Dornier Do J

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dornier Do J "Wal" (Balena)
PlusUltra.JPG
El Plus Ultra del museu de Lujan
Tipus transport / bombardeig
Fabricant Dornier Werke GmbH (Friedrichshafen)
Dissenyat per Claude Dornier
Primer vol 6 de novembre de 1922
Introduït 1923 Lufthansa
Retirat 1953
Usuaris Alemanya Alemanya (Lufthansa i Luftwaffe
Argentina Argentina
Brasil Brasil
Colòmbia Colòmbia
Espanya Espanya
Països Baixos Holanda
Itàlia Itàlia
Iugoslàvia Iugoslàvia
Japó Japó
Noruega Noruega
Portugal Portugal
the Second Spanish Republic Segona República Espanyola
Regne Unit Regne Unit
Suïssa Suïssa
Unió Soviètica Unió Soviètica
Xile Xile
Producció Itàlia - Alemanya
EspanyaJapó
Holanda - Suïssa
Construïts 300
Variants 5

El Dornier Do J, va ser un hidroavió amb fuselatge de forma de canoa, que va servir per establir una de les primeres línies transoceàniques que van existir, a part de fer travesses oceàniques amb molt d'èxit. Es va fer servir en les Forces Aèries de la República Espanyola (FARE), i per tant estava present en l'inici de les hostilitats de Guerra Civil Espanyola.

Història[modifica | modifica el codi]

Claude Dornier ex empleat del comte Zeppelin,[1] ja en 1919 havia dissenyat un gran hidroavió, el Gs I, que en virtut del Tractat de Versalles es va haver de destruir, i en 1922 va fundar la fàbrica Dornier Werke Fleugzeugen, i es va fer famós pels seus dissenys d'hidroavions i en especial el Dornier Do J. Pro la fabrica no estava preparada per un disseny tan gros, i a més encara estava vigent el tractat, per això es va fabricar a Itàlia en la fàbrica de Construzione Meccaniche Aeronaytiche SA, a la marina de Pisa[2] d'un es va enlairar per primer cop des del llac de Constança el 6 de novembre de 1922, i de Itàlia va sortir el primer exemplar el 1923. També es van fabricar en Suïssa Altenrhein, en Itàlia en Piaggio, en el Japó per Kawasaki, en Holanda per Aviolanda i Espanya per CASA, per últim es va establir la fàbrica en Friedrichshafen Dornier werke GmbH, en total es van fabricar un 300 aparells.[3]

Es tractava d'un avió totalment metàl·lic construït en duralumini i acer amb el fuselatge amb forma d'embarcació, flanquejat per dos flotadors estabilitzadors marítims amb formes aerodinàmiques, dels que sortien els suports del ala para sol (Per damunt del fuselatge), que en la part central disposava de riostes per suportar els dos motors en una sola góndola que funcionaven un de tracció i l'altre d'impulsió, a través d'hèlix de quatre pales de fusta. El pilot i el copilot anaven un al costat de l'altre en llocs descoberts prop de la proa del aparell, anant darrere d'ells el lloc de la radio, a l'altre extrem del fuselatge, i en un lloc elevat, i havia el empanatge de cua amb riostes. Els motors van ser d'allò més variats, ja que si van començar amb uns Naiper Lion d'un total de 450 CV, van passar per els Rolls-Royce Eagle de 360 CV unitari, que són els que van aconseguir els rècords, els Bristol Jupiter de 480 i 520 CV, els Isotta Franchini de 500 CV, els Farman també de 500 CV, els BMW VI de 600 CV, o els Lorrein Dietrich també de 600 CV. Axis mateix també la grandària de l'avió es va incrementar per passar d'un pes a l'envol d'uns 4.000 Kg fins a arribar a 14.000 Kg.

Fets Històrics[modifica | modifica el codi]

  • Al febrer de 1925, obté 20 records mundials amb diverses carreges de 250 Kg fins a 2.000 Kg.
  • També en 1925, el govern Suec compra dos avions perquè Roald Admunsen faci l'expedició fins al pol nord, un matriculat N-24 es va abandonar en la latitud 87º43” i l'altre amb matrícula N-25 va retornar a Itàlia, va ser cedit a l'anglès Courney per fer la travessa a l'Atlàntic, sent venut posteriorment a Alemanya i tornat a matricular com D-1422.
  • El 22 de gener de 1926 surt del port de Palos de la Frontera, el hidroavió anomenat Plus Ultra, tripulat per el pilot comandant Ramón Franco, el observador capità Julio Ruiz de Alda, el tinent Duran com observador de l'Armada, el caporal mecànic Pablo Rada, i el fotògraf Leopoldo Alonso, que van volar la distància de 10.270 Km per etapes en 59 hores i 30 minuts a una mitjana de 172 Km/h. Aquest avió s'exhibeix en el museu de Lujan (Buenos Aires)[4]
  • El 10 de desembre de 1926 van envolar-se els hidroavions Valencia Catalunya i Andalucia de Melilla per arribar a Fernando Po el 25 de desembre en perfecta formació, sobrevolant la costa occidental d'Àfrica en l'expedició denominada La Patrulla Atlántica, comandada per el comandant Rafael Llorente, i després d'un mes d'exploracions, van retornar a la seva base de Atalayón el 26 de febrer de 1927.[5]
  • El 17 de març de 1927 el portuguès Sarmiento de Beires i el seu equip va fer la primera travessa nocturna del Atlàntic sud, a bord del Argos, sortint de la Guinea Portuguesa fins al Brasil
  • Durant el 1929 nou intent de travessia de Ramón Franco que va tindre seriosa avaria prop de les Azores, sent recollit per el portaavions anglès Eagle.
  • 1939 Tercera expedició alemanya antàrtica amb el suport de dos Dornier Do J anomenats Passat i Boreas que van jugar un paper destacat
Vista ¾ del darrere del Dornier Do J

