Dona

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Imatge d'una dona a la placa inclosa en el Pioneer 10 i el Pioneer 11
El símbol del planeta Venus, que vol representar el mirall de mà (amb mànec) de la deesa Venus, també és el símbol del sexe femení
Detall del Naixement de Venus de Bouguereau (1879).

Una dona (de domina, senyora en llatí) és una persona d'òrgan sexual femení de l'espècie humana, per oposició a l'home, l'individu d'òrgan sexual masculí). La seva anatomia li permet gestar i donar a llum.

Amb la biologia, les perspectives històriques i culturals formen part d'angles d'estudis de les especificitats femenines, per exemple davant del lloc de les dones en les societats tradicionals i les contemporànies.

Existeix també el dia internacional de les dones, el dia de la Dona Treballadora, el 8 de març.

Taula de continguts

[edita] Biologia i sexe

Els factors biològics no són els únics que determinen si s'ha de considerar a una persona (o si es considera a si mateixa) dona. Algunes donen poden tenir anomalies hormonals o diferències cromosòmiques (per exemple hiperplàsia suprarenal congènita completa o de manera parcial, la síndrome d'insensibilitat androgènica o altre condició intersexual), i hi ha dones que poden estar-hi, almenys els períodes inicials de la seva vida, sense una fisiologia femenina convencional (asexual).

En termes biològics, els òrgans sexuals femenins formen l'aparell reproductor, mentre que les característiques sexuals secundàries tenen com a funció l'atracció d'un home o l'alimentació dels nadons. La major part de les dones no transsexuals tenen el cariotip 46,XX, però una de cada mil tenen el 47,XXX, i una entre 2500 posseeix la 45,X.

Encara que neixin menys dones que homes (la proporció queda al voltant del 1:1.05), hi ha més dones entre la població adulta (sobre un 1.04:1). Les dones tenen un índex de mortalitat inferior que els homes, encara a l'úter, i viuen una mitjana de cinc anys més degut a una combinació de factors: la genètica (els cromosomes sexuals de les dones disposen de gens redundants i variats); sociologia (en la major part dels països no han de realitzar cap servei militar); salut (menys percentatge en suïcidis i en el consum del tabac i l'alcohol, encara que referent al tabac, la tendència està canviant als països occidentals); la presència de l'estrogen (hormona femenina), que té un efecte cardioprotector en les dones premenopàusiques; i l'efecte d'alts nivells d'andrògens en els homes. L'any 2001, de la població total, hi havia 101.3 homes per cada 100 dones.

Amb l'inici de la menstruació (menarquia), les funcions reproductives permeten que la major part de les dones puguin quedar embarassades i donar a llum. En la ciència que estudia la reproducció femenina i els òrgans reproductors s'anomena ginecologia. Les dones generalment arriben a la menopausa al voltant dels 50 anys, edat en què els ovaris deixen de reproduir estrògens i acaba l'etapa d'aptitud reproductiva.

En general, les dones pateixen les mateixes malalties que els homes; tanmateix hi ha algunes malalties específiques que es donen amb més gran freqüència o exclusivament en dones, i per l'altra banda hi ha malalties que les dones no pateixen com l'hemofília, afecció exclusiva dels mascles.

Generalment les dones tenen una menor mida, talla i pes total que els homes. També, i a causa de factors hormonals, tenen un pes ossi inferior i un major percentatge de greix amb menys massa de greix. Tot i això les dones es desenvolupen més ràpidament durant l'adolescència, per tant en aquest període té una mesura d'alçada major que els mascles que decreix fins que s'arribi a l'etapa adulta.

La distribució del greix de la dona és diferent al de l'home, presentant una distribució major en glutis, mamelles, cuixes i malucs.

La dona té una pelvis més ampla, major angulació de fèmur i major lordosi lumbar que l'home.

