Dorsal Aegir

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Localització de l'illa Jan Mayen i la dorsal Aegir.

La dorsal Aegir és una dorsal oceànica extinta en l'extrem nord de l'oceà Atlàntic.[1]

Es tracta d'un segment extingit de la dorsal atlàntica mitjana situada a l'extrem nord de l'oceà Atlàntic. La dorsal marca la frontera de ruptura inicial entre el continent de Groenlàndia i Noruega, al llarg de la qual va començar l'extensió del fons marí a l'inici de l'Eocè quan es va formar l'oceà Atlàntic nord.

Formació[modifica]

Al final de l'Eocè, la recent formació de la dorsal Kolbeinsey es va allargar cap al nord des d'Islàndia, separant del micro-continent Jan Mayen de la placa de Groenlàndia.[2] A mesura que es va formar la dorsal Kolbeinsey, l'activitat a la dorsal Aegir va minvar, cessant completament al final de l'Oligocè, quan la dorsal Kolbeinsey va contactar amb la zona de fractura de Jan Mayen.[3][4][5]

L'escorça, relativament prima a l'indret, i la curta vida activa de la dorsal Aegir, són una anomalia si es té en compte la proximitat respecte del punt calent d'Islàndia, ja que normalment, els punts calents (hot spot) del mantell, reposen contínuament els materials que aixequen l'escorça i activen les dorsals oceàniques.[6]

Extinció[modifica]

És possible que les tensions associades a la tectònica de plaques i l'estructura mecànica de la litosfera, produïssin una situació en la qual l'extensió de la dorsal Kolbeinsey fos afavorida per la dorsal Aegir. El material del punt calent sortiria de la dorsal Aegir i fluiria cap a la dorsal Kolbeinsey, produïnt-se l'extinció definitiva.[6]

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] http://www.agu.org/pubs/crossref/1992/91JB03096.shtml Arxivat 2011-06-06 a Wayback Machine.
  2. «Microcontinent Jan Mayen» (en anglès), 2024. [Consulta: 27 febrer 2024].
  3. E. E. Greenhalgh; N. J. Kusznir «[https://www.mantleplumes.org/WebDocuments/Greenhalgh_Kusznir_2007_GL029440.pdf Evidence for thin oceanic crust on the extinct Aegir Ridge, Norwegian Basin, NE Atlantic derived from satellite gravity inversion]» (PDF). GEOPHYSICAL RESEARCH LETTERS, 34, L06305, 2007. DOI: 10.1029/2007GL029440.
  4. Johnson, G.L. et al. «[Origin and structure of the Iceland Plateau and Kolbeinsey Ridge Origin and structure of the Iceland Plateau and Kolbeinsey Ridge]». Journal of Geophysical Research, 77, 29, 1972, pàg. 5688-5696. DOI: 10.1029/JB077i029p05688.
  5. Rey, S.S. et al. «Formation of the Jan Mayen Microcontinent, the Norwegian Sea» (PDF). American Geophysical Union, Fall Meeting 2003, 2003, pàg. abstract. Bibcode: 2003AGUFM.T31D0872R.
  6. 6,0 6,1 Howell, Samuel M. et al. «The origin of the asymmetry in the Iceland hotspot along the Mid-Atlantic Ridge from continental breakup to present-day». Earth and Planetary Science Letters, 392, 2014, pàg. 143-153.. Bibcode: 2014E&PSL.392..143H. DOI: 10.1016/j.epsl.2014.02.020.

Vegeu també[modifica]