievals del segle xiii, corresponents a una casa-palau de l'alfòndec del Call Major de la ciutat.[4][23]

El 2010, les restes van ser museïtzades segons el projecte de l'arquitecte Josep Llinàs, i actualment són visitables com a part del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA),[24][25] amb accés pel carrer de la Fruita.[26]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Casa Morell». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 Mitjá Sagué, 1948, p. 103.
  3. ↑ «17. Les sitges del call jueu». Els espais del MUHBA - Domus Sant Honorat. Museu d'Història de Barcelona.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Domus del carrer de la Fruita». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  5. ↑ Fumanal Pagès, 2011, p. 22-23.
  6. ↑ AHPB, notari Tomàs Casanovas i Forès, 29-10-1772.
  7. ↑ APHB, notari Daniel Troc, manual 1.037/29, f. 59-62v, 25-2-1774. Confessió de domini de Josep Anton Febrés i Salamó.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Les famílies de notaris Morell Milsocós i Requesens Vilar ja tenen el seu arxiu a l'abast del públic». Xarxa d'Arxius Comarcals (XAC), 26-05-2014.
  9. ↑ Fumanal Pagès, 2011, p. 28-29.
  10. ↑ «Josep Antoni Febres i Salamó. Sant Honorat i Fruita. Obrir una porta i una finestra». C.XIV Obreria C-3/1773-12. AHCB, 15-02-1773.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Informaciones genealógicas de Francisco Antonio Febrés y Barenys y de María Paula Jonch y Andreu, su mujer». ES.28079.AHN//INQUISICIÓN,1237,Exp.18. AHN.
  12. ↑ «Francisco Antonio Febrés. Ciutadà Honrat. Sant Honorat. Botiga. Obrir una porta». C.XIV Obreria C-44/1787-119. AHCB, 096-1787.
  13. ↑ «Francisco Antonio Febrés. Ciutadà Honrat. Sant Honorat i Fruita. Casa. Tancar una porta, obrir-ne una altra, fer obertures i posar un ampit». C.XIV Obreria C-56/1790-190. AHCB, 17-01-1990.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Fumanal Pagès, 2011, p. 29.
  15. ↑ «Francesc Antoni Febrés. Sant Honorat. Casa. Modificar una finestra en balcó de sortida». C.XIV Obreria C-07/1815-046. AHCB, 04-07-1815.
  16. ↑ «Fruita. Casa. Prórroga per enderrocar i reedificar la façana». C.XIV Obreria C-112/1818-101. AHCB, 10-11-1818.
  17. ↑ «Paula Febrés. Fruita 13. Casa. Enderrocar i reedificar part de la façana». C.XIV Obreria C-113/1819-017. AHCB, 02-03-1819.
  18. ↑ «Línea a la que haurà d'ajustar-se Joaquin Morell per a reedificar la casa que posseeix als carrers de Sant Honorat i de la Fruita». Q136 Obres públiques 3/1 1181. AMCB, 1851.
  19. ↑ AMCB, Q127 Foment 760 C.
  20. ↑ «Plànols i dibuixos de la casa de Joaquim Morell». AHCB3-032/5D52 Apel·les Mestres Oñós. AHCB.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 «Casa Morell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  22. ↑ «La Domus romana del carrer de la Fruita de Barcelona». ATICS. Gestió i difusió del patrimoni arqueològic i històric. [Consulta: 26 gener 2013].
  23. ↑ Fumanal Pagès, 2011.
  24. ↑ «Domus romana i sitges medievals». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  25. ↑ Muñoz, Albert «Un nou espai arqueològic s’obre al públic a tocar de la plaça de Sant Jaume». betevé, 21-04-2010.
  26. ↑ «MUHBA Domus Sant Honorat». Museu d'Història de Barcelona. [Consulta: 26 gener 2013].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • «Casa Morell». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Domus romana i sitges medievals». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Morell
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Morell&oldid=32932173#Domus_romana_i_sitges_medievals»