Dràcula
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre la novel·la. Per a altres significats, vegeu «Dràcula (desambiguació)». |
Dràcula és una novel·la de 1897 escrita per l'autor irlandès Bram Stoker.
[edita] El Dràcula històric
Bram Stoker per la seva obra a inspirar-se en una figura històrica real: el príncep Vlad Tepes; a més de les històries i llegendes de vampirs que circulaven per l'Europa Oriental. Tepes va viure al segle XV, va ser príncep de Valàquia, territori que juntament amb Moldàvia i Transilvania formava el regne de Romania.
Des de molt petit, Tepes va mostrar un interès morbós per les masmorres del castell del seu pare. A la seva terra va ser un heroi per la seva resistència ferotge a la conquesta turca. Però va ser també extremadament cruel amb els seus enemics, als que sovint condemnava a morir empalats. La història explica, i molts gravats ho avalen, que Vlad Tepes sucava pa en un recipient amb sang de les seves víctimes. El terme Dràcula deriva del romanès Draculea, que significa fill de Dracul, nom amb el que es coneixia el seu pare, membre de l'Orde del Drac, fundada pel rei Segimon I de Luxemburg. El terme romanès dracul signigica fill del diable En la Romania moderna, el castella i la regió on va viure aquest personatge son un important destí turístic.
Bram Stoker va trobar una breu referpencia a Dràcula en un llibre sobre Valaquia i Moldàvia, en que deia a peu de pàgina: Dràcila en la llengua nativa de Valquia significa diable. La sonoritat d'aquest nom va agradar a Stoker, que havia anomenat originalment al seu vampir compte Vampir. Va decidir llavors anomenar-lo compte Dràcula. Stoker no sabia res sobre la vida del veritable Vlad Tepes, tot i que es diu sense gaire fonament que Arminius Vambéry, un professor hongarès, expert en temes orientals li va donar molta informació sobre Transilvania i sobre Vlad Tepes. Stoker y Vambéry es van reunir poques vegades a Londres i no necessàriament van parlar de vampirs.
[edita] La novel·la
La novel·la comença amb Jonathan Harker, un advocat anglès, que viatja cap a Transilvania per tancar un negoci de compra de propietats a Londres efectuada pel comte Dràcula. Jonathan és rebut amb hospitalitat pel comte, que sembla un ancià amable però un bastant excèntric, orgullós del passat de la seva família. Amb ell manté llargues xerrades sobre Londres i les seves costums fins que surt el sol, moment en el qual el Dràcula sempre es retira. Al llarg dels dies Jonathan comença a veure coses estranyes, com ara que el comte no menja mai, no es reflecteix als miralls i que baixa per les parets del seu castell aferrant-s'hi amb les ungles. A més a més descobreix que està presoner del comte. En unes estances del castell és atacat per tres dones, que li haurien xuclat la sang si no arriba a ser per la intervenció de Dràcula. Finalment Jonathan descobreix que el comte dorm dins d'una caixa, en estat de mort aparent i té indicis de que s'alimenta de sang. Dràcula abandona el castell per traslladar-se a Londres, deixant Jonathan a la mercè de les tres vampiresses. S'emporta caixes plenes de terra sagrada del seu país, per amagar-s'hi. Jonathan decideix abandonar el castell a la desesperada encara que li costi la vida.
Mentrestant a Anglaterra, Wilhemina Mina Murray, la promesa de Jonathan passa uns dies amb la seva amiga Lucy Westenra, una noia adinerada que viu amb la seva mare en una mansió. Tres amics, Arthur Holmwood, el doctor John Seward i un americà, Quincey Morris li proposen matrimoni a Lucy, que decideix casar-se amb Arthur, al que ja estimava d'entrada.
En aquells dies, la Demeter, la nau que transportava em comte i les seves caixes de terra, encalla al port de Withby en mig d'una tempesta. La tripulació ha desaparegut i només troben el capità, lligat al timó, aferrant un crucifix. Al diari d'abord parla de les desaparicions progressives dels membres de la tripulació per culpa d'una presència maligne a bord. En el moment d'encallar del vaixell baixa un ésser semblant a un gran gos, que desapareix.
