Dorudon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Dorudon
Eocè superior[1]
Esquelet de Dorudon atrox
Esquelet de Dorudon atrox

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Cetacea
Subordre: Archaeoceti
Família: Basilosauridae
Subfamília: Dorudontinae
Miller, 1923
Gènere: Dorudon
Gibbes, 1845
Espècies
  • D. atrox
  • D. serratus (tipus)

Dorudondent de llança») és un gènere de cetacis extints que compartí els mars de l'Eocè amb altres basilosàurids com ara els basilosaures o Zygorhiza. Era un descendent proper dels primers artiodàctils de vida amfíbia, com Ambulocetus, però a diferència d'ells, el seu estil de vida era totalment aquàtic. Aparegué a l'Eocè superior,[2] fa aproximadament 40 milions d'anys. Se n'han trobat fòssils a llocs molt distants, com ara Egipte,[3] Tunísia[1] i Carolina del Sud (Estats Units),[4] i habitava les aigües somes i càlides dels oceans de l'Eocè. S'extingí fa aproximadament 36 milions d'anys, poc abans de l'inici de l'Oligocè,[5] a causa d'un gran episodi de canvi climàtic conegut com a Grande Coupure. L'espècie D. atrox és l'arqueocet més ben conegut.[6]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Part davantera de D. atrox

Dorudon no és una espècie de transició, però té una combinació de característiques físiques típiques dels seus avantpassats terrestres i d'elements característics de les balenes modernes. Per exemple, a diferència de les balenes actuals, el basilosaure tenia una mandíbula ben desenvolupada amb quaranta-dues dents afilades. Les del davant tenien forma de con i estaven especialitzades a atrapar les preses, mentre que les del darrere tenien forma triangular i estaven adaptades per estripar carn, de manera semblant als mesoníquids. Per aquest motiu, durant molt de temps aquests foren considerats com els avantpassats dels basilosàurids.[5] Actualment es creu que els cetacis comparteixen un avantpassat comú amb els artiodàctils.

Tot i que a primera vista s'assemblava molt a un dofí, presentava una sèrie de diferències importants. Encara posseïa unes petites potes posteriors, que probablement utilitzava per agafar-se millor a la parella a l'hora de copular. Aquest és un dels motius pels quals es pensa que Dorudon està relacionat estretament amb els cetacis actuals, però que no n'és l'avantpassat directe. A diferència dels protocètids, els seus precursors, els ossos pelvians de Dorudon que estaven associats a aquestes potes ja no estaven units a la columna vertebral, de manera que les vèrtebres sacres eren molt similars a la resta de vèrtebres.

La columna vertebral de Dorudon presenta moltes adaptacions a una forma de vida completament aquàtica, com unes vèrtebres cervicals comprimides, una mida uniforme de les vèrtebres des de les toràciques fins a les caudals anteriors, i vèrtebres caudals posteriors aplanades sobre l'eix dorsoventral. Tenia 7 vèrtebres cervicals, 17 de toràciques, 20 de lumbars, cap sacra i 21 de caudals. Tot i tenir una aleta caudal, mancava del peduncle caudal que tenen els cetacis moderns. També es pensa que no tenia cap mena de capacitat de desplaçar-se a terra ferma.[6]

D'altra banda, les potes davanteres dels seus avantpassats terrestres esdevingueren aletes amb una articulació flexible del colze, semblants a les de les foques d'avui en dia. Tanmateix, el moviment del colze estava limitat al pla anteroposterior.

Un esquelet de Dorudon a Egipte

El cap de Dorudon no tenia espai per un meló com el de les balenes dentades d'avui en dia, i el cervell també era més petit en comparació. Això fa pensar que no tenia les habilitats socials de les balenes actuals. El quocient d'encefalització de Dorudon (0,39) era inferior al dels cetacis actuals (entre 0,5 i 2,7). L'absència de meló també li hauria impedit utilitzar ultrasons per orientar-se com ho fan els odontocets moderns. Els narius es trobaven en una posició endarrerida al cap respecte als protocètids, però tot i això estava més endavant que en els cetacis moderns.[6]

Un dels trets que diferencien els mamífers aquàtics dels peixos és el tipus de moviment que utilitzen per desplaçar-se. Mentre que els peixos mouen la seva cua horitzontalment, els mamífers ho fan verticalment. Com els cetacis moderns, Dorudon s'impulsava amb la cua. Era un nedador bastant lent; la seva velocitat s'estima a uns 12 metres per segon.[6] El seu cos era fusiforme, cosa que l'ajudava a guanyar en capacitat hidrodinàmica.

