Dragó rosat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Dragó rosat
Hemidactylus turcicus.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sauropsida
Família: Gekkonidae
Gènere: Hemydactilus
Espècie: H. turcicus
Nom binomial
Hemidactylus turcicus
Linnaeus, 1758
Àrea de distribució nadiua del dragó rosat.
Àrea de distribució nadiua del dragó rosat.

El dragó rosat[1] o dragonet[2] és un rèptil de la família dels gecònids[3] originari de la conca mediterrània, tot i que també ha estat introduït a les illes Canàries, Estats Units, Mèxic, Cuba i altres països d'Amèrica Central[4] i és considerat en alguns casos una espècie invasora, tot i que no hi ha consens. El dragó rosat i el dragó comú són els dos únics gecònids presents a Catalunya.

Es tracta d'un dragó de mida mitjana, que mesura entre 40 i 50 mm del musell a la cloaca. Encara que la coloració és variable, generalment és gris clar, rosat o marronós, amb nombroses taques fosques. Té el dors i la cua coberts per petites escates granulars. Els ulls, de pupil·la vertical i el·líptica, no tenen parpelles, sinó que estan coberts per una membrana nictitant. Es diferencia del dragó comú tant perquè són relativament més petits i perquè tenen ungles a tots cinc dits.

S'alimenta principalment de petits invertebrats, com crustacis, miriàpodes, aràcnids i insectes. Els seus hàbits alimentaris generalistes fan que la seva dieta depengui en gran mesura del micro-hàbitat en el que es troba.[5] La temporada reproductiva comprèn de març a juliol i es produeixen postes d'un o dos ous.

Habiten en zones properes a la costa, tot i que el dragó comú també s'estén cap a regions més interiors. Podem trobar les dues espècies per tota la conca mediterrània. El dragó rosat estén la seva distribució fins a les costes del mar Roig i el Pakistan, i pel sud, fins a Kenya. També es troba al continent americà a causa de la seva introducció accidental mitjançant el transport marítim de càrrega. Ambdues espècies viuen a les esquerdes de les parets dels edificis, en terrenys rocosos i també als troncs dels arbres i a les atzavares. La seva capacitat per conviure amb l'ésser humà els permet mantenir les poblacions saludables, amb pocs enemics naturals i gran abundància de refugis. Els habitatges moderns fan disminuir les possibilitats de trobar refugis segurs. Tot i així, de moment les seves poblacions es troben en bon estat de conservació.

Habitualment fan postes de només dos ous que tarden uns quatre mesos a descloure. La seva biologia és encara poc coneguda. S'alimenten d'insectes, i per aquesta raó, es poden observar fàcilment a les parets de les cases, sota la llum dels fanals, preparats per capturar les seves preses. El dragó comú també pot alimentar-se de cries d'altres dragons.

De vegades es poden arribar a trobar dragons dins les cases o fins i tot dins els armaris, i no és estrany sentir l'afirmació que es mengen la roba. Com ja s'ha dit, els dragons són animals insectívors, i per tant, si es troben dins els armaris possiblement sigui perquè allà poden trobar alguna papallona o alguna arna per alimentar-se. És segur que no s'alimenten de roba.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dragó rosat Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]