Donna Reed

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Donna Reed
Donna Reed a See Here, Private Hargrove (1944)
Donna Reed a See Here, Private Hargrove (1944)
Nom real: Donna Belle Mullenger
Naixença: 27 de gener de 1921
Denison, Iowa (EUA)
Defunció: 14 de gener de 1986 (als 64 anys)
Beverly Hills, Califòrnia (EUA)
Origen: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: William Tuttle (1943-1945)
Tony Owen (1945-1971)
Grover Asmus (1974-1986)
Premis Oscar
Millor actriu secundària
1953 - D'aquí a l'eternitat
Globus d'Or
Millor estrella femenina de TV
1963 - The Donna Reed Show

Pàgina sobre Donna Reed a IMDb

Donna Reed (Denison (Iowa), 27 de gener de 1921 - Beverly Hills, Los Angeles, Califòrnia, 14 de gener de 1986) fou una actriu estatunidenca de gran popularitat a les dècades de 1950 i 1960 pels seus treballs en el cinema i la televisió.

Va debutar a la pantalla gran el 1941, però no és fins a mitjans de 1945 quan el seu rostre comença a ser reconegut entre crítics i espectadors de cinema. Generalment se la recorda per dos títols que immortalitzen el seu pas pel cel·luloide: Que bonic que és viure (1946) i D'aquí a l'eternitat (1953), amb la que es va fer amb l'Oscar a la millor actriu secundària.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Donnabelle Mullenger va néixer en una granja de la localitat de Denison, Iowa, filla de William Richard Mullenger i Hazel Jane Shiva. Ja de jove, Donna va destacar per la seva gran bellesa, guanyant alguns concursos de mis de províncies. Després d'acabar l'institut es va traslladar a Califòrnia per estudiar a la Universitat de Los Angeles, on va ser escollida Reina del Campus. Aquest títol li va valer per assistir a una sessió fotogràfica les imatges de la qual van ser repartides per diverses revistes de la ciutat. A més de les seves incursions com a model fotogràfica, Donna va aconseguir debutar al teatre universitari.

Les fotografies van portar a ser contractada per la Metro Goldwyn Mayer l'any 1941, aconseguint aparèixer en papers secundaris en pel·lícules com The Get-Away (1941) o The Bugle Sounds (1942). El pas ferm i progressiu en la importància dels seus personatges es va apreciar en títols com Shadow of The Thin Man (1941) de W.S. van Dyke, The Courtship Of Andy Hardy (1942) amb Mickey Rooney, The Human Comedy (1943) de Clarence Brown, See Here, Private Hargrove (1944) de Tay Garnett, They Were Expendable (1945) de John Ford o The Picture of Dorian Gray (1945) d'Albert Lewin. Durant aquesta etapa d'assentament a Hollywood, Donna es va casar el 1943 amb el maquillador William Tuttle, de qui es va divorciar dos anys després.

L'any 1946 va aconseguir la fama gràcies a la pel·lícula de Frank Capra Que bonic que és viure, un film nadalenc al costat de James Stewart que es va convertir ràpidament en un clàssic. Posteriorment van arribar altres títols com Green Dolphin Street (1947) de Victor Saville, Beyond Glory (1948) de John Farrow i Chicago Deadline (1949) de Lewis Allen.

El 1947 obté un fracàs comercial amb un luxós melodrama on compartia protagonisme amb Lana Turner i Van Heflin titulat Green Dolphin Street, i dos anys més tard obté un altre revés a taquilla amb Chicago Deadline (on interpretava la dona d'Alan Ladd), avui considerada un petit clàssic del suspens. Això no significa que disminueixi la seva popularitat, ja que en els anys següents roda diversos èxits del thriller, el western o el cinema d'aventures que ens permeten apreciar el seu bon fer interpretatiu: El nus del penjat el 1952, al costat de Randolph Scott i Lee Marvin; D'aquí a l'eternitat, Raiders of the Seven Seas amb John Payne i The Caddy (tercera comèdia de Dean Martin i Jerry Lewis com a parella) el 1953; Horitzons blaus (en companyia de Charlton Heston i Fred McMurray) i The Benny Goodman Story el 1955; Més enllà de Mombasa i Backlash (al costat de Richard Widmark) el 1956, etc.

