Dora Maar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dora Maar

Dora Maar pintada per Picasso
Naixement Henriette Theodora Markovitch
22 d'octubre de 1907
Tours (França)
Mort 16 de juliol de 1997 (als 89 anys)
París (França)
Nacionalitat França França
Art pintura
fotografia
escultura
Influenciada per Pablo Picasso

Henriette Theodora Markovitch, més coneguda com a Dora Maar (Tours, França, 22 de novembre de 1907 - París, 16 de juliol de 1997), va ser una artista plàstica, pintora, fotògrafa i escultora francesa, coneguda per la seva relació amb Picasso entre 1936 i 1944.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infància i adolescència[modifica | modifica el codi]

En la partida de naixença consta amb el nom de Henriette Markovitch; Theodora seria una elecció posterior però no figura en cap document. El seu pare es deia Joseph Markovitch, era un arquitecte iugoslau i la seva mare, Julie Voisin, era francesa originària de Tours. La mare de Dora es va nacionalitzar croata per a casar-se amb Joseph i més tard va recuperar la seva nacionalitat francesa. En el seu matrimoni es van celebrar dues cerimònies, una a Zagreb i una altra al costat de Rijeka. Segurament es van conèixer en aquesta última ciutat.

Pare i filla acostumaven a sortir a menjar junts pel barri de Saint-Germain-des-Prés durant els anys 40 i 50. En la família es parlava francès.

Un dia, Julie, discutia violentament amb Dora per telèfon, quan de sobte la veu de la primera es va tallar. Havia mort. Va ser durant l'ocupació de França pels nazis i era de nit, després del toc de queda. L'endemà al matí, Dora la va trobar morta amb el telèfon en una mà.

En gairebé un miler de fotografies, tan sols hi ha dues en les quals somriu. Dora era una persona callada, orgullosa, molt intel·ligent i d'una ironia fina de vegades tenyida de certa maldat. Li agradava disfressar-se de segles anteriors. Aquest és un aspecte d'ella que apareix en molts altres collages. Es va emancipar aviat i es va convertir alhora en un símbol per a l'alta societat parisenca. La seva família es va oposar ferventment a la seva relació amb Picasso.

La jove fotògrafa[modifica | modifica el codi]

Va estudiar a la Academie Lothe on va conèixer Henri Cartier-Bresson quan encara no s'havia convertit en un dels millors fotògrafs. En aquell moment la fotografia no estava tan bé considerada com ara. Així doncs, els fotògrafs solien ser també pintors. Dora Maar hagué de pintar sobre els anys 50. Picasso ironitzava sobre l'activitat fotogràfica de Dora. Aquesta no estava del tot satisfeta amb l'ensenyament a l'Acadèmia Lothe. Més tard, seguint el consell de Marcel Zahar va seguir els seus estudis de fotografia matriculant-se a L'École de fotografie de la Ville de París.

Per a poder revelar les seves fotografies ella feia classes a Pierre Kéfer, a canvi ell li deixava fer servir el seu taller. La formació de Dora passa principalment per la recerca de mentors.

Sougez aconsella a Dora tant a nivell tècnic com personal. Junts varen publicar diverses obres. A través del seu pare, va aconseguir tenir estudi propi. En aquest va crear els seus famosos fotocollages. Deia que no distingia entre encàrrec i creació. Va treballar també com a actriu a la pel·lícula "Les gens de voyage de Jaques Feyder"

L'únic consell que li va donar Man Ray fou l'efecte desenfocat. Va ser en aquella època quan va conèixer Brassaï, amb qui mantindria una llarga amistat.

Surrealisme[modifica | modifica el codi]

Era amiga íntima de André, Jacques Breton, Paul Éluard i Nusch Éluard. Amb George Hugnet va tenir una breu història amorosa. André li escriu demanant-li que reculli els dibuixos i objectes realitzats pels bojos de l'asil de Sainte-Anne, on més tard ella mateixa seria ingressada. Dora se sentia atreta per la mort. Maar experimentava amb els objectes desproporcionats com un recurs que desestabilitzava la nostra realitat. La fotografia de Dora en aquest nou aspecte era més aviat clàssica seguint l'estil refinat de Meerson.

Va treballar un temps d'exposició més llarg per a intensificar els negres. El recurs de la sobre-exposició és summament efectiu en "Les annes vous quettent", on una teranyina cobreix amenaçadorament el rostre de Nusch Éluard. Va publicar únicament dues fotografies de dones nues.

Un dia Picasso va anar a una cafeteria a prendre alguna cosa i aquest es va fixar en Dora pel seu extravagant joc en que clavava un ganivet entre els dits de la mà; de vegades errava tallant-se la mà i els seus guants negres es tenyien de vermell. Picasso li va voler comprar els guants i es va iniciar una relació que duraria anys. Picasso estava treballant en el Guernica i Dora va fotografiar tot el procés de creació i composició de l'obra.

El desamor[modifica | modifica el codi]

Françoise va aparèixer en la vida de Picasso quan aquest s'avorria amb Dora Maar i en uns moments en els quals la considerava excessivament desequilibrada i tossuda. El 1945 Picasso ja no estava interessat per Dora i ella va començar a mostrar un comportament estrany i paranoic, i va ser ingressada a l'hospital de Sainte-Anne. Li van aplicar electroshock i va ser Paul Éluard qui va dir a Picasso que la tragués d'aquell hospital. Paul Éluard, que era el millor amic de Dora en aquest moment, va acusar a Picasso de fer-la sofrir massa.

Retir i mort[modifica | modifica el codi]

Maar va retratar a Picasso en quatre ocasions en els anys 1936, 1938 i 1939. Tenia una forma molt personal de treballar el clarobscur. Va recuperar el seny gràcies al Doctor Lacan. John Russell admirava la valentia de Dora en la seva decisió de tancar-se en el seu estudi durant molts anys per a investigar el més profund del seu propi ésser.

Maar va morir el 1997 i en el seu testament va deixar tots els seus béns al seu pare i a un monjo. Els seus béns es componien de 130 Picassos i la majoria de les seves fotografies. Ella havia venut algun Picasso quan s'havia sentit en dificultats econòmiques però sempre amb el permís d'aquest. L'apartament en el qual es va recloure era un fidel reflex de la seva complexa personalitat.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Money & Moral (1934)
  • Jocs Prohibits (1935)
  • 29 rue d'Astorg (1936)
  • El Simulador (1936)
  • Retrat d'Ubu (1936)
  • Silenci (1936)

Exposicions[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • CAWS, Mary Ann; Dora Maar con y sin Picasso. Una biografía. Barcelona: Ediciones destino. 2000
  • LORD, James; Picasso y Dora. Una memoria personal. Barcelona: 2007. Editorial Alba.
  • LUQUE TERUEL,Andrés; Fundamentos de la Pintura de Dora Maar. Laboratorio de Arte 18 (2005) p. 527-540.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Dora Maar a A world history of art (anglès)