Dret real

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Dret real és una figura jurídica provinent del dret romà ius in re o dret sobre la cosa, i que es contraposa al dret personal que implica una relació de deute entre dos persones.[1]

El principal dret real és la propietat. D'altres drets reals són els d'usdefruit (dret a rebre el fruit o beneficis que produeixi la cosa), el de garantia (quan la cosa s'hipoteca), el d'habitació o el de superfície.

Algunes de les característiques que distingeixen els drets reals dels drets personals són:

  • Els drets reals es poden exercir davant de tothom, mentre que els drets personals només es pot exercir davant del deutor.[1] Per exemple, el propietari d'una cosa té dret a que ningú li prengui. Per aquest motiu, es diu que els drets reals són absoluts i els drets personals són relatius.
  • Els drets reals impliquen un subjecte (qui té el dret) i un objecte (la cosa determinada sobre la que té dret).[1]
  • El dret real tendeix a ser perpetu, tot i que s'extingeix per la desaparició de la cosa.[1]
  • Els drets reals sobre algunes coses s'inscriuen en registres públics,[1] per facilitar la defensa dels drets davant de tothom. Per exemple, pels béns immobles existeix el registre de la propietat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Torrubia Chalmeta, Blanca. Introducció al dret privat: civil i mercantil. UOC, 2013, p. 38-44 [Consulta: 22 febrer 2014]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]