Dovella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur.
Als arquitectes manieristes del segle XVI els agradava construir l'arc amb una clau una mica deixada caure.

La dovella és una peça trapezoïdal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, al ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de cunya i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.[1]

Cada dovella desvia la força de la càrrega cap als costats, transferint-la de peça en peça fins a les peces verticals del pilar que sustenta l'arc. Les dovelles dels arcs distribueixen el pes eficaçment i treuen el màxim partit de la resistència a la pressió de la pedra, com en el cas dels arcs d'un pont.

La cara exterior d'una dovella s'anomena extradós i la interior, intradós.

Encara que cada unitat en un arc o volta es coneix amb aquest nom, hi ha dos components de dovella específics d'un arc: la clau i el salmer.

  • La clau és la pedra central qui hi ha a l'àpex d'un arc. Sovint decorada, embellida o de mida més gran. El joc de forces de tot l'arc, no funciona fins que no està col·locada aquesta peça.
  • El salmer, coixí, o dovella d'arrencada, és la dovella inferior, situat just al final del pilar i que inicia la corba de l'arc.

En l'àmbit de l'aeronàutica, hom anomena extradós a la part superior de l'ala d'un avió.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.180. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 de novembre de 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dovella Modifica l'enllaç a Wikidata