Dret germànic

Rep el nom de dret germànic el conjunt de normes per les quals es regien els pobles germànics que van envair l'imperi romà d'occident.

No posseïen un codi legislatiu, i es regien doncs sota el dret consuetudinari. No obstant això, després del contacte amb la forma de vida romana, van sorgir alguns codis de lleis promulgats pels reis, com és el cas del Codi d'Euric.

Era un Dret molt més primitiu que el Dret romà, típic de poblacions seminòmades, amb una idea de la propietat molt més restringida, motiu pel qual va ser cedint terreny a aquest últim a mesura que els germans invasors es van anar establint en els territoris europeus i adoptant el sistema de vida romà.

En el Dret penal són famoses les ordalias aplicades en el Dret Germànic. Amb les ordalies es pretenia determinar la culpabilitat o no d'una persona. Fins i tot podia tractar d'un tercer aliè al procés el que es sotmetés a la prova (ordalies de representació).

Un acusat havia de demostrar la seva innocència sotmetent a proves com ara sostenir una pedra roent, o aigua bullint. De vegades també s'obligava als acusats a romandre llarg temps sota l'aigua. Si era capaç de suportar, s'entenia que Déu l'ajudava per ser no culpable. La naturalesa de les mateixes tenia caràcter de mitjà de prova i judici de Déu.

Influència en el Dret posterior

El dret germànic es considera el tercer ordenament jurídic, en ordre d'importància i després del Dret romà i el Dret canònic, per a la formació del dret occidental actual.

Es considera que figures com les relacions jurídiques mancomunades o la comunitat de béns procedeixen directament del Dret germànic, atès que el Dret Romà es basava en la idea de propietat individual i parcialitat.

Vegeu també

• Història del dret
• Dret romà
• Dret visigot
• Regnes germànics
• Trinoda necessitas