Dovella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Dovella (revista)».
Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur.

La dovella és una peça trapezoïdal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de cunya i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.[1]

Als arquitectes manieristes del segle XVI els agradava construir l'arc amb una clau una mica deixada caure.

Cada dovella desvia la força de la càrrega cap als costats, transferint-la de peça en peça fins a les peces verticals del pilar que sustenta l'arc. Les dovelles dels arcs distribueixen el pes eficaçment i treuen el màxim partit de la resistència a la pressió de la pedra, com en el cas dels arcs d'un pont.

La cara exterior d'una dovella s'anomena extradós i la interior, intradós.

Encara que cada unitat en un arc o volta es coneix amb aquest nom, hi ha dos components de dovella específics d'un arc: la clau i el salmer.

  • La clau és la pedra central qui hi ha a l'àpex d'un arc. Sovint decorada, embellida o de mida més gran. El joc de forces de tot l'arc, no funciona fins que no està col·locada aquesta peça.
  • El salmer, coixí, o dovella d'arrencada, és la dovella inferior, situat just al final del pilar i que inicia la corba de l'arc.

En l'àmbit de l'aeronàutica, hom anomena extradós a la part superior de l'ala d'un avió.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.180. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 de novembre de 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dovella Modifica l'enllaç a Wikidata