Destaquen d'aquesta època, per sobre de tot, el seu paper de prostituta a D'aquí a l'eternitat (1953) que li valdria l'Oscar a la millor actriu secundària, el drama costumista Saturday's hero (1951), amb John Derek, la fallida però gens menyspreable adaptació de la novel·la de Francis Scott Fitzgerald The Last Time I Saw Paris (1954), on Richard Brooks la dirigia en un repartiment completat per Elizabeth Taylor, Van Johnson i Walter Pidgeon, o l'intel·ligent western dramàtic A tres hores de la veritat (1954) d'Alfred Werker, al coswtat de Dana Andrews.

A partir de 1959, Donna Reed es va centrar en el món de la televisió amb el seu The Donna Reed Show (1959-1966), trobant el mitjà idoni de encarnar la mestressa de casa mitjana nord-americana, que li valdria la nominació al premi Emmy durant 4 anys consecutius, sense aconseguir-lo. A partir d'aquí, les seves aparicions a la televisió van ser cada vegada més freqüents, fins i tot en els seus últims anys va substituir Barbara Bel Geddes en el paper de Miss Ellie en la cèlebre sèrie Dallas en la temporada 1984-1985. Això, unit a altres factors, va provocar una baixada d'audiència de la sèrie, i quan Bel Geddes va recuperar la salut, Reed va ser acomiadada tot i no haver completat el seu contracte. La seva irada reacció va ser demanar als productors, el que va provocar un sonat escàndol.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Donna Reed en una portada del Yank Magazine.
Donna Reed a Shadow of the Thin Man (1941).
Cinema
Any Títol Paper Notes
1941 The Get-Away Maria Theresa 'Terry' O'Reilly Títol alternatiu: The Getaway
Shadow of the Thin Man Molly
Babes on Broadway Jonesy's Secretary No acreditada
1942 Personalities No acreditada
The Bugle Sounds Sally Hanson
The Courtship of Andy Hardy Melodie Eunice Nesbit
Mokey Anthea Delano
Calling Dr. Gillespie Marcia Bradburn
Apache Trail Rosalia Martinez
Eyes in the Night Barbara Lawry
1943 The Human Comedy Bess Macauley
Dr. Gillespie's Criminal Case Marcia Bradburn Títol alternatiu: Crazy to Kill
The Man from Down Under Mary Wilson
Thousands Cheer Customer in Red Skelton Skit
1944 See Here, Private Hargrove Carol Holliday
Gentle Annie Mary Lingen
1945 The Picture of Dorian Gray Gladys Hallward
They Were Expendable Lt. Sandy Davyss
1946 Faithful in My Fashion Jean Kendrick
Que bonic que és viure Mary Hatch Bailey Títol alternatiu: Frank Capra's It's a Wonderful Life
1947 Green Dolphin Street Marguerite Patourel
1948 Beyond Glory Ann Daniels
1949 Chicago Deadline Rosita Jean D'Ur
1951 Saturday's Hero Melissa Títol alternatiu: Idols in the Dust
1952 Scandal Sheet Julie Allison Títol alternatiu: The Dark Page
El nus del penjat (Hangman's Knot) Molly Hull
1953 Trouble Along the Way Alice Singleton Títol alternatiu: Alma Mater
Raiders of the Seven Seas Alida
D'aquí a l'eternitat Alma "Lorene" Burke Guanyadora: Oscar a la millor actriu secundària
The Caddy Kathy Taylor
Febre de venjança Jennifer Ballard
1954 They Rode West Laurie MacKaye
Three Hours to Kill Laurie Mastin
L'última vegada que vaig veure París Marion Ellswirth/Matine
1955 Horitzons blaus (Far Horizons) Sacajawea Títol alternatiu: The Untamed West
The Benny Goodman Story Alice Hammond
1956 Ransom! Edith Stannard Títol alternatiu: Fearful Decision
Backlash Karyl Orton
Beyond Mombasa Ann Wilson
1958 The Whole Truth Carol Poulton
1974 Yellow-Headed Summer
Televisió
Any Títol Paper Notes
1954 The Ford Television Theatre Lydia Campbell 1 episodi
1955 Tales of Hans Anderson 1 episodi
1957 General Electric Theater Rayna 1 episodi
Suspicion Letty Jason 1 episodi
1958-1966 The Donna Reed Show Donna Stone 275 episodis
1979 The Best Place to Be Sheila Callahan Pel·lícula de televisió
1983 Deadly Lessons Miss Wade Pel·lícula de televisió
1984 The Love Boat 2 episodis
1984-1985 Dallas Eleanor "Miss Ellie" Southworth Ewing Farlow 24 episodis

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Donna Reed Modifica l'enllaç a Wikidata