Dorudon mesurava aproximadament cinc metres de llarg i pesava uns 2.240 quilograms, una mica menys que el zífid comú d'avui en dia.[6] A diferència dels cetacis moderns (en què les femelles solen ser molt més grans) i els seus cosins basilosaures (en què es donava el cas invers), els indicis semblen suggerir que en Dorudon no hi havia dimorfisme sexual. Com que la majoria d'exemplars coneguts són juvenils, en què la diferència sexual no estaria tan accentuada, aquest aspecte s'ha hagut d'estudiar mitjançant l'avaluació de trets presents des de la infància. Per aquest motiu, tampoc no es pot descartar que en els exemplars adults hi hagués un dimorfisme sexual marcat.[6]

Comportament[modifica | modifica el codi]

Els animals que viuen en zones costaneres tenen més probabilitats de quedar fossilitzats després de la seva mort, i en aquest estadi evolutiu, Dorudon ja era un animal totalment aquàtic. Gràcies als fòssils que se n'han trobat, els paleontòlegs poden imaginar-se quin era el comportament d'aquest animal fa 40 milions d'anys.

Com tots els cetacis, tenia una dieta carnívora. S'alimentava principalment de mol·luscs i petits peixos.[7] D'altra banda, els fòssils trobats a Wadi al-Hitan indiquen que Dorudon era un animal gregari que vivia en grups.[8]

Igual que les balenes actuals, respirava aire i havia de sortir periòdicament a la superfície per agafar aire. Tanmateix, a diferència dels cetacis d'avui en dia, no tenia espiracles, sinó que havia de treure el cap per sobre de la superfície de l'aigua i respirar profundament per mitjà dels narius, situats a mig camí entre el musell i la part superior del cap.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Ossos al jaciment de Wadi al-Hitan
Article principal: Oceà de Tetis
Article principal: Wadi al-Hitan

Dorudon visqué als mars tropicals i subtropicals de l'Eocè superior. La seva difusió geogràfica estava centrada a l'Oceà de Tetis, un oceà primitiu que es formà fa 250 milions d'anys a finals del període Permià i que en temps de l'Eocè encara separava Àfrica i el subcontinent indi, a la vora sud d'Euràsia.[9]

Com el seu predecessor, el Paleotetis, l'oceà de Tetis era un oceà profund i càlid. Posseïa nombrosos mars marginals, especialment a la zona eurasiàtica. A l'època en què visqué Dorudon, l'oceà ja es trobava en un estadi avançat del seu procés de tancament, que començà fa 100 milions d'anys amb la fragmentació de Gondwana i el moviment d'Àfrica i l'Índia cap a latituds més septentrionals. Aquest procés continuà durant el Quaternari fins que l'oceà de Tetis quedà gairebé totalment tancat. Avui en dia, el mar Mediterrani i la mar Negra són alguns dels pocs vestigis que en queden.

Dorudon vivia en aigües somes properes a la costa. Per exemple, els fòssils de D. serratus han estat trobat en tres subformacions diferents de Fayum, que en temps de l'Eocè eren un ecosistema de mar obert som (formació de Gehannam), un ecosistema centrat en un banc de sorra costaner (formació de Birket Qarun) i una llacuna (formació de Qasr el-Sagha).[6]

Dorudon compartia hàbitat amb mamífers marins com ara el basilosaure o Zygorhiza, i taurons com Otodus o Physogaleus. Mentre que els adults eren prou forts per defensar-se fins i tot dels depredadors més grans,[5] les cries de Dorudon podrien haver estat presa de basilosaures afamats, com ho demostren marques de mossegades trobades al crani d'algunes cries.