[edita] Aspecte físic

El cos de la dona tradicionalment es mesura a partir de tres punts d'inflexió que la diferencien de l'home: el pit, la cintura i els malucs. Segons les dimensions i formes d'aquests, es formen quatre tipus bàsics de cos[1]: poma o triangular, on la cintura és més estreta, els malucs sobresurten poc i el pit és ampli; el cos recte, on la cintura té més d'un 75% de l'amplada dels altres punts d'inflexió; pera, on la cintura és més estreta que els pits, i els malucs el punt més ample; tipus rellotge de sorra, on les corbes estan més marcades que en altres tipus corporals, la cintura és estreta i les extremitats s'allarguen. El Ministeri de Sanitat espanyol va decidir en 2008, adaptar aquests tipus a les dones de l'Estat, establint que hi havia tres classes de dones: cilindre, diàbolo i campana.

La pressió per mantenir la bellesa física és major entre les dones i els homes, fet que propicia un tractament més sexualitzat en l'art i la publicitat i una major incidència de trastorns alimentaris i consum de cosmètica [2]. Malgrat les queixes del moviment feminista, l'aspecte físic continua sent una variable discriminatòria a l'hora d'aconseguir i mantenir una feina o en les relacions socials, en un grau més elevat que entre els homes.

[edita] Cultura i rols

La dona ha assumit tradicionalment rols diferents que l'home, donant peu al sexisme (usualment per discriminació de la dona. Les funcions socials tradicionals de les dones de la classe mitjana consistien en les feines domèstiques com cuidar els fills i netejar la casa. Per les dones més pobres, sobretot les de classe obrera normalment treballaven per aconseguir diners. Els llocs de treball que ocupaven les dones eren inferiors en salari i en prestigi que els treballs del homes. En la història actual els rols de les dones han canviat molt però les dones continuen lluitant per la igualtat.

A determinats països, la diferència en l'esperança de vida i desenvolupament canvia molt entre homes i dones, essent els més desiguals: Iemen, Aràbia Saudí, Oman, Guinea-Bissau i Sudan.

El feminisme és el moviment que busca equiparar el paper de dones i homes en la vida pública. Per representar una dona amb un símbol es fa servir una estilització del mirall de Venus o un ninot amb faldilla.

L'educació diferenciada vol que els nens i les nenes rebin ensenyaments separats en determinades edats. Antigament era la norma i continua sent habitual a molts països.

[edita] Feminisme

El moviment feminista ha estat una lluita pel reconeixement de la igualtat d'oportunitats i la igualtat de drets per a les dones. Les dificultats per obtenir aquest reconeixement s'han degut a causa de factors històrics, en combinació amb els costums i les tradicions socials. Actualment, gràcies als canvis econòmics, el suport del poder econòmic i els esforços del moviment feminista de fa dècades i altres moviments de drets humans, en la major part de les societats les dones tenen accés a carreres i feines, més enllà de l'atenció de les tasques domèstiques o de mestressa de casa. I, encara que hi continua havent una forta discriminació cap a les dones a nivell tant laboral com familiar, pot dir-se que, en termes generals, les condicions de les dones han millorat.

[edita] Dones en la política i el govern

El paper de la dona en la política ha anat canviant any a any i tant en països orientals com en occidentals és actualment comú trobar dones ocupant càrrecs polítics i, malgrat que encara n'existeixen molts prejudicis i dubtes a causa de limitacions culturals, moltes dones han assolit alts càrrecs dins dels governs dels seus respectius països, fins i tot en alguns casos han arribat a cap d'estat.

[edita] Referències

  1. McCormack, Helen. "The shape of things to wear: scientists identify how women's figures have changed in 50 years", The Independent. 21 November 2005.
  2. Ferraro, F. Richard; Muehlenkamp, Jennifer J.; Paintner, Ashley; Wasson, Kayla; Hager, Tracy; Hoverson, Fallon. (Oct 2008). "Aging, Body Image, and Body Shape". Journal of General Psychology Vol. 135 (Issue 4): p379-392,

[edita] Articles relacionats

[edita] Enllaços externs


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Women
Viquipèdia:Llista dels 1000 articles fonamentals#Societat