Don't Drink the Water

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaDon't Drink the Water
Fitxa
DireccióWoody Allen
Protagonistes
Director artísticPeter Eastman
ProduccióRobert Greenhut
GuióWoody Allen
FotografiaCarlo Di Palma
MuntatgeSusan E. Morse
VestuariSuzy Benzinger
ProductoraMagnolia Productions i Sweetland Film Corporation
DistribuïdorAmerican Broadcasting Company i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1994
Durada92 min
Idioma originalanglès
Versió en catalàSí 
Descripció
Basat enDon't Drink the Water Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia

IMDB: tt0109644 Filmaffinity: 331227 Allocine: 59102 Letterboxd: dont-drink-the-water Allmovie: v109644 TMDB.org: 10462 Modifica el valor a Wikidata

Don't Drink the Water és un telefilm estatunidenc dirigit per Woody Allen el 1994.

Argument[modifica]

1961 a Moscou, en plena Guerra freda. L'ambaixador dels Estats Units, Magee, es prepara per tornar a Washington. Confia al seu fill Alex la cura de dirigir l'ambaixada en la seva absència. Tan bon punt ha marxat, Walter Hollander, un turista americà, desembarca amb la seva dona Marion i la seva filla Susan: són perseguits per la policia soviètica per haver fotografiat indrets "sensibles" i demanen asil polític. Alex Magee es mostra incompetent i superat pels esdeveniments...

Repartiment[modifica]

Anàlisi[modifica]

D'entrada, es tracta d'una obra teatral, la primera escrita per a Broadway (1966) per Woody Allen, amb Lou Jacobi (Walter), Kay Medford (Marion) i Anthony Roberts (Axel). El 1969, l'obra és objecte d'una primera adaptació al cinema, dirigida per Howard Morris, amb Jackie Gleason (Walter), Estelle Parsons (Marion) i Ted Bessell (Axel). Insatisfet, Woody Allen realitza ell mateix aquesta segona adaptació, per a la televisió.

Des del començament, és dona el to: irrompent a l'ambaixada, Walter Hollander declara «Som americans, miri la nostra roba!». S'encadenen llavors, sense temps morts, situacions delirants, la família Hollander ocupant els llocs amb aplom i sembrant el pànic a l'ambaixada. Aquest telefilm és evidentment un opus de Woody Allen en la seva millor vena còmica (disbarat, humor jueu novaiorquès...), com "L'última nit de Borís Gruixenko" (1975) o "Misteriós assassinat a Manhattan" (1993).

Enllaços externs[modifica]