Fòssils[modifica | modifica el codi]

Columna vertebral d'una cria de Dorudon a Wadi al-Hitan

Originalment es creia que els dorudontins eren basilosaures juvenils, car els seus fòssils són semblants, però més petits. Tanmateix, més recentment s'ha demostrat que són un grup diferent gràcies al descobriment de Dorudon juvenils.[5]

El primer fòssil fou descobert el 1906 a Egipte, però fou confós amb un basilosaure jove. Wadi al-Hitan, la cèlebre «vall de les balenes» d'Egipte, té un repertori de fòssils que ha dut els científics a especular sobre les relacions ecològiques que s'hi desenvolupaven en temps de l'Eocè. En efecte, el jaciment conté, entre altres espècies, les restes de basilosaures adults i de Dorudon adults i juvenils. A l'Eocè superior, Wadi al-Hitan era una badia soma on, com alguns mamífers marins actuals, els Dorudon podrien haver anat per donar a llum en un lloc protegit. El cap d'alguns Dorudon joves sembla haver estat esclafat per algun depredador, i l'únic que sembla prou gran per ser-ne responsable és el basilosaure. La gran força necessària per abatre una presa de la mida de Dorudon explicaria perquè tots els basilosaures de Wadi al-Hitan són adults.[10] Tanmateix, els basilosaures no eren els únics depredadors potencials de Dorudon; també s'han identificat com a possibles depredadors taurons i cocodrils marins.

Espècies[modifica | modifica el codi]

Esquelet de Dorudon atrox al Museu de Senckenberg

El gènere Dorudon comprèn dues espècies:

D. atrox[modifica | modifica el codi]

Descrita per Charles William Andrews l'any 1906 amb el nom Prozeuglodon atrox, a partir de material fòssil trobat a la formació de Fayum d'Egipte.[11] Encara avui en dia, els turistes poden visitar el jaciment i veure els ossos de molts cetacis prehistòrics, entre ells D atrox. Al principi, Andrews classificà el material pertanyent a D. atrox com a Zeuglodon isis, però després el separà d'aquesta espècie basant-se en la presència d'una protuberància posterointerna al que ell creia que eren les premolars P3 i P4. Tanmateix, en realitat l'exemplar que Andrews estudiava era un exemplar juvenil, i aquestes dents eren dents de llet. Kellogg se n'adonà i, creient que era un exemplar juvenil de Zeuglodon isis, recombinà ambdues espècies en Prozeuglodon isis. A la dècada del 1990, Gingerich tornà a separar l'espècie, i basant-se en comparacions amb D. serratus, aquesta fou inclosa al gènere Dorudon.[12]

Es disposa de material fòssil de gairebé tota l'anatomia de D. atrox, tret dels ossos principals del maluc i algunes parts de les potes posteriors. Tanmateix, és difícil distingir D. atrox de D. serratus, car no es coneix gaire dels exemplars adults d'aquesta última espècie.[12]

D. serratus[modifica | modifica el codi]

Descrita per Robert Wilson Gibbes l'any 1845 amb el seu nom actual, a partir de material fòssil trobat a Carolina del Sud, a la formació de Harleyville.[13] És molt semblant físicament a Zhygorhiza kochii, i no està clar quines característiques cal utilitzar per diferenciar les dues espècies. El fet que la majoria d'exemplars de Z. kochii siguin adults i que el tipus de D. serratus sigui un juvenil no ha fet més que exacerbar la confusió, i fins que no es duguin a terme estudis més detallats no es pot descartar que formin una mateixa espècie.[12]

Es disposa de poc material fòssil d'aquesta espècie: només alguns ossos cranials fragmentaris, dents i vèrtebres caudals.[14] S'ha perdut part del material descrit per Gibbes, i sembla difícil que es puguin recuperar més ossos de la localitat tipus, car actualment es troba inundada pel tercer llac més gran de Carolina del Sud, el llac Moultrie, creat a principis de la dècada del 1940 pels serveis públics de l'estat.[15]

En documentals[modifica | modifica el codi]

A Walking with Beasts

Un grup de Dorudon són uns dels protagonistes del segon episodi de la sèrie de paleontologia de la BBC Walking with Beasts. En l'episodi, una femella de basilosaure desesperadament afamada descobreix el grup de Dorudon en què les femelles estan a punt de parir.

