Donació de sang

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Donant de sang.
Pictograma

Quan una persona perd sang en gran quantitat per un accident o una operació o té algun problema de salut, pot ser necessari que rebi una transfusió de sang. No obstant això, atès que la sang humana és una substància que actualment no es pot sintetitzar, és necessari extreure d'una altra persona, és a dir, un donant de sang.

Pocs països al món tenen organitzat un sistema públic de donació de sang, entre els quals estan Cuba, Argentina, Espanya, Uruguai i Costa Rica. En aquests països està prohibida la compravenda de sang, que es considera un recurs públic únicament destinable a institucions sanitàries per al tractament de pacients i la donació és totalment voluntària.

En els països on no existeix tal sistema, la donació és realitzada per familiars, o es paga per trobar un donant. Cal destacar que es considera que un dels avantatges del donant voluntari és que en general representarà un risc menor d'estar contaminat.

El 14 de juny de cada any s'ha convingut celebrar el Dia Mundial del Donant de Sang, com una manera d'agrair la seva donació desinteressada de sang.

Separació de components[modifica | modifica el codi]

El temps que transcorre des de la donació de sang fins a la seva transfusió a un pacient ha de ser el menor possible, estant generalment comprès entre 12-14 hores.

Després d'haver donat, la borsa se sotmet al procés de tipatge de la sang, a través del qual s'identifica el grup sanguini del donant. Després d'una primera classificació, la borsa passa al laboratori de fraccionament, i allí se sotmet a un procés de centrifugat , que permet la separació de cadascun dels seus components (plasma, glòbuls vermells i plaquetes).

Els laboratoris de serologia i immunologia seran els últims recorreguts realitzats per la nostra sang. És aquí on la sang és analitzada per descartar malalties com l'hepatitis B, sida, sífilis o elevació de transaminases. A partir d'allí, i només després d'haver passat els més severs controls de seguretat, la sang estarà en condicions de servir a un possible receptor.

Pacients amb necessitat d'hemoderivats[modifica | modifica el codi]

El nombre de malalts transfosos cada vegada és menor a causa de les tècniques quirúrgiques amb què comptem actualment, per exemple, la cirurgia laparoscòpica. A més d'això, els hospitals estan posant en marxa programes amb la finalitat d'estalviar en el consum de sang. El problema d'avui dia resideix en el fet que els malalts que requereixen d'una transfusió, la necessiten en una major dimensió. A aquestes notes de citar els hemoderivats que podem trobar entre les necessitats dels pacients que requereixen d'una transfusió sanguínia:

• Hematies: Són necessaris en situacions en què el malalt pateix d'anèmia, cas de trasplantaments, politraumatismes, després accidents de trànsit i en malalties cròniques. La vida mitjana d'aquesta donació és de 40 dies estant en unes condicions de temperatura entre 4-6º C.Avui dia els hematies de grups sanguinis poc usuals poden ser congelats durant un període de 15 anys.

• Plaquetes: Les plaquetes es donen a pacients que pateixen pèrdues de sang a causa d'un descens del nombre de plaquetes o per un mal funcionament de les mateixes. Es dóna en situacions de quimioteràpia, leucèmies, trasplantaments de fetge, etc. Es conserven durant els següents 5 dies després de la donació a una temperatura que varia entre 20-24° C.

• Plasma i derivats: Requerit en pacients amb cremades greus, malalts hemofílics, hepatopaties, etc Es pot conservar durant un any ja que pot ser congelat. Després de diversos procediments químics es poden extreure a partir d'ell gammaglobulines, albúmina o Factor VIII (aquest últim aplicat en pacients hemofílics per a la coagulació).


La donació de sang a Espanya[modifica | modifica el codi]

Monument als Donants de Sang a Àvila

En una donació s'extreuen 450 ml de sang, més altres 30/40 ml que serveixen per a les posteriors proves per determinar el grup sanguini i la qualitat i salubritat de la sang, sent essencials per detectar malalties com l'hepatitis i evitar que es puguin transmetre per transfusió sanguínia.

