Dorilea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Dorilea (grec Dorylaeion o Aurolaion, llatí Dorylaeum) fou una ciutat de Frígia, que correspon en el seu primer emplaçament a Karadja Hissar, 10 km al sud-est de la moderna Eski Shehr o Eskisehir, i en el seu emplaçament posterior (a patir del segle III aC) a Shehir Eyuk, al nord de la mateixa ciutat.

La ciutat és esmentada per primer cop durant les guerres entre Antígon el borni i Lisímac de Tràcia, però no se sap la seva antiguitat, si bé se suposa que fou almenys d'origen frigi. Lisímac hi va tenir un camp de subministrament.

Sota domini roma fou un assentament comercial. Els habitants van denunciar al pretor provincial L. Flaccus el 62 aC i junt amb altres ciutats el van acusar de mala administració, essent defensat per Ciceró.

Durant el període bizantí fou seu d'un bisbat (segles IV al IX) del que són coneguts set bisbes, essent el més destacat Eusebi de Dorilea que va denunciar successivament les heretgies de Nestori i Eutiques. Més tard la seu fou sufragània de Synnada i encara s'esmenta al segle XII.

Fou conquerida pels seljúcides després del 1071 i recuperada pels croats l'1 de juliol de 1097 durant la Primera Croada,[1] sent l'autèntic cap de la Primera Croada fins al setge d'Antioquia Durant la Segona Croada, els croats dirigits per Conrad III d'Alemanya, que s'havia aturat al lloc per buscar provisions que els mancaven, foren atacats i derrotats el 25 d'octubre de 1147 pels turcs seljúcides.[2] Bizanci la va fortificar el 1175 però els turcs seljúcides la van ocupar el 1176 després de la batalla de Miriocèfal.[3] Des del 1240 va quedar en poder de Toghrul, cap dels turcmans nòmades que després foren els otomans. Fou llavors quan es va desenvolupar en direcció a l'antiga Tembros o Thymbris i va originar Eskishehir.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nicolle, David. The First Crusade 1096-99: Conquest of the Holy Land (en anglès). Osprey Publishing, 2003, p.39-40. ISBN 1841765155. «Nicolle» 
  2. Nicolle, David. The Second Crusade 1148: Disaster outside Damascus (en anglès). Osprey Publishing, 2009, p.47. ISBN 1846033543. 
  3. Angold, Michael. The Byzantine Empire, 1025–1204 (en anglès). New York: Longman, 1997, p.192-193. ISBN 0-582-29468-1. 

Coord.: 39° 47′ N, 30° 31′ E / 39.783°N,30.517°E / 39.783; 30.517