Quan la femella de basilosaure s'acosta al grup, els Dorudon comencen a assetjar-la, intentant utilitzar la seva superioritat numèrica per intimidar-la i foragitar-la. La proximitat dels terrenys de cria de Dorudon els incita encara més a repel·lir l'amenaça. Aquest assetjament sembla tenir èxit, i el basilosaure retrocedeix al fons marí a rascar-se contra un banc de sorra per desparasitar-se.

Els Dorudon tornen als mateixos terrenys de cria que cada any per donar a llum, i algunes cries ja han nascut fa pocs dies. El basilosaure descobreix els terrenys de cria, i els Dorudon adults comencen immediatament a allunyar les cries del depredador. Els adults també llancen atacs contra el basilosaure per expulsar-lo, i en un primer moment ho aconsegueixen. Tanmateix, el basilosaure no desisteix i torna a l'atac poc després, aconseguint capturar diverses cries al llarg dels dies següents malgrat els esforços dels adults.[16]

Dorudon també ha aparegut a Sea Monsters, un documental de la BBC semblant a Walking with Beasts. Apareix al segon programa, Into the Jaws of Death, on Nigel Marvin busseja seguint un arsinoïteri que s'ha llençat a l'aigua i es troba amb uns quants Dorudon.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «The Paleobiology Database. Informació taxonòmica i de distribució sobre plantes i animals fòssils.» (en anglès).
  2. «Dorudon» (en anglès). BBC Science and Nature. BBC. [Consulta: 27-02-2009].
  3. Universitat de Michigan. «U-M team recovers ancient whale in Egyptian desert» (en anglès). Biology News Net, 22-04-2005. [Consulta: 27-02-2009].
  4. Spamer, E. E.; Daeschler, E.; Vostreys-Shapiro, L. G.. A Study of Fossil Vertebrate Types in the Academy of Natural Sciences (en anglès). Academy of Natural Sciences, 1995, p. 272. ISBN 0910006512. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Haines, Tim. «Whale Killer». A: Walking with Beasts (en anglès). Londres: BBC Books, 2001 [Consulta: 30 desembre 2007]. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Uhen, M.. «Form, Function, and Anatomy of Dorudon Atrox (Mammalia, Cetacea): An Archaeocete from the Middle to Late Eocene of Egypt» (PDF) (en anglès). Papers on Paleontology, 34, 2004, pàg. 1-222.
  7. «Fact File: Dorudon» (en anglès). Australian Broadcasting Corporation, 2002. [Consulta: 27-09-2008].
  8. «Dorudon» (en neerlandès). Kenozoicum.nl, 2007. [Consulta: 29-03-2009].
  9. «Tethys Sea» (en anglès). Palaeos, 05 abril 2002. [Consulta: 06 setembre 2011].
  10. «Dorudon» (en anglès). Australian Broadcasting Corporation, 2002. [Consulta: 27-02-2009].
  11. Andrews, C. W.. «A Descriptive Catalogue of the Tertiary Vertebrata of Fayum, Egypt» (en anglès). Falta indicar la publicació, 1906, pàg. 1-324.
  12. 12,0 12,1 12,2 Uhen, M. D.. Thewissen, J.G.M. The Emergence of Whales (en anglès), 1999. ISBN 978-0-306-45853-8. 
  13. R. W. Gibbes. «Description of the teeth of a new fossil animal found in the Green Sand of South Carolina» (en anglès). Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia, 2, 9, 1845, pàg. 254-256.
  14. True, F.W.. «The fossil cetacean, Dorudon serratus Gibbes» (en anglès). Bulletin of the Museum of Comparative Zoölogy at Harvard College, 52, 4, 1908, pàg. 65-78.
  15. «Lake Moultrie, South Carolina» (en anglès). SCIway.net. [Consulta: 02 maig 2008].
  16. «Walking with Beasts» (en anglès). ABC, 2002. [Consulta: 30-12-2007].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.