Només es permet donar a persones majors de 18 anys, que pesin més de 50 kg i que, evidentment, gaudeixin de bona salut, més el donant no ha d'estar en dejú. Quant a la capacitat de donació, les recomanacions són que poden donar cada tres mesos els homes i cada quatre les dones. El fet que la dona pugui donar 3 vegades l'any està relacionat amb evitar una possible anèmia deguda a la suma de pèrdues de sang per menstruació, encara que això no varia per a una dona amb menopausa tot i l'absència de menstruació.

Tant si és la primera vegada com una posterior, el procediment és bàsicament el mateix sempre: si l'individu supera el pes mínim (50 kg), se li mesura la tensió i, si és adequada, se li mesura la hemoglobina (amb una punxada al dit per extreure una mica de sang), per tal de comprovar que no hi hagi anèmia. Si tres mesuraments tenen un resultat positiu, es procedeix a injectar al braç l'agulla de la borsa de recol·lecció i emmagatzematge de sang, que és d'un sol ús, per prevenir possibles contagis per reutilització de materials.

A l'donant se li lliura un carnet de donant de sang, on consten les seves dades, incloent el grup sanguini i el factor Rh, el seu número de donant, les donacions que ha realitzat i en quines dates ho ha fet. En l'actualitat no existeix un model únic, de manera que cada institució encarregada de la gestió de les donacions pertanyent a la conselleria de sanitat de cada comunitat autònoma, així com la Creu Roja i hospitals privats que tenen bancs de sang, expedeixen un model propi, diferent quant a format, encara que tots molt similars quant a la informació que contenen.

Actualment a Espanya, no s'ha assolit el mínim de donacions recomanat per l'OMS (Organització Mundial de la Salut) de 40 donacions cada 1000 habitants.

Exclusió[modifica | modifica el codi]

Es poden donar determinades situacions que són causa excloent de la donació, a causa del historial sanitari propi o familiar. A Espanya es consideren com a tal:

  • Antecedents de consum de drogues per via intravenosa o intramuscular no prescrita, inclòs un tractament esteroide ou hormonal per augment de la musculació.
  • Temporalment, persones la conducta sexual suposa un risc elevat de transmetre infeccions transmissibles a través de la sang.
  • Persones amb antecedents d'haver rebut transfusions al Regne Unit o en països on són endèmics els patiments o síndromes següents: el paludisme, el sida, la infecció per HTLV i la malaltia de Chagas.
  • La persona que dóna per primera vegada no ha de ser major de 65 anys, com bé apunta la llei vigent. No obstant això, els individus que són donants habituals poden allargar el seu temps de donació sempre que tinguin un bon estat de salut.

No es consideren motius d'exclusió:

  • Tenir la menstruació en el moment de la donació.
  • Prendre anticonceptius per via oral.
  • Ser al·lèrgic, sempre que no s'estigui en la fase crítica de la malaltia.
  • Persones que tinguin problemes d'hipertensió si en el moment de la donació dels nivells estan correctes.
  • Ser al·lèrgics als antibiòtics.
  • Haver pres aspirina i antiinflamatoris, cal avisar el metge.

Abans de procedir a la donació, un metge realitza un reconeixement oportú i determina si la persona és apta per realitzar la donació. Una persona que hagi estat rebutjada en alguna ocasió, no implica que no pugui donar en un altre moment, depenent sempre de quin hagi estat el motiu del rebuig.

La donació a Argentina[modifica | modifica el codi]

REQUISITS QUE HAN DE COMPLIR ELS DONANTS DE SANG

  • Ha de tenir entre 18 i 65 anys.
  • Han prendre un esmorzar lleuger, una infusió amb sucre, torrades o galetes d'aigua, havent d'evitar els greixos i lactis.
  • No han de prendre àcid acetilsalicílic (Aspirina) 72 h. abans de la donació
  • Han gaudir de bona salut, no estar refredats, amb mal de coll, ni sota tractament mèdic.
  • Pesar més de 50 kg.

Les declaracions del donant[modifica | modifica el codi]

És norma difosa en diferents països que la persona que concorre a donar sang se li sol·liciti la signatura d'un formulari en el qual consta la informació que proporciona sobre les circumstàncies que podrien portar a la seva exclusió com a donant.

La veracitat d'aquesta informació és important perquè hi ha patiments, com la sida per exemple, que tenen un període de latència immediatament posterior a la infecció durant el qual no és possible detectar mitjançant les anàlisis de la sang.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Donació de sang