Mentrestant el doctor Seward, que és el director d'un manicomi, per tal d'oblidar que Lucy l'ha rebutjat, es centra en estudiar Renfield, un pacient del manicomi, maníac zoofàg, que creu que devorant vides, des de mosques fins a persones, pot allargar-se la vida. Renfield, com si tingués una mena de connexió telepàtica amb Dràcula, comença a parlar d’un “amo” que vindrà a treure’l d’allà.
Lucy comença a mostar-se inquieta quan dorm i a caminar en somnis. Mina, la vigila, però un dia descobreix que la noia ha aconseguit marxar de casa. Quan surt a trobar-la veu que un ésser amb ulls vermells s'inclina sobre ella i després es retira. Mina la recull i la porta cap a casa. Li troba dues punxades al coll, però ho atribueix a una punxada accidental amb un imperdible. Lucy li demana que no li digui res a la seva mares perquè pateix una afecció cardíaca.
Jonathan aconsegueix arribar fins a Bucarest i escriu a Mina demanant que vingui a trobar-lo i es casi amb ella. A consecuència de la seva terrible experiència, Jonathan ha patit unes febres cerebrals i desconfia de tot el que li va passar al castell de Dràcula i del que ha anat anotant al seu diari. Mina va a trobar Jonathan i es casen.
Els dies següents Lucy es comença a trobar malament i sempre està pàlida i dèbil. Arthur se n'adona i li demana al seu amic, el doctor Seward que li faci un cop d'ull. Incapaç de descobrir que li passa a Lucy, Seward entra en contacte amb el seu antic mestre, un holandès anomenat Abraham Van Helsing. Van Helsing li fa diverses transfusions de sang, primer del seu promès, i després d'ell mateix i del doctor Seward, però Lucy sempre recau sense explicació. Una nit que Van Helsing ha de tornar a Amsterdam i que el doctor Seward no es pot quedar a vigilar-la, un llop ataca a Lucy i la seva mare. Al estar malalta del cor, la senyora Westenra mor del espant i al matí següent troben a Lucy extremament pàlida i quasi sense vida. Malgrat que li fan una altra transfusió, amb la sang de Quincey Morris, Lucy aparentment mor.
Els dies posteriors al seu enterrament comencen a aparèixer nens amb senyals al coll que parlen de una dona bònica. Van Helsing li comença a parlar dels vampirs al doctor Seward i li revela que creu que Lucy està al darrere d'aquestes agressions i que vol entrar a la seva tomba, clavar-li una estaca al cor i tallar-li el cap. Entren a la tomba de Lucy de nit i la troben buida. Al matí següent hi tornen i hi troben el cos de Lucy, que sembla més plena de vida i més bònica que quan estava viva. Tot i així el doctor es mostra reaci a creure-ho i comença a plantejar-se si Van Helsing s'ha tornar boig. Van Helsing reuneix al doctor, a Quincey Morris i a Arthur Holmwood, ara Lord Godalming, ja que el seu pare ha mort recentment deixant-li el títol. El professor, que sap que no el creuen, decideix portar-los a la tomba de Lucy, on la troben viva, amb un nen petit que ha segrestat per xuclar-li la sang, descobreixen que és una vampiressa i decideixen acabar amb ella. Arthur li clava una estaca al cor i després li tallen el cap.
Poc després Mina, preocupada per la salut de Jonathan li ensenya el seu diari a Van Helsing, que li confirma que tot el que li ha passat al seu marit es veritat. Tots es reuneixen i decideixen acabar amb Dràcula. Van a les seves propietats i comencen a destruir les caixes amb terra sagrada perquè no tingui cap lloc on amagar-se. Mentrestant Dràcula s’infiltra a casa del doctor Seward amb l’ajuda de Renfield i ataca Mina, obligant-li a beure la seva sang, de manera que la noia s’anirà convertint gradualment en una vampiressa.
Sabent que han destruït totes les caixes excepte una, Dràcula decideix tornar al seu país, però el persegueixen. A Transilvània, Van Helsing i Mina arriben fins al castell i allà el professor acaba amb les tres vampiresses que havien atacat a Jonathan. Mentrestant Harcker i els altres segueixen el comte, que és transportat en un carruatge. Quan està apunt d’arribar al seu castell, assalten el carruatge i després d’una lluita a espasa amb els homes que el transportaven, en la que Quincey Morris perd la vida, aconsegueixen tallar-li el cap i apunyalar-lo al cor, acabant amb ell.