Dades Tècniques (Do J)[modifica | modifica el codi]

  • Llargada : 17,25 metres
  • Amplada : 22,50 metres
  • Alçaria : 6 metres
  • Pes en vuit : 3.400 Kilograms, Pes a l'envol : 5.665 kilograms
  • Velocitat màxima : 180 Km/h, Velocitat de creuer : 155 Km/h
  • Autonomia : 1.200 kilòmetres[6]
  • Tripulació : 2 a 4 persones, Capacitat : 10 passatgers
  • Armament : màxim de 3 metralladores i 250 de bombes

Teatre d'Operacions[modifica | modifica el codi]

Espanya[modifica | modifica el codi]

Va ser de les primeres nacions que va comandar aquests avions, ja que la primera comanda que va fer era de sis aparells, amb motors Hispano Suiza de 300 CV, que van acabar de servir en 1923, passant a fabricar-se poc després en l'empresa Construcciones Aeronáuticas, que en 4 anys en va fabricar 41 aparells.[7]

Al començar la Guerra Civil Espanyola estaven enquadrats en el Grup independent d'hidroavions a Los Alcázares, a la base del Atalayón Melilla i a la base de bombardeig de San Javier.[8]

Alemanya[modifica | modifica el codi]

Possiblement Lufthansa el fes servir per vols en el Mediterrani, i com ja s'ha comentat anteriorment, es va fer servir a partir del 1932 per correu en l'Oceà Atlàntic sud, inaugurant-se després les línies de passatgers. A partir de 1933 es comença a fabricar a Friedrichshafen (Alemanya), els primers Wal 33 militars.

Altres Teatres d'Operacions[modifica | modifica el codi]

  • Brasil Línies aèries Syndicato Condor.
  • Colòmbia SCADATA actualment Avianca, Les forces aèries colombianes van fer servir "Wals" en la guerra Colòmbia – Perú.
  • Holanda va fabricar en Aviolanda una sèrie de aparells
  • Itàlia a més de fabricar-se a CEMASA, també es va fabricar a Piaggio i en total van fabricar uns 150 aparells.

Models[modifica | modifica el codi]

  • Do R (Super Wall)

Aparells més grans, ja que les ales i el fuselatge van ser allargats, el que permetia augmentar la capacitat de passatgers fins a 19 i els tripulants fins a 4.

  • Do R2

Model similar a l'anterior però amb dos motors Rolls-Royce Còndor de 650 CV.

  • Do R3

Manca documentació sobre aquest model.

  • Do R4

Versió amb 4 motors Bristol Jupiter de 9 cilindres en estrella, de 525 CV muntats sobre dues góndoles, el que augmentava el seu pes en un 33 %, pro augmentava la velocitat en un 16 %.

  • Do 16

Denominació militar del "Wal" a partir de 1934.

Aparells conservats[modifica | modifica el codi]

Hi ha un Plus Ultra original conservat en el museu de Lujan Argentina, però hi ha una reproducció a escala natural en el museu de l'aire a Cuatro Vientos Madrid.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vajda, Ferenc A.; Dancey, Peter. German Aircraft Industry and Production, 1933-1945 (en anglès). McFarland, 1998, p. 188. ISBN 1853108642. 
  2. Aviastar.org Germany Dornier Wal
  3. Aviones Increibles – Dornier Wal
  4. Ejército del Aire – El vuelo del Plus Ultra
  5. Ejército del Aire – La Patrulla Atlántica -
  6. Ejército del Aire – Dornier Wall
  7. Aviones Increibles – Dornier Wal -
  8. Asociación de Aviadores de la República – La Aviación de la República 1936 – 1939 ) -

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopedia Ilustrada de la Aviación: Vol.6 – pag 1480, Edit. Delta, Barcelona 1983 ISBN 84-85822-60-9
  • Dornier Wal a Light coming over the Sea, M. Michiel van der Mey, Edit. LoGisma editore, 2005 ISBN 88-87621-51-9

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]